dijous, 14 d’abril del 2011

Històries d'una petita capella

(Encetem un micaco llegendari...)Sant Cristòfol

Ara que els dies són més llargs i el sol fa que l'ambient sigui més agradable les ganes de sortir al carrer augmenten de forma considerable. Hi ha moltes formes d'apaivagar aquest desig primaveral d'aires lliure: es pot anar a fer un tomb pels jardins més propers, o bé anar a caminar per la muntanya o fer una passejada més urbana pels carrers de les nostres viles. A mi m'agraden les tres varietats, però ara mateix amb en Micaquet la que més practiquem és la passejada urbana, així, sempre que puc, em poso el cangur i ens anem tots tres a donar un tomb. El cap de setmana passat en Micaquet va fer la seva primera passejada pel Barri Gòtic de Barcelona i bé, no sé si li va agradar molt o poc perquè va estar quasi tota l'estona adormit !! Això sí, quan obria els ulls ho mirava tot amb molta curiositat, com sempre fa !

M'encanta passejar pels vells carrers de les ciutats, confesso que no em canso mai de passar pels mateixos llocs. Sembla mentida com un mateix indret pot canviar segons l'època de l'any i l'hora del dia que passegis, com hi afecta si està núvol, serè, fa vent, calor o fred en les diferents sensacions que et transmet un determinat indret. Com si no hi hagués prou amb aquests efectes especials meteorològics que t'ensenyen noves cares d'allò que ja coneixes cal a dir que els diferent racons dels carrers vells de les ciutats sovint guarden detalls i sorpreses als passejants curiosos, i és que sovint les coses estan en unes determinades ubicacions per uns motius concrets que poden haver-se oblidat en la boira de la història.

Agafem per exemple el cas del carrer del Regomir de la Ciutat Vella de Barcelona, carrer del que per cert ja he parlat en aquest bloc. Doncs bé, si aneu passejant per aquest carrer segurament us fixareu que al costat de les restes de la porta de la muralla romana hi ha una petita capella, restaurada no fa gaire, dedicada a Sant Cristòfol. Cal a dir que en aquesta capella, tot i ser molt petita, encara es segueix celebrant missa avui en dia i va ser el primer lloc de l'Estat Espanyol on es van beneir automòbils el dia de la festivitat del Sant, l'any 1907.

Fotografia Capella

Ara bé... perquè està allà aquesta petita capella? Si coneixeu el lloc, podeu saber que no gaire lluny està l'església de Sant Just i que, antigament, encara hi havien dues esglésies més ben a prop, la de Sant Miquel i la de Sant Jaume, així com la capella de l'antic convent dels Templers (més tard Palau Reial Menor). Rodejada com estava de llocs de culte... perquè la van aixecar ? La primera cosa que heu de saber és que, per a ser precisos, el primer lloc on va estar la capella no és el que ara ocupa. La capella va ser edificada l'any 1503 al lloc que ara ocupa, i amb el pas dels anys va ser remodelada i restaurada contínuament fins que una reformes al final del segle XIX van eliminar tots els rastres del temple original. Però... sí aquest no era el seu lloc original... a on estava originàriament ?

La primera capella de Sant Cristòfol es va construir a l'arc de la porta romana, i va ser quan es va enderrocar part d'aquest arc (que afectava a la capella) que es va aixecar l'any 1503 una altra capella al tocar per substituir la que havia desaparegut. Quina funció tenia ? Doncs una de ben important durant l'Edat Mitjana i temps posteriors: procurar la seguretat dels viatgers en uns temps on anar pels camins era una activitat molt perillosa. Segons les creences cristianes de l'època aquella persona que veia l'imatge de Sant Cristòfol no moriria de mort violenta durant tota la jornada. És per aquest motiu que fou un costum molt estès situar imatges del sant damunt dels portals de les viles o en petites capelles als llargs dels camins per a que els viatgers poguessin mirar-la i pregar-li protecció.

Així que amb uns dies de vacances a la vista, jo us pregaria que ja sigui gràcies a Sant Cristòfol o a qualsevol altre poder material o immaterial tingueu molta cura en els vostres desplaçaments i ens puguem tornar a llegir després del Dilluns de Pasqua. Jo aprofitaré aquests dies per ensenyar-li al Micaquet el Cap i Cassal d'una altra part de la seua terreta: El País Valencià.



Nota Independent: La votació de la Llei D'Independència al Parlament del Principat no va portar cap novetat, tot i que fa goig veure com el PSC vota juntament amb el PP i els Situadanos. També ho és veure com CiU i ICV s'abstenen... o sigui no es volen mullar... i no voler-se mullar en el tema de l'independentisme ja sabem tots el que significa...


Nota Twittera: Estic mirant de jugar i practicar una mica amb el twitter, us deixo un enllaç al twitter de El Badiu dels Micacos per si us interessa.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

4 comentaris:

El porquet ha dit...

Molt bon apunt! Mira que passo vegades per aquests indrets i sempre se m'ha passat per alt la capella de Sant Cristòfol!.

A partir d'ara ja hi pararé esment.

És genial saber el perquè de les coses!

Gràcies!

sànset i utnoa ha dit...

A més a més, Cristòfol és el patró dels conductors. Fet que fa lògic que se'l pugui trobar a les entrades de les ciutats.

*Sànset*

zillahh ha dit...

Gràcies als teus il·lustratius posts sempre tenim llocs adients per visitar. M'encanta tota l'explicació històrica que fas.

nimue ha dit...

jo, sense dubte, sóc més de passejada urbana que silvestre! quina sort té el Micaquet! la de coses que estarà aprenent! :)

Publica un comentari a l'entrada