Història i Llegendes
L'església de Santa Maria del Mar és una d'aquelles visites inexcusables per a tot aquell que visita Barcelona. I és que aquest edifici del gòtic religiós català, materialització de la bellesa de l'austeritat en edifici, ens transmet un sentiment d'humilitat i de fortalesa acompanyat de la sensació de ser quelcom molt proper al poble. I segurament no serà aliè a tot això el fet de que s'establí des d'un bon començament que l'obra seria només dels feligresos i que, assegura la tradició, tota la població de la Ribera participà activament en la seva construcció, com així ho testimonien la famosa representació dels bastaixos de la Ribera en les seves portes. Potser per aquesta "proletarització" l'edifici del que avui estic parlant té associades diferents llegendes i rondalles on els protagonistes són gent del poble. Avui m'agradaria explicar dues, les dues associades, a més, a un animal que darrerament s'ha convertit en símbol dels catalans: l'ase.
Explica la tradició que a dalt del cim d'un dels campanars una vegada va créixer un lletsó. Un bon dia va passar pel costat un traginer anomenat Móra amb el seu ase, el qual va veure la flor,es va encapritxar d'ella i ja no va donar un pas més i només es va dedicar a mirar enlaire i a bramar. En Móra, que no era gaire més llest que l'animal, va pensar que l'únic que podia fer era aconseguir la flor per al seu animal, però tenia por que si l'arrancava i se la baixava aquest no la voldria. Així que al beneït no se li va ocórrer una altra cosa que pujar damunt del campanar, passar una corda, lligar a l'ase pel coll amb ella i estirar-lo cap amunt. Com és natural, a la primera estirada va escanyar al pobre animal, el qual va treure un pam de llengua... però el pobre tanoca, al veure'l, va creure que era perquè l'animal ja estava fent salivera de pensar que en breu s'anava a menjar aquella apetitosa flor. Així que ja us podeu imaginar la sorpresa que se'n va dur quan l'animal va arribar dalt de tot i no es va menjar la flor... gairebé la mateixa que va tenir quan, al baixar-lo, va comprovar que era mort de forma 'inexplicable' ! Però en Móra, que encarà que li faltés una regà trobava raons per a tot, al cap d'un moment ja es va explicar que havia passat: l'animaló havia mort d'alegria !
Casualment, allà a prop de la plaça de Santa Maria, on té l'entrada principal aquesta església, existeix un curiós carrer molt adient a l'anterior història: el carrer dels Ases. Segons el nomenclàtor de la ciutat de Barcelona aquest nom és degut a que, sembla ser, en aquell indret existia un establiment que llogava ases als traginers, però la tradició afirma una cosa diferent tot i que relacionada. Així, afirma que en aquell indret havia un marxant d'ases al qual, un bon dia, li van robar un ase. El marxant va acusar del robatori a un gitano, i tot i que aquest va jurar i va perjurar que era innocent el van condemnar. El gitano va prometre que es venjaria del marxant, i per a fer-ho va conjurar un encís que provocaria la mort de qualsevol ase que passes a la vora, i el va enterrar en aquell carrer. Així va passar, i ase que entrava al carrer, ase que moria, de forma que el mercader va haver de tancar el seu negoci. I asseguren que els efectes de l'encís van continuar molt de temps després de la mort del gitano i del marxant, fins que es van diluir amb el pas del temps.
Nota Curiosa: No lluny del carrer dels Ases poden trobar els carrers dels Canvis Vells i dels Canvis Nous, llocs on treballaven els canviadors de monedes i de valors que, sovint, estafaven a aquells que volien fer negocis amb ells. I és que segons amb qui s'ha de ser molt ase per escollir-lo com a company de negocis !!
7 comentaris:
Doncs jo, (evidentment), no recordo haver vist/trobat aquesta esglesia durant les meves varies visites a Barcelona. :-D Quin dels varis edificis esglesiers n'és??
Respecte als gitanos, si de debo sabessin fer encisos, n'haurien fet algun per a que el pobre condemnat del robatori. No podre creure'm llavors, que l'encis tal fos responsable de la mort de cap ase a cap carrer barceloní.
Hm, veig que falta una part del meu comentari... Algu ha encisat el post dels ases perquè es mengi parts dels comentaris?!
Molts carrers de Barcelona duen associats noms d'històries que força cops desconeixem. Aquesta, per exemple, no la sabia pas.
Curioses llegendes!
L'Aya hi va viure a Canvis Nous! Carrers que surten al llibre l'Esglèsia del Mar, d'Ildefonso Falcones per cert.
Santa Maria del Mar és l'església més bonica de Barcelona! Gràcies per explicar la llegenda! :))
ahse: aquesta església està al Born, al final del carrer de l'Argenteria si surts des del Barri Gòtic. El misteri dels encisos és que no serveixen per a tot !! :P
I respecte la part perduda, bé, no sé res
albert: realment hi ha moltes històries com aquestes
el veí de dalt: així és !!
isaac: I jo que encara no me l'he llegit aquest llibre, no sé, hi ha alguna cosa que em fa com repulsa...
nimue: Com a església realment és preciosa, tan austera i bonica...
Publica un comentari a l'entrada