divendres, 4 de juny de 2010

Nord i Sud


(Encetem un micaco català...)Logo Països Valencians

Si es pugues fer una classificació d'aquells països segons el grau d'allò que dominen "políticament correcte" segurament el Principat de Catalunya estaria als primers llocs. I no m'entengueu malament, a mi em sembla perfecte evitar expressions ofensives per altres pobles o col·lectius, però és que, sovint, en fem un gra massa, ja que no sé jo a quins altres llocs la gent deixa de parlar el seu idioma *abans* de saber si el seu interlocutor l'entén o no.

Com a exemple d'on ha arribat aquesta febre del "correctisme polític" podem veure com es volen fer creure que valors considerats actualment positius eren practicats pel poble català en el passat. Així, alguns defenen que els catalans som un poble conciliador, pactista i fins i tot pacífic. A veure, realment sembla ser que per terres catalanes sempre s'ha preferit fer les coses mitjançant pactes, però això ha estat així més que res perquè aquest mètode suposa un menor cost de recursos per aconseguir allò (o part d'allò) que es vol ; però d'aquí a dir que els catalans som "pacífics"... si ens hem barallat amb tot Crist del nostre entorn i fins i tot entre nosaltres al llarg dels segles !! Ja podeu estar ben segurs que si els antics aragonesos van casar a la seva nena reina amb el comte de Barcelona no va estar per la seva política de "happy flowers",què si en Felipe V de Castella va prohibir la possessió d'armes als catalans i tenir fins i tot va obligar a lligar amb una corda els ganivets de menjar no era perquè aquests desconeixien el seu ús i que els cossos de la Coronela i dels Miquelets no es van crear només per a fer una utilització festiva dels trabucs !

Però el que de veritat em molesta és quan es combina aquesta mena d'autoculpa que no sé perquè tenim els catalans dins nostre i aquesta ànsia de correctisme polític amb les pressions (interessades) des de fora i des de dins per a separar (encara més) el nord i el sud de la nostra terra. I és que venen uns i ens diuen que els del Principat no hem de fer res del que passi al País Valencià (i a l'inrevés) i que som molts dolents per fets com ara incloure'l als mapes meteorològics, anomenar-lo "País Valencià" i no "Comunitat Valenciana" (ecs!) i dir que parlem la mateixa llengua... i alguns els hi foten cas ! L'altre dia llegia un interessant article del Levante titulada "La intelectualidad catalana certifica el alejamiento de Valencia" on s'afirma que el que havia de ser "un proyecto cultural común" ha quedat "disuelto en el 'café para todos' de la España de las autonomías", que els del nord mirem cada cop més cap al nord sense prestar anteció al sud i que des del sud molts han vist com alguns del nord "han bajado la persiana", sucumbint a les artimanyes del neonacionalisme espanyol que ha aconseguit "haber hecho creer a la gran mayoría de ciudadanos de Cataluña que el País Valenciano no existe".

Les culpes de tot això les repartien per parts iguals: als principantins per cansament, falta d'implicació i la ja esmentada "mala consciencia"; als valencians per oferir una realitat complicada, de vegades fins i tot hostil. Tot això fa que alguns intel·lectuals principantins es queixin de que "nos falta un nuevo interlocutor" i de "La falta de instituciones con las que poder relacionarse coarta mucho las posibles relaciones". Però anem a veure... interlocutors? Què estem parlant del País Valencià, que està aquí al costat, al tocar i no a l'altra punt del món. Interlocutors voleu? O voleu interlocutors "que manin"? Perquè d'intelocutors encara queden uns quants: des de les Universitats fins a Acció Cultural del País Valencià, sense parlar de les diferents organitzacions que defenen la llengua i la cultura o, fins i tot, qualsevol dels valencians que es declaren "catalans de València", que tot i que no apareguin al Canal 9 n'hi ha uns quants. A on és aquella intel·lectualitat "de guerrilla", aquella que lluitava contra el poder, aquella de que tant s'ha parlat i mitificat ?

Perquè a mi em fa gràcia escoltar això de "ambient hostil"... coi, i tan que us trobareu "ambient hostil", com que defenseu unes idees que són contraries a les que tenen els que manen allà !! Això és el que passa quan vols fer remoure consciències i expliques la veritat, que uns quants t'aplaudeixen però altres (generalment els poderosos) et posen al seu punt de mira ! A mi el que hem preocupa és que sembla que mai els catalans hem patit un ambient hostil... però si el patim dia sí i dia també, només cal escoltar al Jiménez Losantos! El nostre poble ha lluitat contra sarraïns, ha patit atacs castellans i francesos, creuades papals, atacs de pirates, rebel·lions morisques, traïcions reials, abandonament per part d'aliats, repressions i prohibicions socials, genocidis culturals, espolis fiscals i tota mena de pestes i catàstofres naturals... i ara diuen que tenim un "ambient hostil" perquè no hi ha cap "interlocutor" entre els que manen al País Valencià? Apa i aneu a pastar fang !

I mentre ens anem donant l'esquena s'arrelen males costums, el correctisme polític (vist des del punt espanyolista, és clar) i ens desunim encara més. Així al Principat de Catalunya s'ha arrelat allò de "ui no diguis això que igual s'enfaden els valencians", cert despreci a tot el que vingui d'allà i un desconeixement cada vegada més elevat i més sorprenent si considerem que és una terra veïna amb la nostra pròpia cultura. I al País Valencià tres quarts del mateix : també podem trobar una certa mania a tot el que soni català, aquest mateix desconeixement i allò de "els catalans mos furten". I el més trist és que des del poder no surt ningú (ni d'un banda ni de l'altra) a tallar aquesta inèrcia, inèrcia que, com sempre, som els anònims ciutadans de la societat civil el que hem de mirar de trencar. Així, per exemple, quan als del Principat ens pregunten "parles valencià?" i diem moltes vegades "bé, ...català" el que hauríem de dir és "Sí" perquè, tal i com publicava l'altra dir el company Thor, el valencià no és només el nom que rep l'idioma català al País Valencià, sinó un altre nom que pot rebre l'idioma. I és que amb una mica de fermesa i de seny posaríem les coses més difícils a tots aquells que ens volen separar per a fer-nos desaparèixer.

I sobretot tenir en compte que principantins i valencians tenim una relació d'igual a igual, que els valencians del nord podem donar la nostra opinió sobre el que passa al sud i els principantins del sud la poden donar del que passa al nord, que hem de reforçar i crear nous llaços de cooperació i diàleg a nivell social i econòmic i que, tot i que tinguem entorns diferents, la nostra lluita és la mateixa. Perquè no hem d'oblidar mai que el País Valencià no pot comprendre's sense el Principat, però el Principat tampoc pot comprendre's sense el País Valencià.


Nota substantiva: A mi sempre m'ha causat certa sorpresa tots aquells que no volen acceptar la denominació "País Valencià" i si accepten el nom de "Comunitat Valenciana" i ho justifiquen amb que, antigament, el nom era "Regne de València". I em sorprèn perquè, orgullosos com diuen ser de la seva terra, troben tots els impediments del món per passar de "regne" a "país", però cap ni un de "regne" a "comunitat"... Serà que són molt "comuns" ells...

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

6 comentaris:

vullunfestuc ha dit...

Es fa difícil tractar d'aquest tema sense els filtres preestablerts per l'entorn, sigui valencià o català.
L'altre dia vaig veure que l'Omnium Cultural havia muntat una xerrada amb el nom Encara es pot parlar de Països Catalans? i la veritat és que em va fer molta pena. Pena perquè quan renuncies a dir una cosa d'una manera és rendir-se a canviar una realitat.
Els Països Catalans, políticament son inviables avui en dia. Això és un fet, una constatació. Però també és veritat que editorials com Bromera demostren que culturalment (i això és part del món econòmic també) podem ser una sola nació.

sànset i utnoa ha dit...

La llàstima de tot això és que la gent de les illes, els valencians i els catalans hem estat poc llestos a l'hora de tractar aquest tema. No parlem de qüestions com la immigració, fem incís en el concepte de "països catalans". El que ens ha desunit és la influència malèvola d'aquells qui ens volen fer desaparéixer. El dividere pro vincere ha estat sempre l'arma de l'espanyolisme. I ens hem deixat enganyar.

Sóc realista, i et diré que és difícil. Però sempre seguiré pensant que Catalunya només és una part del meu país.

*Sànset*

Albert B. i R. ha dit...

"Correctament polític" i "assenyat" a passat a ser, a la pràctica, significat de covardia i submissió. Tot el contrari del que vam poder veure ahir a l'excel·lent reportatge de TV3 !Adéu, Espanya?". A veure si n'aprenem del Salmond i companyia!
Cal aprlar de Països Catalans, Políticament ara mateix és molt difícil arribar-hi, però culturalment i econòmicament es poden estendre ponts que, alhora, ajudin a reforçar una interacció de país i cultural.

nimue ha dit...

no sé si ho acabarem d'arreglar tot això algun dia... no ho sé...
:(

AhSe ha dit...

A mi no em sembla que els valencians parlen català, eh? Si a tu et sembla bé voler ser independent, llavors ells també tenen el dret de ser un país tal com els vingui de gust. El idioma és diferent, t'ho dic jo que quan vaig venir aquí el valencià l'entenia 80%, el catalá gens. :-P

P.S.
També em sembla que sou pactistes!! I que us falta una dosi d'agressivitat saludable. ;-)

Carquinyol ha dit...

vullunfestuc: aquest és el punt: triar el camp de batalla. Si de moment el polític no ens és favorable, anem cap al cultural i, sobretot, l'econòmic. Això sí, tenguem ben clar que no ens ho posaran fàcil, però realment tenim opcions de victòria en aquests camps.

sànset: per a mi sempre ho seran, i quan veus gent d'aquella part de la terra que pensa el mateix et reforces

Albert: et diria el mateix que l'he comentat a Vullunfestuc.

nimue: segur que entre tots sí podrem !

ahse: el català i el valencià és el mateix, si entenies mé la variant del País Valencià és, com ja et vaig comentar, perquè té una fonètica que concorda més a com escriu i perquè sovint presenta més castellanismes. Ara bé, com ja et vaig comentar, als de Sueca no sé jo si els haguessis entès gaire...

I des de l'independentisme mai s'ha volgut obligar al País Valencià a res, ara bé, sempre se'l té (i se l'ha de tenir) en compte i se l'ha de convidar a participar.

Publica un comentari a l'entrada