Història i Llegendes(Encetem un micaco llegendari...)
Els símptomes amb que el nostre cos ens avisa de què s'apropa un un canvi d'estació no s'han escapat de les influències del temps modern, ja que si tradicionalment el cos ens avisa cap a inicis - començaments de març de que la primavera s'acosta, els mitjans de comunicació i publicació s'encarreguen de recordar-nos reiteradament des de mitjans de febrer que "la primavera llega al Corte Inglés". Però si parlem d'estacions comercials, caldria destacar que el punt de partida de la €$tació primaverenca el marca un sant: Sant Valentí.
Reconec que a mi aquesta "f€$stivitat" em cau particularment grossa, especialment vivint a un país en que tenim, com a mínim, dues dates per a mostrar el nostre afecte a la persona estimada de forma senzilla i poètica: Sant Jordi, amb la rosa i el llibre, i Sant Donís, amb el massapà i el mocador. Així, suposo que no us estranyarà saber que tota la campanya publicitària al voltant d'aquesta "f€$tivitat" se'm faci molt i molt pesada i cansada.
I parlant d'aquesta campanya publicitària, m'agradaria recordar que ara fa uns anyets no sé quina marca comercial va decidir organitzar una concentració de parelles fent-se petons a un dels carrers de Barcelona amb nom a joc amb la situació ...
... carrer situat al Born al costat del Passeig Lluís Companys, i amb un nom que, segons el nomenclàtor d'Ajuntament de Barcelona, té origen en Joan Pontons, habitant del Carrer Portal Nou al segle XVII a qui el poble, irònicament, va canviar el cognom a "petons". Tot i que aquest fet sembla cert, la veu popular també diu que al ser un carreró estret, sense sortida i fosc, "era adient a les efusions emotives dels enamorats".
Però de totes les versions de l'origen del nom del carrer, la llegenda amb tocs dramàtics és la que trobo més adient. Aquesta llegenda ens assegura que fa temps, quan aquest carrer no era un cul de sac i anava a petar al carrer del Portal Nou, era el camí per on circulaven els reus que anaven a ser ajusticiats a la Ciutadella, concretament a les forques instal·lades a l'esplanada. Al ser el darrer indret situat just abans de la zona d'execució, era la zona on s'autoritzava als condemnats a acomiadar-se dels seus familiars, i aquests serien els famosos petons que van donar nom al carrer. No eren, per tant, petons de goig, amor i alegria, sinó petons d'adéu, de tristesa i de pors. Ja va tenir sort la marca comercial que va promoure la concentració de petonaires que no es fes pública aquesta llegenda al mateix temps que el seu reclam ...
Nota Personal: La meva llar comença a recuperar la normalitat. Bon cap de setmana a tothom !!
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
7 comentaris:
Curiosa llegenda! No la coneixia.
...i també passo del Corte Inglés!
SEMPRE ENS SORPRENS AMB LES LLEGENDES
a mi també em fa ràbia Sant Valentí, però al mateix temps em va molt bé, perquè amb el meu marit vam començar a sortir junts el 19, i és clar, el mercat encara està saturat de cors i detallets :)
em recorda una mica la història del Pont dels Sospirs de Venècia que tampo no eren precisament sospirs d'amor sinó dels condemnats que l'havien de travessar per enfrontar-se amb la seua pena...
Bon cap de setmana!
No, eh? Sispli, no, Sant Valentí no, és una cosa molt cutre, però que molt i molt!!!! Salut i petons, aixxx, jo estic de baixa...
Deu meu, quina llegenda mes fosca i que estupides poden ser les promocions comercials! Et fa temblar nomes pensar-ho!
garrofaire: és que les festes comercials fan angunia...
ddriver: tu si que ens sorprens amb les teves històries !!
anna: li treus partit almenys
nimue: veritablement són històries similars
zel: millora't aviat !!
ahse: les promocions comercials a vegades són d'allò més cutres !!
Publica un comentari a l'entrada