Foses plenes d'històries

Miro, Penso, Opino

(Encetem un micaco reflexiu...)

Què és la història? Aquesta pregunta té una ràpida resposta segons la Viquipèdia: "La història és el camp de coneixement que narra el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials". En canvi, la pregunta de "quan comença la història?" és una mica feixuga... el que vam fer ahir és història? o és el que hem fet fa una hora? i el que va passar fa 10 anys? Acadèmicament s'ha classificat els temps passats en grans etapes anomenades edats, però no s'ha aclarit pas quina és la vaporosa línia fronterera entre el que es pot considerar història i el que, de moment, encara no és considera així. Potser és perquè aquesta línia, simplement, no existeix... o potser és perquè hi ha qui li interessa poder situar aquesta línia segons els seus interessos.

En un episodi de l'entretinguda sèrie de la BBC "Boneckickers" els protagonistes han d'investigar uns fets de la Primera Guerra Mundial. En un moment, mentre examinen restes i cadàvers, el carismàtic professor Gregory diu "deixa que passin 1000 anys i la majoria d'atrocitats es converteixen en una bona diversió... però aquests homes eren els nostres besavis, no estan preparats per ser part de la 'història' encara". Doncs bé, en aquest estat que ens ha tocat patir, a la història se l'ha fet avançar una quants anys. Així, a hores d'ara, la Guerra Civil Espanyola sembla que hagi ocorregut fa molts molts anys a una galàxia molt molt llunyana, de fet, tothom hi fa referència en aquests termes: "que si remoure el passat", "que si llei de la memòria història"...

I contrastant amb aquesta voluntat de llunyania temporal dels fets els tribunals són molt contraris a tractar el tema. És un tema tabú, tal com va quedar ben palès a la decisió de Tribunal Supremo de parar la investigació que s'havia fet sobre les foses del franquisme, decisió que ha creat polèmica fins i tot dins d'aquest tribunal. Les foses són llocs terribles que van sepultar no només homes i dones, sinó també desitjos, esperances i il·lusions. Sigui qui sigui qui hi hagi a les foses, sigui quin sigui el seu color i el seu bàndol, aquestes persones mereixen que sabem qui són, que els va passar i qui van ser els responsables, i recuperar, en la mesura del possible, aquelles il·lusions i desitjos que un dia algú els va arrabassar mitjançant la violència. Aquesta idea sembla se l'ideal que hauria de tenir una societat democràtica.

Aleshores... perquè no és fa? perquè s'hi posen traves? Sembla que "encara no toca", que encara ha de passar més temps. Per a què? Una persona benpensant podria creure que és per poder tractar el tema amb objectivitat històrica. En canvi, una persona "no tan benpensant" podria creure que es per deixar refredar connexions actualment masses calentes que connecten aquells trits successos amb la realitat, i així poder escriure, en part, aquella "història" que es vol treure a la llum. De teories, com sabeu, hi ha per remenar i per vendre.

Jo, per la meva part, continuaré observant el que passa amb tot aquest tema. És curiós veure com hi ha casos en que l'Audiencia Nacional actua de seguida i altres en els que no. Ves a saber que passaria si dintre d'una aquestes foses hi haguessin les restes cremades d'una foto del Rey de España !!

Nota Personal: La història és com una corda gruixuda constituïda per milers de fils, on cada fil és la vida d'una persona. Fa poc un d'aquests fils que em toquen molt a prop va deixar de teixir-se. Només espero que hagi anat a un lloc millor amb la gent que l'estimava. Jo, per la meva part, el trobaré a faltar i me'n recordaré d'ell sempre.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!