El casament dels cagadubtes

Història i Llegendes

(Encetem un micaco llegendari...)

Com darrerament us he parlat tant de la meva boda penso que avui seria adient explicar una llegenda-rondalla que, justament, ens narra un curiós casament que va haver fa temps a un dels indrets antics d'aquella Barcelona que tan m'agrada caminar... en concret a la plaça de Sant Pere i més concretament a l'església de Sant Pere de Puelles.

Resulta que un bon dia es celebrava, davant d'una gran assistència, un casament a l'esmentada església. Tot anava segons el que sòl ésser habitual en aquestes cerimònies fins que va arribar el moment en que el sacerdot li va preguntar a la núvia si volia casar-se amb el seu promès, puix la minyona va contestar que no per gran sorpresa de tots els pressents.

Tota la gentada va sortir de l'església i tota la plaça va ser un ventall de plors,comentaris i exclamacions. Preguntada la noia del perquè de la seva decisió va contestar en un primer moment que veia que el seu promès la mirava malament i que creia que no l'estimava prou, però va acabar confessant que els nervis l'havien traït i que havia dit que no amb molta lleugeresa. Dit això tots es van posar d'acord en continuar la cerimònia i van entrar a l'església.

Començat de nou el casori, el sacerdot li tornà a preguntar a la núvia si volia casar-se amb son promès, i aquesta vegada contestar que si per gran descans de tot el personal, però quan li va preguntar al nuvi aquest va contestar que no. De nou, tot l'acompanyament va sortir de l'església a la plaça i de nou aquesta va ser testimoni de plors, crits, comentaris i exclamacions encara més fortes que l'anterior vegada. Preguntat aquesta vegada el nuvi aquest va contestar que estimava molt a la seva promesa i que si havia dit que no era per a que ella passés tota la vergonya que li havia fet passar a ell, i que una vegada fet això no tenia cap inconvenient en cassar-se amb ella.

Els plors i les males cares van canviar-se per rialles i alegries i tots van entrar de nou a l'església per a poder realitzar, per fi, la cerimònia. El capellà començà de nou i preguntà a la núvia, que va dir que si, i després preguntar al nuvi, que també va contestar que si, i digué :

"Si vosaltres us estimeu jo en tinc gran alegria, però ara sóc jo el que dic que no us vull casar i que aneu a cercar a un altre capellà que us casi, puix que a mi ja m'heu fet ximplejar prou"

Molt bon cap de setmana per a tothom.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!