dijous, 8 de maig del 2008

Confessions


(Encetem un micaco personal...)

Quan de vegades he registrat el bloc a algun lloc i m'han preguntat de quin tipus era sempre he seleccionat l'opció "bloc personal", però més per eliminació de la resta d'opcions que per un altre motiu, perquè... el meu és un bloc personal ? Potser si, ja que explico allò que penso, allò que em crida l'atenció, mostro allà on he anat o opino d'allò que he llegit... però ja està, puix de coses personals ben poques explico. Potser sóc massa reservat o potser no tinc gaires coses que explicar, no ho sé.


Tot i així avui si que m'he animat a explicar-vos una cosa personal, bé... més que animar-me ha estat quasi com una necessitat, ja que això dels blocs, dels blocs personals o no tan personals no deixa de ser un altre mitjà de comunicació entre persones, i darrera de cada pàgina, de cada apunt i de cada comentari el que hi ha és una persona amb la que t'estàs relacionant. I tal com succeeix amb les persones al món físic quan més t'hi relaciones més afinitat agafes, de tal manera que arriba un punt que el dia ja no és el mateix si no t'has passat per les pàgines d'aquelles persones que sols llegir. I això ho sé bé perquè mira que el cap de setmana miro de desconnectar de tot, doncs així i tot ho trobo a faltar.


Com qualsevol tipus de relació aquestes evolucionen i a vegades arribes a quedar amb aquelles persones que hi ha darreres dels blocs. És curiós el que m'ha passat a mi, ja que al primer que vaig conèixer va ser al que més lluny viu, el company Isaac i a la seva família, tots encantadors i simpàtics, per cert. I després van venir en Dan, un d'aquells blocaires de post interessant diari, i en Pd40, un blocaire de vacances que s'ha agafat un període de desconnexió ( perquè és això, veritat? ). De moment només porto tres, esperem anar ampliant el número quan es pugui.


Doncs bé, el que us volia contar... que demà ens casem la meva parella i jo, aquell tresoret de noia a la que represento amb una taronja de tant en tant pel bloc i que no sé com encara m'aguanta !! No serà cap boda majestuosa, de fet serà un simple tràmit burocràtic que durarà tres minuts ( sinó és que aconseguim que en duri dos ), però que, tot i així, és un moment que desitjo que arribi i ho desitjo també en part perquè el compartirem amb la família més propera i això, quan uns estan a 300 quilòmetres i els altres a més de 1000, sempre és un luxe. Nosaltres sempre vam dir que no volien fer cap tipus de celebració ni res, i de fet no ho farem directament, però gràcies a aquest fet passarem un cap de setmana tots plegats en família i això em ve de gust, la veritat. A més, ha donat la casualitat que a Badalona són les festes de Sant Anastasi, la nit en que és crema el dimoni ( i per això la capçalera, malpensats !! ), així que podran, de pas, gaudir de l'ambient i d'una falla a la badalonina ( tot i que potser serà passada per aigua, però la pluja és una convidada habitual d'aquesta festa... )


I bé, ja no sé que més explicar-vos, veieu com no serveixo per a coses personals ?... només que ens seguirem llegint per ací la setmana vinent, i que qualsevol dia d'aquests segurament compartirem cervesa, xocolata o el que sigui... i que si no sabeu que fer dissabte a la nit sempre podeu venir a Badalona a veure cremar el dimoni si la pluja ho permet !!


PS: En tot cas, almenys espero que no em passi res similar a ...



PS2: No puc deixart de posar el dimoni de Badalona d'aquest any, inspirat en el canvi climàtic...


Dimoni de Badalona 2008

Clickables

Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

21 comentaris:

Dan ha dit...

Ostres nano!! Moltes felicitats!!!!
Això si que es mereixia un post ben personal.

tobuushi ha dit...

Moltes felicitats! I molt bona tria per la data, el mes de maig és el més bonic de l'any i més encara a Badalona, que gaudeix de la màgia de l'arbre Maig. Nosaltres també ens vam casar al maig.
L'Aya la Shikibu i jo us destigem un dia molt especial. Us acompanyarem amb el cor malgrar la distància física.
Una abraçada i petons a la núvia.

Us he deixat un regalet al blog:
http://tobuushi.blogspot.com/2008/05/omedetou.html

Anònim ha dit...

Moltíssimes felicitats a tots dos!!
Feu molt bona parella :)

PD: No he deixat cap comentari al blog d'ella, que veig que no el té actualitzat, felicita-la també de part meva (i vaaaal, dóna-li un petó)

Anònim ha dit...

M'ha alegrat molt que fessis aquest micaco personal, Carquinyol. És una manera de compartir amb tots nosaltres un dels dies més especials que viuràs, i això s'agraeix.

Moltes felicitats a tots dos!

I com que jo no tinc bloc on poder fer-vos un regalet, deixo un poema del meu admirat Miquel Martí i Pol. Per a tots dos, amb afecte.

L'AMOR
Tot en l'amor s'emplena de sentit.
La força renovada d'aquest cor
tan malmenat per la vida, d'on surt
sinó del seu immens cabal d'amor ?
És, doncs, sols per l'amor que ens creixen
roses als dits i se'ns revelen els misteris;
i en l'amor tot és just i necessari.
Creu en el cos, per tant, i en ell assaja
de perdurar, i fes que tot perduri
dignificant-ho sempre amb amorosa
sol.licitud : així donaràs vida.

Anna ha dit...

moltíssimes felicitats! gairebé et cases un any just després que jo ;)

no et dic com en pd40 que feu bona parella perquè no us conec en persona, però espero poder fer-ho algun dia no gaire llunyà!

Uribetty ha dit...

Doncs felicitats company badaloní!
Qui saps si el disabte veus un tio a La Rambla amb els cabells enrrinxolats XD
Salut!

Isaac Garcia ha dit...

Moltes felicitats!! Desitjo de debò que aquest paperot consolidi i eixampli l'amor que ja tens. Pensa que ets un privilegiat ;)

Anònim ha dit...

Podries explicar al post perque ho fas, per exemple! O be, com us heu conegut, com heu arribat a la decisio, que us han dit els familiars, ja saps, coses del tipus. Si no ho fas es que no vols, eh! :-D

Doncs que us vagi be i no t'oblidis mai que la teva dona es la dona a la qual ames! Nomes perque tens un paper que diu que es la teva parella no t'has d'imaginar que ja esta, tens els drets de propietari de la persona i tota aixo de l'ideologia masclista. (Ja saps que jo no confio gaire en el matrimoni...)

Marga ha dit...

Et desitge, com a la teua parella, tota la felicitat que us mereixeu. Encara que es diga que uns papers no hi fan res, és una manera de fer oficial allò que ja es comparteix; de comprometre's amb l'altre amb la intenció de que siga durader; per a sempre a poder ser.(I de segur que deixareu les famílies més tranquil·les).
Una abraçada forta a tots dos.

Marga.
(No la Marga que he vist per ací altres vegades; la de la C.V.))

nimue ha dit...

uala! i per això em deies que seria especial! i jo pensant-me que era el teu aniversari! :) moltes felicitats per als dos i que tingueu tota la bona sort del món!

No sabia que tenieu "falles" a Badalona!

Anònim ha dit...

Per molts ANYS!!!! en fi, aprofiteu ben aprofitats aquests dies que encara que duri 2 minuts és una gran cosa això de casar-se...

Apa, a gaudir!

Vullunfestuc

Laia ha dit...

Moltes felicitats als dos!!!! caram quina notícia!!! Un micaco i una taronja... quin casament més dolç!!! :P Me n'alegro molt!


Òndia doncs a veure si algun dia jo també entro a la llista... :)

Rita ha dit...

Quin greu que em sap arribar tard! He estat uns dies sense internet a casa i ara tot just em posava al dia...
Moltíssimes felicitats!!! Segur que ja sou molt feliços i per això feu el pas, però malgrat això jo encara us en desitjo molta més de felicitat. Aprofiteu bé el capde per gaudir de tots els vostres i us envio un saquet de petons perquè us els repartiu com més us vingui de gust.
Macos, que tot us vagi com us mereixeu!!!!

Anònim ha dit...

Per a García:

sóc la Marga que has vist per aquí altres vegades. Els meus cognoms comencen per C (i) V :-D :-D :-D

ddriver ha dit...

ara em funciona tot aixo,ja t ho he dit x mail pero un cop mes moltes felicitats i que ho disfruteu molts anys

Anònim ha dit...

Bueno... No quería dejar pasar por alto mi comentario en tu blog.
Qué os voy a decir a los dos? Pues que ya que os considero como hermanos míos, que estoy muy contenta por vuestra decisisión. Da igual que hubieseis dado este paso ó no porque vosotros os quereis y os quereis de verdad, que eso es lo más bonito.
Os he visto tanto a ti como a ella la forma en que os mirais el uno al otro, hay un entendimiento pleno en vuestra relación y resumiendo... que hay muchísimo amor.
Como siempre os digo "sois tal para cual" y sois un ejemplo de una pareja que se quiere de verdad.
Enhorabuena!
Un abrazo de hermana postiza ;P

Marga ha dit...

Per a Marga de Marga (coneguda per García). Encantada. És divertit açò, no creus? Jo, naturalment, seguiré signant amb el cognom (que és de veritat). Esta vegada he posat el nom per l'ocasió especial de la boda; per personalitzar un poc més els desitjos de felicitat.
Una abraçada per a tu també.

PS - L'altre cognom comença per E.

Marga ha dit...

Marga: No ho havia entés. Les meues inicials CV corresponen a Comunitat Valenciana. García és de veritat.

Anònim ha dit...

Per a Marga García de la Marga C.V.

Sí que ho és de divertit tot plegat! El casament del nostre benvolgut Carquinyol ens ha brindat una mena de joc de quí és quí :-)

Bé, deixem-ho que, quan torni en Carquinyol, la feina que li donarem si seguim amb els nostres comentaris. Ha estat realment molt divertit i m'alegro que siguem dues Margas ben avingudes. L'una de cognoms G.E. i de la C.V.;l'altra de cognoms C.V. però del P.C. amb arrels a la C.A. I totes dues dels PPCC !

Una abraçada! :-D

Anònim ha dit...

Caram!!! Enhorabona.

Encara que fa temps que no t'escric, no em perdo un post teu!! Són de llarg els més interessants que llegeixo a la catosfera. Fins i tot em costa seguir-te, de vegades.

Enhorabona, noi!!

Aquesta nit jo també aniré a veure cremar aquesta mini-falla!! Pot ser que cada any sigui més petita?

Esperaré les teves fotos!!!!!

Salut i força ...

PD: Encara estic de viatge. Com tots!!

Carquinyol ha dit...

Moltes gràcies a tots per les vostes paraules, poemes, mails i imatges. De debò que ens ha encantat llegir els vostres comentaris quan hem pogut.

Publica un comentari a l'entrada