Llegendes amb abans i després

Història i Llegendes

(Encetem un micaco de llegendes ...)

Quan ara fa uns anys es va anunciar que en George Lucas anava a rodar més pel·lícules de l'univers d'Star Wars em vaig portar una alegria, però quan em vaig assabentar que en comptes de les típiques seqüeles anaven a ser unes "preqüeles" el primer que vaig pensar va ser "pre quèeee?" i vaig trobar-ho força inhabitual i estrany. Doncs bé, ara anys més tard això de les preqüeles ja és una cosa habitual i, ves per on, ara m'apuntaré jo a fer una, encara que també té part de seqüela, així que tindrem una mica de cada.

A l'antic Badiu dels Micacos vaig explicar, ara fa uns mesos, la llegenda de'n Cap d'Estopes i el seu fidel falcó. Si aquesta llegenda tenia com a entorn geogràfic les terres gironines la d'avui, que és preqüela i seqüela d'aquella, es situa, en canvi, a la Ciutat Comtal. La història comença amb la coneguda alternança en el govern del Comtat dels dos germans, en Ramon Berenguer, Cap d'Estopa, i en Berenguer Ramon. En Berenguer Ramon es va enamorar de la filla d'un caçador, i com la seva condició de comte no li permetia casar-se amb una dona del poble, és va casar d'amagat i, una vegada casat, va presentar la seva muller al seu germà.

Però la reacció del seu germà no va ser la que ell esperava i aquest va repudiar a la seva cunyada i li va dir a son germà que el tenia per solter. Això va oferir molt a la minyona, la qual no va parar de punxar al seu marit per a que vengés l'ofrena que li havia fet son germà. No va parar de burxar-lo fins arribat el dia en que va anar a trobar al seu marit al monestir de Sant Pau del Camp , on aquest estava resant davant el sepulcre de Santa Madrona, i li va fer prometre allà mateix que es trauria a son germà del davant. Per a fer-ho li va aconsellar que li organitzés una partida de caça, partida a on en Cap d'Estopes va morir com ja vam comentar amb anterioritat.

Aquesta mort, però, va aixecar moltes sospites i el Duc de Cardona, que sospitava de Berenguer Ramon i que havia jurat venjar al seu senyor, el va desafiar a un duel. El Comte de Barcelona es va veure obligat a acceptar pels costums de la cavalleria, i en aquest duel el Duc de Cardona el va derrotar i amb aquesta derrota, com era costum en l'època, demostrava la seva culpabilitat en la mort de son germà. Davant d'això, deshonrat, no va poder seguir governant Barcelona i se'n va anar a Terra Santa a lluitar contra els moros.

La seva dona va restar abandonada a Barcelona i, sentint la pesada culpa d'allò que havia fet, va anar a confessar-se al prior de Sant Pau, el qual no la va poder absoldre. Davant d'aquest fet, va decidir apaderar-se de per vida al monestir, en una petita cel·la on cabia tot just una persona amb dues petites escletxes a l'exterior, per on de tant en tant la gent que passava li feia almoina d'un tros de pa que era tot l'aliment que rebia i el qual agraïa amb la frase "Déu us guardi d'una mala dona" (avui dia fa també d'un mal home), frase que es va fer proverbial. Així va viure anys i anys fins que un dia una ombra blanca va baixar amb solemnitat de l'altar major, va recollir la seva animeta i la va portar al cel, puix estava perdonada. Aquesta ombra era Santa Madrona, testimoni del seu delicte i executora del seu perdó.

Nota Personal : Cap de setmana d'eleccions i demà, jornada de reflexió... em fa gràcia que et deixin "reflexionar" un dia després de bombardejar-te sense parar amb els seus missatges durant dies i dies a totes hores. En tot cas si voleu "solucions justes lògiques valentes" per a que arribi un dia en que "el teu vot farà respectar Catalunya" i així obtenir una "Catalunya Optimista" on ja no t'hagin de dir que "si tu no vas ellos vuelven", ja sabeu el que és necessari i que "per això volem la independència", la qual "Con Rajoy, es posible". Bon cap de setmana.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!