divendres, 7 de març del 2008

Llegendes amb abans i després


(Encetem un micaco de llegendes ...)Sant Pau


Quan ara fa uns anys es va anunciar que en George Lucas anava a rodar més pel·lícules de l'univers d'Star Wars em vaig portar una alegria, però quan em vaig assabentar que en comptes de les típiques seqüeles anaven a ser unes "preqüeles" el primer que vaig pensar va ser "pre quèeee?" i vaig trobar-ho força inhabitual i estrany. Doncs bé, ara anys més tard això de les preqüeles ja és una cosa habitual i, ves per on, ara m'apuntaré jo a fer una, encara que també té part de seqüela, així que tindrem una mica de cada.


A l'antic Badiu dels Micacos vaig explicar, ara fa uns mesos, la llegenda de'n Cap d'Estopes i el seu fidel falcó. Si aquesta llegenda tenia com a entorn geogràfic les terres gironines la d'avui, que és preqüela i seqüela d'aquella, es situa, en canvi, a la Ciutat Comtal. La història comença amb la coneguda alternança en el govern del Comtat dels dos germans, en Ramon Berenguer, Cap d'Estopa, i en Berenguer Ramon. En Berenguer Ramon es va enamorar de la filla d'un caçador, i com la seva condició de comte no li permetia casar-se amb una dona del poble, és va casar d'amagat i, una vegada casat, va presentar la seva muller al seu germà.



Però la reacció del seu germà no va ser la que ell esperava i aquest va repudiar a la seva cunyada i li va dir a son germà que el tenia per solter. Això va oferir molt a la minyona, la qual no va parar de punxar al seu marit per a que vengés l'ofrena que li havia fet son germà. No va parar de burxar-lo fins arribat el dia en que va anar a trobar al seu marit al monestir de Sant Pau del Camp , on aquest estava resant davant el sepulcre de Santa Madrona, i li va fer prometre allà mateix que es trauria a son germà del davant. Per a fer-ho li va aconsellar que li organitzés una partida de caça, partida a on en Cap d'Estopes va morir com ja vam comentar amb anterioritat.




Detall Sant Pau del Camp



Aquesta mort, però, va aixecar moltes sospites i el Duc de Cardona, que sospitava de Berenguer Ramon i que havia jurat venjar al seu senyor, el va desafiar a un duel. El Comte de Barcelona es va veure obligat a acceptar pels costums de la cavalleria, i en aquest duel el Duc de Cardona el va derrotar i amb aquesta derrota, com era costum en l'època, demostrava la seva culpabilitat en la mort de son germà. Davant d'això, deshonrat, no va poder seguir governant Barcelona i se'n va anar a Terra Santa a lluitar contra els moros.


La seva dona va restar abandonada a Barcelona i, sentint la pesada culpa d'allò que havia fet, va anar a confessar-se al prior de Sant Pau, el qual no la va poder absoldre. Davant d'aquest fet, va decidir apaderar-se de per vida al monestir, en una petita cel·la on cabia tot just una persona amb dues petites escletxes a l'exterior, per on de tant en tant la gent que passava li feia almoina d'un tros de pa que era tot l'aliment que rebia i el qual agraïa amb la frase "Déu us guardi d'una mala dona" (avui dia fa també d'un mal home), frase que es va fer proverbial. Així va viure anys i anys fins que un dia una ombra blanca va baixar amb solemnitat de l'altar major, va recollir la seva animeta i la va portar al cel, puix estava perdonada. Aquesta ombra era Santa Madrona, testimoni del seu delicte i executora del seu perdó.




Clickables


Nota Personal : Cap de setmana d'eleccions i demà, jornada de reflexió... em fa gràcia que et deixin "reflexionar" un dia després de bombardejar-te sense parar amb els seus missatges durant dies i dies a totes hores. En tot cas si voleu "solucions justes lògiques valentes" per a que arribi un dia en que "el teu vot farà respectar Catalunya" i així obtenir una "Catalunya Optimista" on ja no t'hagin de dir que "si tu no vas ellos vuelven", ja sabeu el que és necessari i que "per això volem la independència", la qual "Con Rajoy, es posible". Bon cap de setmana.



Me'n vaig al badiu...


Visca la terra !!

10 comentaris:

Raquel ha dit...

Si no fos per aquest final apoteòsic on l'ombra blanca baixa de l'altar major, aquesta llegenda seria digna d'un bon serial veneçolà... Em llegiré una altra vegada el principi del post a veure si així acabo de captar d'una vegada això de la preqüela i la seqüela, igual les hores que són i el son que tinc influeixen una mica, però... Això mateix, que tornaré a leerlo una altra vegada!!!... ;-)

Sant Pau del Camp, aquest monestir és tot un supervivent dins de l'entorn en el qual ara es troba... Aquesta llegenda fa encara més gran el seu encant.

Anna ha dit...

encara no havia vist el "només 1" als comentaris, fa com peneta i tot ;)

aquesta llegenda la vaig llegir fa molts anys en un llibre d'aquells dels grumets de la galera que anava de la vida dels germans. Recordo que el Ramón Berenguer era el super-bo i el Berenguer Ramón el germà super-dolent que des de petits sempre li feia la punyeta. Suposo que a realitat, però, no n'hi havia per tant...

Carquinyol ha dit...

Raquel: Si que és una mica enrevassat si, com moltes altres llegendes. El pre és la part d'abans l'assasinat, el post la de després !!

Anna: Generalment no hi ha bon ni dolents... i respecte al "només 1", crec que hauria de posar alguna cosa que encara fes més peneta ;)

nimue ha dit...

ostres! quin final apoteòsic el de l'ombra blanca pujant cap al cel!
Ale, a reflexionar... :P

ddriver ha dit...

el final no se si creureme´l pero no el de la llegenda sino el del post,cmb Rajoy estas segur que es posible l´independencia?ostres no m´he enterat de res aquesta campanya

Anònim ha dit...

Gràcies per aquesta llegenda. No en tenia ni idea però sempre em sorprenia el fet que en Berenguer Ramon no s'hagués casat.

Anònim ha dit...

Pero quina p... aquesta dona!!! Quina historia mes dolenta, tu! Uf...

Per cert, saps que el micaco havia d'esser "llegendari", no?

zel ha dit...

Osti, primer de tot, cada vegada tens la casa més endreçada, i em fas una enveja... I després gràcies pel post, ei, em convé llegir coses com aquesta, entre tantes bajanades que s'escriuen (jo la primera)
Gràcies, doncs, i reflexiona, que jo ja ho tinc clar!
Petons, carquinyoli!

Carquinyol ha dit...

Nimue: les ombres blanques sempre donen finals espectaculars ;)

ddriver: amb Rajoy és possible... però amb l'Aguirre seria segura !!

Trist: Bé, així i tot ja saps que les llegendes tampoc s'han de prendre al peu de la lletra, però a vegades...

AhSe: Si, dolenta però curiosa, i si, crec que hauria de ser "llegendari" :D

zel: Gràcies per les floretes !! ;) Reflexiono, reflexiono... petonets.

. ha dit...

Mai al peu de la lletra res. Però si l'aigua fa remor...

Publica un comentari a l'entrada