El món on vivim(Encetem un micaco razonable...)
He trobat a faltar el "cautivo y desarmado el..."
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimecres, 30 de maig del 2012
dilluns, 28 de maig del 2012
divendres, 25 de maig del 2012
Sospitosos habituals
(Encetem un micaco censurat...)
Bona part de la setmana l'hem passada discutint al voltant dels comentaris que va fer la presidenta de la Comunidad de Madrid respecte a la Final de la Copa del Rey de España que jugaran el Barça i l'Athletic a Madrid. Moltes coses s'han dit respecte aquestes declaracions, però la més extensa ens explica que no són més que una cortina de fum (o de tinta de calamar com diria el company Dan... ) per a desviar l'atenció d'altres temes.
S'ha de reconeixer que na senyora Esperanza ha fet unes declaracions de manual, de manual de polític populista fatxenda i manipulador. Ha agafat allò que el nacionalisme espanyolista més caspós adora, o sigui, el seu himne (sense lletra), la seua bandera i la figura del Rey i els ha enfrontat als sempre útils 'enemics exteriors', en aquest cas els sospitosos habituals: catalans i bascos. I tot això emmarcat en el món del futbol, un món que aixeca passions i elimina raciocinis a parts iguals. Una barreja genial: futbol, nacionalisme i amenaces exteriors. Si les declaracions populistes fatxendes i manipuladores rebessin el Nobel ella se l'emportaria de llarg.
I tot i que ja des de bon inici tots sabem que això no és més que una cortina de fum per amargar certs "problemets" actuals como ara el cas Bankia (on Caja Madrid té bona part de culpa, tot i que ho vulguin amagar) o la mentira sobre el dèficit de la comunitat que governa (i a sobre es permetia anar donant lliçons als altres del que havien de fer), així com algun pecadet passat (el cas de l'estació de l'AVE a Guadalajara) que poden venir fàcilment a la memòria en aquest casos.
Però el més preocupant de tot això és que per a generar aquest fum ha originat un incendi que fàcilment se l'hi pot anar de les mans. Ho deia l'altra dia en Vicent Partal: aquest senyora ha senyalat directament als seguidors bascos i catalans i ha dit "aquí teniu a l'enemic". I si això per si sol ja és prou greu, si li sumem l'autorització que ha fet a darrera hora el TSJCM de la manifestació organitzada per la Falange i altres grups d'extrema dreta espanyola en contra d'aquests seguidors tenim una barreja massa explosiva. Perquè el que ha fet la sra. Aguirre amb les seves declaracions es convertir cada ikurriña, senyera, estelada o bandera del Barça i de l'Athletic en una botifarra i, alhora, ha deixat lliures un bon grapat de gossos rabiosos i famolencs per allà enmig de forma totalment intencionada. No només ha amenaçat de censurar unes idees per no correspondre amb les seves sinó que, indirectament, ha coaccionat amb la violència per evitar que la gent s'expressés amb llibertat. I tot només per interessos personals.
A tot això li hem d'afegir la censura que ja estan preparant les forces d'ordre espanyoles: "Órdenes sin precedentes a la policía: Ni banderas republicanas ni de ultraderecha, ni senyeras esteladas, ni elefantes, ni Urdangarín, registros de mochilas y cacheos en el estadio". Anem a pams... això de 'bandera de ultraderecha' és per a despistar: penseu que cap seguidor de l'Athletic o del Barça portarà una bandera amb la gallina ? El de la senyera estelada és directament persecució ideològica, ja que cap llei a Espanya la prohibeix (de la mateixa manera que no estan prohibides altres com les del Front Polisari). I això de l'elefant... bé,... que es persegueixi la figura d'un elefant ja es directament una mostra de com s'està degenerant a marxes forçades la legalitat i l'ordre jurídic en aquest cada vegada més repressiu i manipulador estat en el que vivim. I que quedi clar que si bé els hi molesta que existeixin separatistes, el que debò els hi molesta és que surtin per la televisió, o sigui, que surtin de les catacumbes per a mostrar-se a la resta del món.
Corrupció, saqueig de diner públic, manipulació informativa, censura, limitació de la llibertat d'expressió, coaccions violentes… i pensar que encara hi ha gent que es dedica a vendre'ns que ens interessa formar part d'Espanya !!
PS: De portar una foto de la Corina amb el lema 'hola, reina!' no n'han dit res... ;)
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimecres, 23 de maig del 2012
Una ubicació molt adequada
ImatgesA Barcelona és fàcil trobar escultures als parcs i jardins, n'hi ha arreu i de les temàtiques i els estils més diversos. I també n'hi ha que estan col·locades just a l'indret precís. Si mai aneu per la part alta de la Diagonal (la que toca a Zona Universitària), us podeu arribar als Jardins de Jaume Vicens i Vives. Aquests jardins, no gaire grans però amb un disseny acurat i ben realitzats podreu observar aquesta escultura ben bé tocant la Diagonal mateixa…
I què té de curiós aquest conjunt escultòric on es pot observar com una llopada caça un cérvol ? Doncs bé, que està just al costat de la seu de La Caixa, allò que hom anomena darrerament 'Mordor'…
… i realment, pensant en accions preferents, en el sanejament financer utilitzant diner públic i en les pràctiques poc ètiques dels banquers aquesta obra fa venir al cap més d'una al·legoria sobre les activitats de la banca en general i les relacions amb els seus clients !
Desconec si aquesta obra té nom, però jo proposaria anomenar-la "L'ànima de La Caixa" !! En cas de no ser possible, em decantaria per un més neutral "homo homini lupus"...
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
dilluns, 21 de maig del 2012
Mentiders compulsius
(Encetem un micaco econòmics...)
Els que entenen com funciona tot això de la economia mundial sovint diuen que una de les coses que s'ha de cuidar per a tenir bon tractes és la confiança que generés als inversors. Vist des de fora la veritat és de sentit comú. De fet, des del Gobierno Español fa mesos que no deixen de repetir una i una altra vegada que tota aquesta gran onada de retallades que estem patint a la nostra societat del benestar no només estan orientades a disminuir les despeses sinó a enviar el missatge a les finances internacionals de que l'Estat Espanyol és un estat que està fent els seus deures i que podrà retornar tot allò que li prestin. Bé, per a dir tota la veritat, el missatge del Gobierno Español era aquest que us acabo de dir i que tot allò de dolent era culpa de les comunitat autònomes (amb Catalunya al capdavant de totes elles).
Tot això estaria molt bé i seria el propi de gestors responsables i assenyats, sinó fora perquè a l'Estat Espanyol els gestors responsables i assenyats estan més extints que l'ocell Dodo. Així, en una setmana hem pogut saber per una banda que quatre comunitats autònomes (Madrid, País Valencià, Galícia i Castilla y León) van mentir sobre les seves taxes de déficit i que Bankia (amb el sr. Rato a la direcció) havia inflat en només 10000 milions d'euros els seus actius.
Si recordem ara que les quatre comunitats autònomes mentideres estan controlades pel PP, que el responsable de les finances de la Comunidad de Madrid (el que va mentir, també del PP) és ara Secretari d'Estat d'Administracions Públiques (el que ha de controlar les autonomies) i que el sr. Rato, el mentider, també és del PP, el partit que governa l'Estat, tenim un resum perfecte de perquè la famosa prima de risc cada dia es fa més gran i de perquè als mitjans internacionals les ganes d'invertir en l'Estat Espanyol cada dia es desinflen més.
Un últim apunt: Tal i com deia l'altre dia en Vicent Partal, que hagués passat si les que haguessin mentit haguessin estat Catalunya o Andalusia ? Què els hi faran a les mentideres ? (avanço la resposta: res de res). I sobretot,… deixarà d'una punyetera vegada l'Aguirre de anar pel món venent-se com la millor gestora de l'univers universal ?
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 18 de maig del 2012
Pallasso
Dites PoPulars(Encetem un micaco fart...)
Hi ha una cosa que és tan espanyola com el flamenc, els toros o la sangria: els salvapatrias. Els salvapatrias són aquests personatges que tot ho saben, que sempre tenen raó i la volen imposar sí o sí sense consultar res a ningú, dotats sovint d'un poder il·luminat diví que els fa estar per damunt de la resta de mortals.
Des de fa moooolts anys cada generació d'espanyols ha hagut de suportar un o varis personatges d'aquests tipus ( i com nosaltres estem ficats a la força al seu Estat també ens ha tocat suportar-los, evidentment). Doncs bé, aquest individu que podeu veure sobre d'aquestes línies és el salvapatrias que ens ha tocat.
Per si no tinguéssim prou d'haver d'aguantar coses com ara que ens expliqui amb accent de bossa de Fritos que aquest superhome corra més ràpid que un guepard, ara cada dos per tres el tenim dient que sap resoldre tots els misteris misteriosos del món mundial i que sap les solucions per a tot el dolent que ens passa !! Oh sorpresa !! Oh megasorpresa !! Pareu les rotatives !! Quina sort que tenim de tenir-lo a ell !! Alabat sigui Déu !!
Anem a veure, sr Pallasso: la solució a la crisi dius que la saps, perfecte. Jo també la sé. I qualsevol que llegeixi això també la sap. Un exemple de solució: Retornar els prestams, no endeutar-se més, no malbaratar i fer augmentar el consum. El problema no és tant saber les coses com portar-les a la pràctica (si es pot fer, és clar...) i si es la solució òptima per al conjunt de la societat, ja saps, "del dicho a el hecho....". Però saps el que més em fot, sr Pallasso? Què quan manava no se li veia pas tanta clarividència per enlloc i ara ens vol vendre solucions del problema que *vostè* va iniciar. No va ser capaç de veure on s'estava ficant i ara ens diu que sap com arreglar-ho ? Apa vinga a pastar fang ja, home !
Espanya està on està perquè té sobredosi de lladres, incompetents i salvapatrias entre la seva classe dirigent. I Catalunya està com està perquè a més de lladres i incompetents tenim també sobredosi de llepafils, botiflers i cagacalces… i això s'ha d'acabar. Almenys per a nosaltres.
Veu sr. Pallasso? Jo també en sé de solucions! Discutim ara com ho faria vostè i com ho faria jo ?
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimecres, 16 de maig del 2012
Xenofòbia a l'AppStore
Per la xarxa(Encetem un micaco nounat...)
A l'App Store dels dispositius de la família iOS d'Apple no és estrany trobar-se productes en català. No és que siguin molt abundants però no és estranys trobar-los. Doncs bé, fins aquí es poden trobar mostres de xenofòbia vers els catalans del mateix estil a la que es troben en els comentaris de les notícies de certs mitjans de comunicació.
El darrer cas que he observat ha estat el d'aquesta publicació ...
… i als comentaris de l'aplicació, en comptes de trobar els acostumats textos que deixen els usuaris generalment sobre aspectes tècnics de l'aplicació, les seves mancances, les possibles millores o la seva experiència utilitzant-la, el que ens trobem és això ...
… unes mostres del pensament fascistespanyolista més ranci que l'únic que vol és reescriure la història al seu gust i, de pas, insultar a tots els que no pensem com ells. Els mitjans canvien, però les tàctiques i el missatge continua invariable.
I després a nosaltres ens anomenen acomplexats, que ho barregem tot amb política i que som uns 'borregos'…
PS: Evidentment, aquest llibre ja està senceret al meu iPad !
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dilluns, 14 de maig del 2012
No és país per a pobres
En primera persona(Encetem un micaco proletari...)
La primera pàgina de la memòria del meu projecte final de carrera acaba així: "Dedico aquest projecte als meus pares. Ells sempre m'han recordat la importància de tenir estudis i d'acabar tot allò que un comença. Per a un d'ells arriba massa tard, però sé que, estigui on estigui, es mostrarà satisfet". A casa mai han sobrat els diners, però gràcies als sacrificis que van fer els meus pares jo vaig poder arribar a tenir un títol universitari. Ells estaven decidits en que ho havia de fer perquè estaven convençuts que m'obriria portes que, d'altres maneres, eren inassolibles i que ells mai van poder passar. Tenien raó, ja que un títol et permet tenir un ventall més ampli de possibilitats, i això, pels que no tenim moltes d'origen, és un luxe que no es pot deixar passar.
El meu pare va patir una malaltia crònica els darrers anys de la seva vida. Durant aquest temps una o dues vegades a l'any havíem d'anar d'urgències i es passava uns dies a l'hospital per una 'posada a punt' com solia dir. En tot moment el tracte va ser impecable tant per a ell com per a la meva mare que es passava gairebé el dia sencer amb ell. No cal a dir que durant tots aquests anys va haver de prendre un bon grapat de medicaments de forma diària.
Doncs bé, sembla ser que als genis que ens dirigeixen els hi sembla fatal tot això que us he explicat. Per això han fet que tenir estudis universitaris sigui més complicat per la gent justa de diners, que la sanitat també sigui més cara i que, si ens volem queixar d'aquests o altres abusos, fins i tot s'hagi de passar per caixa per mirar d'obtenir una mica de 'justícia'.
Amb aquestes mesures jo no podria haver estudiat mai a la universitat i no tindria la feina que tinc ara. I prefereixo no pensar com hagués passat mon pare i ma mare els darrers anys de la vida d'ell. I tot perquè, segons ens diuen, "tots vam viure per sobre de les nostres possibilitats". Doncs bé, ni els meus pares van deixar a deure res a ningú ni jo ho estic fent. Això sí, a canvi d'estar-se de moltes coses i de passar-se una bona estona fent números per a preveure i quadrar tot l'humanament previsible i quadrable. I mentre vaig fent tot això vaig veient com una persona que va destrossar el Ministerio de Economia, ni va ensumar la crisi al FMI i tot solet s'ha carregat una de les més grans entitats financeres de l'Estat se'n va cap a casa seva amb una palmadeta a l'esquena i uns quants milions a la butxaca.
Confesso que és en aquests moments en que tinc un ràbia 'in crescendo' dins meu perquè, ara, el pare sóc jo i estic veient com aquesta colla de malparits li estan complicant l'existència a persones com el meu fill mentre asseguren el futur dels de la seva classe. I és aleshores quan penso en allò que em va deixar l'avi i en començar a utiltizar-lo de forma seriosa…
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
divendres, 11 de maig del 2012
L'AVE dels collons
Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco extremeny...)
Cada estiu viatjo a Extremadura, a un petit poble al sud de Badajoz, per a passar uns dies amb ma mare. I ho faig utilitzant transport públic, cosa que m'ha fet adquirir certa experiència en com està aquest tipus de transport per aquella zona. I us puc ben assegurar que el principal mitjà de transport púbic és l'autocar i el ferrocarril, que seria prou útil en un territori gran com aquell, és purament anecdòtic, amb un trajecte mínim de trens regionals que l'uneixen a Madrid (com no) i Andalusia i que interconnecten les capitals de província (Cáceres i Badajoz) i de la comunitat (Mérida). Per acabar-ho de rematar, la freqüència dels trens és cinc al dia als trajectes amb més circulació, arribant a ser en alguns trajectes (com els que uneixen Extremadura i Andalucía) d'un tren diari.
Us explico tot això perquè vull fer un petit comentari sobre les paraules que el sr. Morago, president extremeny, va dedicar al batlle de Barcelona. Del que més s'ha parlat els dels 'collons' i del to de pinxo de pa sucat amb oli del polític del PP, però crec jo que s'ha obviat la part més interessant de totes. Que el Sr. Morago sigui un fatxenda espanyol mal educat i amb unes formes deplorables és problema seu, però que sigui un gestor públic pèssim i irresponsable és problema de tots: dels extremenys i dels catalans per la part que ens toca (que no serà poca).
El Sr. Morago el que vol és que hi arribi l'AVE, l'Alta Velocidad Extremeña' en paraules seves. I això, com bé diu el batlle de Barcelona, és una errada monumental. I ho és per diversos motius. Primer, perquè la manca d'infraestructures de comunicació a Extremadura no es resoldrà amb l'AVE, ja que aquest es limitarà a connectar les capitals amb Madrid i ja està, deixant la resta del territori amb les mateixes pobres connexions que ja tenen actualment. Segon perquè al fet de saber que cap línia de l'AVE de l'Estat és rendible des del punt de vista econòmic, s'afegeix el saber que en aquest cas concret tampoc ho és des del punt de vista social (ja que no arregla el problema de mobilitat existent) i fa que l'elevada despesa que implica la seva construcció no tingui justificació. Tercer, perquè en temps de crisi com aquests s'ha de filar molt prim en com i a on es fan les inversions. Quart perquè les línies d'AVE no ajuden a millorar el transport de mercaderies, ja que no hi passen trens de mercaderies per elles. I cinquè perquè no ens enganyem, els preus de l'AVE (fora de les 'meravelloses ofertes') no són aptes per a que la gent del poble les utilitzi de forma habitual. Com ja vaig comentar fa temps, penso que seria molt millor per Extremadura utilitzar part dels diners destinats a l'AVE en millorar i completar la xarxa de trens convencionals, augmentant la seva freqüència, introduint trens de llarga distància (estil Euromed) i explotant aquestes noves vies per a fer circular mercaderies també.
Però a més de que és un gestor pèssim, el Sr. Morago ens ha mostrat una altra cosa: ens ha mostrat perquè l'Estat Espanyol està com està. I que ho està per culpa de dirigents com ell, als quals no els ha preocupat estirar més la mà que la màniga per tenir capricis de nou ric i gastar-se allò que no tenen en projectes injustificables des del punt de vista econòmic i social només per aparentar. I que ho han fet, a més, mentint de forma descarada com ha fet ell dient que l'AVE extremeny uniria Madrid i Portugal quan ja fa mesos que els portuguesos van desistir de fer-ho perquè la seva caixa no els hi permet aquestes alegries. Del numeret d'invocació de la Constitución millor ni parlar perquè fa vergonya aliena.
I el més preocupant de tot és que en aquests temps de retallades setmanals no hagi sortit ningú ni al Gobierno ni enlloc explicant aquestes quatre coses que el vostre humil servidor i pelagats us acaba d'explicar. Amb persones així (i d'altres que em venen al cap) ja poden anar retallant i retallant, que tindrem crisi per a 'Rato'...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
dimecres, 9 de maig del 2012
El dimoni que somiava un llumí
El dimoni que somiava un llumí és el títol del Dimoni de Badalona 2012. Com ja és tradicional en aquest bloc, comparteixo amb tots vosaltres la imatge d'aquesta figura que forma l'acte central de les Festes de Maig de la meva ciutat. I per a continuar la festa, aquesta serà el segon any en que en Micaquet podrà gaudir (més despert que l'any passat) d'alguns d'aquests actes festius, a més de que nosaltres celebrarem el nostre quart aniversari de casament, ocorregut aquell any plujós en que la ciutat hagué de cremar el dimoni més tard del que marca la tradició a causa de les inclemències meteorològiques...
Com passa el temps !!
Me'n vaig al badiu ...
Visca la terra !!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)