Guerrers covards

El món on vivim

(Encetem un micaco amenaçat...)

Estava jo aquests dies mirant les diferents informacions referents a la visita que el Papa de la Església Catòlica ha fet a l'Estat Espanyol, fixant-me en que en els discursos dels diferents personatges no era estrany que apareguessin sovint mots com ara 'pau','germandat' i 'fraternitat', i no he pogut evitar pensar en aquell tros de programa que vaig veure el passat dia 9 d’octubre per la nit a la cadena Intereconomia, cadena des de la qual sovint es defensen les tesis de la Església Catòlica. Era un dels típics programes de ‘debat’ que fan en aquesta cadena ‘amiga’, en un plató presidit per una bandera espanyola a on una colla de tertulians parlaven, entre altres coses, del respecte que s’ha de garantir als símbols de ‘la nación’.

Com podeu imaginar, per a un 'perifèric' com jo, allò prometia ser tot un espectacle... i no va decebre ! Una de les moltes coses 'curioses' que vaig veure va ser l'afirmació de que el nacionalisme espanyol no existia... perquè no hi havia cap partit que el defensés !! I això ho va dir una persona asseguda en mig d'un plató guarnit amb una enorme bandera espanyola !!

I enmig d'aquest ambient "no nacionalista" es van posar a parlar del respecte que havien de tenir els seus símbols “en todos los rincones de la nación” i com se'ls hauria d'assegurar ‘respeto y protección constitucional’. En aquell espai també estava la Montserrat Nebreda, ex-membre del PP del Principat i dirigent del partit ‘Alternativa de Govern’ que en una breu intervenció va venir a dir que s’ha de tenir en compte i respectar que en determinades zones hi ha gent que no comparteix aquests criteris i que té uns altres símbols que també s'haurien de respectar.

Doncs bé, el senyor ‘no nacionalista espanyol’ es va encendre i va començar a dir que no, que aquells símbols (els seus) havien de fer-se respectar encara que fos utilitzant i les forces de l’ordre, i que si tot i així no es respectaven i es seguia desafiant 'el Estado'... doncs ‘a la guerra’. No deixa de ser curiós que a una cadena tan catòlica i on no es difícil veure anuncis "pro vida" un dels seus col·laboradors habituals cridi a la guerra amb tanta alegria.

Perquè a més ho va dir d’una forma tan ‘alegre’ i tan ‘animada’ que a mi em va molestar. I em va molestar perquè penso que una persona que propugna un conflicte bèl·lic de forma tan entusiasta només ho pot fer per dos motius: O pel desconeixement més absolut de la misèria i de les terribles afliccions que comporta una guerra o des de una posició absolutament mesquina basada en la confiança en que a ell i als seus no els hi tocarà pas el rebre. En aquest cas crec que era una combinació de les dues coses fent tot aquest assumpte més mesquí encara, si és això possible.

I això em va fer venir al cap allò  va dir el aleshores ministre Corbacho“Que ningú es pensi que les coses [silenci una mica llarg] seran `pacíficas´” i al magnífic article que va fer en Vicent Partal al respecte. I si bé la utilització per part del sr. Corbacho de la por i de l’amenaça violenta per tallar les aspiracions d’autogovern d’un poble és condemnable i se li hauria de recordar que justament una de les tasques d'un govern democràtic és evitar que aquestes coses puguin arribar a passar i perseguir a aquells que ho defenen, no és menys real, però, el saber que aquestes actituds existeixen i que gaudeixen de gran popularitat entre certs sectors de la població espanyola.

Mentrestant haurem de continuar aguantant com des de diferents televisions energúmens com aquests prediquen el combatre raons amb canons des de la seguretat dels covards que saben que els contraris no tenen ni de lluny els mitjans necessaris per defensar-se. Realment ha evolucionat part de la societat espanyola? A on està aquesta democràcia de que tan presumeixen?.

• Encara queda violència
• Cultura violenta
• Paraules que volen acallar

• (img) Mateus_27
• Vqp - M.N.
• Vilaweb

Nota informativa : Si us voleu fer una idea de la ideologia d'aquesta persona, potser només us fa falta saber que just quan canviava de cadena aquest personatge li havia etzibat a la Montserrat Nebrera que ella era ‘una nacionalista catalana’... .

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Silencis mal trencats

La nostra llengua

(Encetem un micaco lingüístic...)

Hi ha diferents proverbis àrabs que giren al voltant del silenci. De fet la famosa frase “Ets esclau de les teves paraules i amo dels teus silencis” és una de les moltes variants d’un vell proverbi àrab que ve a dir “Després de que has deixat anar una paraula aquesta et domina. Però mentre no la deixis anar ets el seu dominador”. En la mateixa línia, un altre antic proverbi diu “No obris els llavis sinó estàs segur de que allò que vagis a dir serà més bonic que el silenci”. Amb tanta saviesa condensada en tan poques paraules... com és que encara hi ha gent que diu coses sense sentit ?

Un exemple recent...

... ni Ausiàs March, ni les Grans Cròniques, ni el ‘Tirant Lo Blanch’, ni la Renaixença, ni Pere Quart, ni Joan Fuster,... per al senyor Mariano Rajoy el més important que li ha passat a la llengua catalana és que l’actual cap de la religió Catòlica pronuncii unes quantes paraules en aquest idioma.

A mi em costaria decidir quina és la millor cosa que li ha passat al meu idioma en 1000 anys, però la pitjor la tinc força clara: dependre políticament d’un estat governat per persones com el sr. Rajoy.

Per cert... us he comentat que també una altra dita més moderna que diu “més val romandre callat i semblar estúpid que parlar i confirmar-ho” ? No? Doncs això...

• El Periódico
• Wikiquote

Nota històrica : No estaria de més recordar al sr. Rajoy que la llengua catalana no és una desconeguda al Vaticà. De fet era una llengua corrent allà quan la família Borja va aconseguir situar a dos dels seus membres (Calixt III i Alexandre VI) a la Cadira de Sant Pere al segle XV. I no estaria de més recordar-li allò que va dir un cardenal quan va arribar el primer Borja al Papat : “ Oh Dio, la Chiesa romana in mani dei catalani! ("Oh Déu, l'Església romana en mans dels catalans!”)

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

I la tardor va arribar al mar

Imatges

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Fantasmes

Dites PoPulars

(Encetem un micaco fantasmal...)

 

Si en la tradició anglosaxona la nit d’esperits, apareguts i fantasmes per excel·lència és la nit del 31 d’octubre, coneguda com la Nit de Halloween, la tradició catalana situa aquesta nit fantasmal en la nit del dia de Tots Sants, la que porta al dos de novembre, Dia de Difunts.

Tot i això, la nit del 31 d’octubre també té certa ‘fama’ fantasmal a la nostra tradició, bé, de fet són varis els dies i les nits de l’entorn del dia de Tots Sants que tenen aquesta consideració. Serà per això que en aquests dies hem pogut veure fantasmades diverses, una d’elles protagonitzades per un estimat personatge que ha promès crear 5400 llocs de treball...

... i que ha afegit ...

... i l’ha faltat afegir que si les Eleccions Generals Espanyoles es convoquessin d’aquí dos minuts generarien tants llocs de treball que acabarien amb l’atur a tot el món mundial !!

• Levante-EMV

Nota Halloweenera: La llàstima és que aquests fantasmes s’apareixen durant tot l’any i no només en aquestes dates...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Dolços i fantasmes

Història i Llegendes

(Encetem un micaco tradicional...)

Avui en dia quan arriben aquestes dates voltants al dia de Tots Sants i al de Difunts no és gens estrany trobar diferent indrets guarnits amb elements aliens a la nostra arrel cultural però que, gràcies sobretot a la influència del cinema, s’arrelen cada vegada amb més força en les nostres costums. Així, hom pot trobar perfectament normal trobar com als diferents aparadors les tradicionals castanyes i panellets comparteixen espai amb les carabasses de cara diabòlica o els barrets de bruixa. I de la mateixa manera que han variat els guarniments també ha variat el comportament de la gent, ja que si bé els nostres besavis miraven d’evitar sortir per les nits per aquestes dates, per por de no trobar-se amb les ànimes dels difunts que s’encaminaven vers les cases on residien quan eren vius, avui en dia estan força generalitzades la celebració de festes de disfresses de Halloween.

Segur que tots coneixeu una de les activitats més típiques de la celebració de Halloween al món anglosaxó, allò tan aparegut a centenars de pel·lícules del ‘trick or treat’ i que deriva del captiri que es feia de casa en casa en noms de les ànimes i que sovint estava encapçalat per una persona que figurava ésser una ànima, tot i que ben aviat va ser tota la colla qui simulava ser-ho.

El que potser no coneixeu és que en aquesta societat nostre, tan fortament cristianitzada, no era estrany trobar aquestes costums. Així, per exemple, a Blanes la mainada es presentava de casa en casa dient ‘Dia dels Morts, si voleu fer caritat’ i rebien generalment una fruita seca o un dolç, a canvi de la qual resaven una oració pels difunts de la llar; a Sant Climent de Llobregat en canvi la frase que es solia dir era ‘Caritat pels vius i pels morts’; a indrets del Camp de Tarragona la mainada solia visitar els parents per captar girandons (fruites seques i llepolies) i al Baix Llobregat el captiri col·lectiu era un costum propi de la fadrinalla i es feia amb un gran respecte i enmig d’un gran silenci.

Com podeu veure, tot i semblar que això del Halloween es força aliè a les nostres costums, alguna similitud hi tenim ! Ja sigui amb festes d’Halloween o bé menjant panellets i moscatell espero que tingueu un molt bon pont de Tots Sants... i vigileu les misterioses ombres de la nit, que mai es sap...

• El fantasma del castell desap...
• La missa fantasmal
• Una història (nostra) de fant...
• Els fantasmes de la Seu

• (img) Brandy Shaul
• Costumari Català

Nota Fantasmal : I com aquestes dates conviden a contar llegendes d’esperits i apareguts, us contaré una creença que hi havia entre els veïns de Vilaseca, d’Altafulla i d’altres pobles de la rodalia. Així, hom deia que la nit de Tots Sants les animes dels que foren veïns del destruït poble de Tamarit ventaven les campanes dels pobles de la rodalia al punt de la mitjanit per demanar a llurs veïnats la caritat d’una oració pel seu etern repòs.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

Un vespre de tardor

Imatges

Me'n vaig al badiu ...

Visca la terra !!

Camps el Blanc

Dites PoPulars

(Encetem un micaco geek...)

 

La classe política de l’estat que ens toca patir no destaca pel seu nivell, de fet es podria dir que ens toca aguantar una classe política bastant ‘friki’ en l’ambient més hispà i el sentit més pejoratiu d’aquest terme. Ara bé, això no implica que de vegades, ni per casualitat, aquest ‘frikisme hispànic’ esdevingui ‘geekisme’ pur. Un d’aquest moments es va poder viure la setmana passada a les Corts Valencianes quan Francisco Camps contestava al portaveu del PSOEpv :

I és que utilitzant un nivell de geekisme més propi d’un seguidor de ‘El senyor dels Anells’ que no pas d’un polític posseïdor de diversos vestits de procedència no gaire clara, Camps el Blanc va enfrontar-se a les hordes d’uruk-hai socialistes. I va ser tanta la intensitat que, de ben segur, de durar una mica més l’enfrontament l’hagués acabat dient : “Ángel, yo soy tu paaaaadre” !!

• El Mundo

Nota aclaridora : Segons l’etimologia Llucifer procedeix de les paraules llatines lux (llum) i del verb fero (portar) i significar ‘aquell que porta la llum’ i que rep també el nom Satan que etimològicament parlant significa 'aquell que si oposa' i que simbòlicament representa al mal absolut...

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

AVE Reloaded

El món on vivim

(Encetem un micaco ferroviari...)

Una de les coses més divertides de tenir un bloc durant anys és que pots comparar el que passa a l’actualitat amb el que va passar fa uns anys, i no em refereixo només a les notícies (que això ho pots fer tirant d’hemeroteca) sinó dels comentaris i de les reaccions que vas veure i que sovint acaben oblidades.

Dintre de poc aquell tren de gran velocitat que anomenen AVE arribarà a València unint aquesta ciutat amb la capital del regne del costat (com no podia ser d’una altra forma). I tal com ja passar a Barcelona això comportarà la total eliminació dels actuals trens coneguts com a ‘gran recorregut’ que ara uneixen les dues ciutats. O sigui, que si hom vol viatjar de València a Madrid o a l’inrevés l’única alternativa que els hi quedarà serà l’AVE.

Com ja va passar amb l’AVE Madrid-Barcelona, el temps de trajecte disminuirà força, ja que d’unes tres hores i 45 minuts passarà a (diuen) una hora i mitja. Ara bé, això sembla que també comportarà que el preu del bitllet augmenti d’una forma proporcional, passant dels actuals 47,80 a uns 75 euros (un augment del 57%). Amb l’AVE Madrid-Barcelona l’augment va oscil·lar entre un 55% i un 83%, depenen de si el trajecte era directe o no.

Així que tornem a enfrentar-nos a un nou exemple de política social del govern espanyol i a una curiosa forma de fomentar els transports col·lectius: s’ofereixem importants millores però s’eleva les tarifes a uns preus prohibitius per a una gran part de la poblacio i, de pas, es retira qualsevol altre tipus de servei més econòmic ! Per llogar-hi cadires !

Per seguir recordant velles històries, si quan es va inaugurar l’AVE Barcelona-Madridels empresaris van mirar de pressionar per mirar d’obtenir millors tarifes per aquell col·lectiu, ara qui pressiona són les agències de viatges que volen beneficiar-se creant paquets de viatges d’un dia o d’un cap de setmana de Madrid cap a València i es topen amb les altes tarifes del TGV.

Ja només faltaria que els madrilenys (entre altres) poguessin gaudir de tarifes de TGV més econòmiques per a fer turisme mentre que la resta d’usuaris de Renfe, com aquells centenars de valencians i valencianes que treballen al Principat i que viatgen cada cap de setmana a casa seva, no poden gaudir de cap tipus de consideració ni d’avantatge com a usuaris habituals de transport públic.

Però clar, això no interessa dir-ho...

• L'estafa de l'ocellot
• El clatellot de l'ocellot
• els descomptes de Renfe

• 20 minutos
• levante-EMV

Nota lingüística: Si mai agafeu un tren Barcelona-València o a l’inrevés, aneu a donar-hi un cop d’ull a la carta de serveis del bar. Veureu que aquesta carta està en tres idiomes: espanyol, català i... valencià !! Diferències? En català és diu ‘tomaquet’ i en valencià ‘tomaca’, en català es diu ‘xocolatina’ i en valencià ‘xocolata’... Qui nassos haurà fet aquestes traduccions?.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

La democràcia muda

El món on vivim

(Encetem un micaco acallat...)

Una d’aquelles pel·lícules que m’agrada veure de tant en tant és Silverado. En aquest western podem trobar una adaptació d’una de les típiques frases que apareixen en moltes pel·lícules de l’Oest : “ara farem un judici just i un penjament de primera". I és que, si alguna cosa acabes sabent després de veure moltes pel·lícules de l’Oest és que en la majoria de les ocasions els ‘judicis justos’ acaben amb l’acusat penjat, cosa que saben tots a la sala, acusat inclòs. Ara bé, aquesta predeterminació no fa que es deixi de fer el judici, la societat té lleis i aquestes s’han de complir... o almenys fer veure que s’acompleixen.

Doncs bé, aquest matí anava jo al metro recuperant-me encara del fred que comença a fer a primera hora llegint diferents webs com faig diàriament quan he llegit com el Gobierno Español ha desestimat una Iniciativa de Legislació Popular que demanava que es pogués veure TV3 al País Valencià. I quan dic que ‘ha desestimat’ és que ni tan sols ha accedit a que aquesta iniciativa arribés al Congreso de los Diputados per a la seva discussió. Per a dir-ho clarament, ens han penjat sense ni tan sols fer-nos un simulacre de judici.

I tot això passa després de que ens diguessin, durant anys, que dins de l’Estat que ens toca patir es pot defensar qualsevol idea sempre que es faci per mitjans democràtics. Avui ha quedat ben clar que això no és veritat i que la cosa empitjora, perquè ara ja no és que no ens vulguin donar allò que demanem, ara és que ja no ens deixen ni parlar del tema. Quin tipus de democràcia és aquella que silencia el diàleg ?

• La censura contraataca
• Quina barbaritat

• Vilaweb

Nota involutiva: L’Estat Espanyol està patint en aquests darrers temps un marcat procés involutiu i està accentuant cada vegada més un nacionalisme espanyol que, si bé mai ha abandonat, si que s’ha mirat de disfressar sovint. I això ho hauriem de tenir molt en compte els principantins en les properes eleccions, ja que si bé el federalisme mai va arribar a existir com a una alternativa creïble, dins de l’actual marc estatat el autonomisme està condemnat a convertir-se en un mer regionalisme sense cap tipus d’identitat pròpia. I és per aquest motiu que en els darrers temps s’obté respostes cada vegada més contràries i radicals cada vegada que des del Principat de Catalunya i altres terres catalanes sorgeixen iniciatives que no acaben de caure bé a l’espanyolisme, començant per la ILP que va aconseguir la prohibició de les curses de braus al Principat i acabant per aquesta notícia que comento avui. Per acabar, us recomano llegir aquest interessant article d’en Vicent Partal..

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

El puig de la batalla

Història i Llegendes

(Encetem un micaco de revetlla...)

Quan realitzes de forma regular el camí entre Barcelona i València en tren te n’adones de la gran varietat de paisatges que travesses durant el trajecte. I és que durant tres hores vas recorrent vistes que van des de les platges més turístiques als poblets medievals més encantadors, de les restes romanes més antigues als més moderns edificis de disseny i de les més denses barriades de les ciutats als indrets més despoblats. I una cosa que (almenys a mi) em va cridar l’atenció és que tot i que el viatge travessa nombrosos accidents geogràfics, el tros que discorre entre Castelló de la Plana i València travessa una gran planura emmarcada pel mar i per la visió de diferents serralades cap a l’interior i trencada per tres muntanyes: la muntanya on està el castell d’Almenara, la muntanya on està la ciutadella de Sagunt i els petits pujols coberts pins i actualment rodejats d’edificis entre els quals va sorgir la població que, pel seu origen, rep el nom d’El Puig.

En els temps de la conquesta de València existia sobre un d’aquests turons el Castell d’Enesa, un castell d’origen musulmà (del qual encara es poden observar restes) que una vegada conquerit per les forces de Jaume I i es va transformar en una estratègica base per a la conquesta de l’antiga Balansiya. I va ser cap aquest castell cap a on va dirigir les seves forces el darrer emir de Balansiya, Zayyan ibn Mardanix, amb l’esperança de trencar l’encerclament que les tropes aragoneses i catalanes estaven fent de la ciutat de València. Els atacants van esperar a que el rei Jaume I deixés el castell per partir cap a Osca per a realitzar el seu atac, el dia 15 d’agost de 1237. La batalla va resultar fatal pels musulmans, ja que el seu exèrcit va ser derrotat i la major part dels seus soldats van morir.

Aquest resultat va permetre a El Conqueridor assetjar la ciutat de València, i com a recordatori d’aquella batalla èpica l’any 1240 el Rei fou donació de terres d’El Puig a Arnau de Cardona, mestre de l’Ordre de la Mercé, per a que s’edifiqués un monestir en record a aquesta victòria clau per a la conquesta de la ciutat del Túria. Durant segles la Mare de Déu del Puig va ser considerada la patrona del Regne de València.

I per afegir encara més èpica religiosa a aquesta batalla, el propi Jaume I fa referència a la seva Crònica a l’ajuda que van rebre les forces cristianes de Sant Jordi durant aquesta batalla, fet que va plasmar en Marçal de Sax al seu gran retable de Sant Jordi, on apareix el sant vestit amb la seva típica Creu de Sant Jordi lluitant contra els sarraïns al costat del rei Jaume I que vesteix la Reial Senyera. Una pintura semblant, de menor mida, la trobem a la capelleta de Sant Jordi de la Seu de València. Aquesta capelleta està a l’exterior de l’edifici, al davant de l’estanc que cobreix les restes arqueològiques de l’Almoina, i segons la tradició va ser el lloc on el rei Jaume I va celebrar la primera missa després d’entrar a la ciutat.

• El temple del penó
• Ruta Jaume I a València

• (WkP) Batalla d'El Puig
• (WkP) El Puig de Santa Maria
• (WkP) Monestir d'El Puig
• (WkP) Capella Sant Jordi

Nota Personal : Després d’uns dies molt enfeinats he aconseguit treure una mica de temps per escriure aquest text que volia tenir a punt per la diada del 9 d’Octubre però que no va poder ser. En tot cas, penso que conèixer la nostra història sempre paga la pena, tot i que sigui amb un cert retard.

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!