El món on vivimEl món de la diplomàtica és un món complex i on s'han de fer concessions i tot una sèrie d'equilibris i de jocs malabars difícilment justificables en altres casos. Per això és un món on la discreció es valora de tant i on el llenguatge i les formes són molt importants. I és un món on la futura República Catalana ha de saber moure's des de abans de néixer. Per això és important la feina que fa el DiploCat i per això és important la conferència que van fer l’altra dia el President Puigdemont i els consellers Junqueras i Romeva a Brussel·les.
La independència no és guanyarà ni a Brussel·les, ni a Madrid ni a Berlín, és guanyarà a Barcelona, però des del moment de guanyar-la és important tenir els recolzaments necessaris per enfortir-la. Tal i com diu sovint en Vicent Partal, els estat no s'acabaran de definir fins que no hi estiguin obligats, i aquest moment serà just quan ens declarem independents. Per això és tant important la feina que es faci abans.
I és aquí on hem d'emmarcar la conferència d'aquesta setmana a Brussel·les, en aquest esforç per preparar el camí de després. El president de la Generalitat de Dalt i els consellers van anar a explicar als estats de la Unió Europea el que fem, el que farem, el perquè ho farem i com ho farem.
Evidentment això a Espanya no agrada gens. I ha estat vent evident com a respòs, com sempre, amb boicot i menyspreu. El boicot va quedar ben explícit en la carta que va enviar un eurodiputat del PP a la resta d'eurodiputats (en un to ben poc diplomàtic, per cert) i el menyspreu venia directament de la mà d'en Mariano Rajoy quan a Madrid i entre riallades va dir que a en Puigdemont se l'havia donat "el tracte que es mereixia". No hi ha canvis, és el tracte que rebem els catalans des de sempre quan reivindiquem dignitat a Madrid: boicot, burles i riallades. No en saben més.
L'altra dia a Brusel·les vam fer el que havíem de fer. I la resta d’estats també van fer el que havien de fer: veure, escoltar, callar i no posicionar-se. Si això des d'Espanya ho interpreten com fracàs és que no saben interpretar el món en el que viuen, però això tampoc és res de nou, amb Catalunya ho venen fent des de fa anys.
2 comentaris:
Va ser molt important, i se'ns va escoltar. Però la feina l'hem de seguir fent aquí, i vigilant molt el que fem, que segons quins trets al peu no convenen gens ni mica.
Siguem positius, no li van llençar ous.
Publica un comentari a l'entrada