Cada ciutat té els seus símbols, més o menys coneguts, però els té. De vegades són símbols relativament recents i de vegades tenen centenars (o milers) d'anys d'història al darrere. En aquests darrers casos, de vegades, la història ens reserva sorpreses.
Un dels símbols més coneguts de València és el Miquelet, el campanar gòtic de la Seu de València. Rep el seu nom d'en Miquel, la campana principal que marca les hores.
Com tots els campanars no només s'ha utilitzat amb finalitat religioses: Al segon pis del Micalet es on s'estaven els refugiats acollits a la Seu i les seves campanes no només marcaven les hores o els serveis religiosos, sinó que a més avisaven als ciutadans de quan la ciutat era atacada o estava en perill.
Però no només s'utilitzaven les campanes. Dalt de tot del Miquelet també es feien fogueres. De fet es feien tres vegades al dia: al sortir el sol, al migdia i al vespre. Això era senyal de normalitat i de que no passava res d'inusual a la costa. Però quan la foguera s'encenia fora d'hores era per avisar d'un perill.
Si s'encenien dues fogueres alhora era senyal de que a la costa havien desembarcat pirates i si el foc de la foguera es llançava cap al terra era senyal de que la ciutat ja estava assetjada. De fet, al llarg de tota la costa hi havia nombroses torres que es comunicaven mitjançant fogueres quan alguna detectava vaixells pirates.
Això va ser així des de l'any 1516, en que els Jurats de València van instaurar aquestes fogueres d'avís, fins al segle XVIII, quan les incursions dels pirates barbarescos van disminuir. De fet, a començament del segle XX el darrer campaner que va viure a la Seu encara encenia una petita foguera de forma simbòlica per a recordar la tradició.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
2 comentaris:
És molt 'Senyor dels Anells', això!
Justament aquest dissabte he estat a dalt del Miquelet, 207 graons :P
Publica un comentari a l'entrada