dimecres, 21 de desembre de 2016

Sirenes nadalenques

(Encetem un micaco marítim…)

El Nadal és un temps en que sovint no pensem gaire en el mar… excepte en els anuncis d'aigua de colònia. La simbologia és bàsicament de muntanya: els arbres, els guarniments, els pessebres, el Tió. Però a la nostra terra, on el mar té tanta importància, era inevitable que apareguessin també llegendes nadalenques marítimes. I algunes de ben curioses !

La gent vella que habitava per la badia de Roses creia que en la Nit de Nadal era molt perillós restar al carrer i en despoblat al punt de la mitjanit perquè es corria el perill d'ésser encantant per… sirenes !

Pessebre marítim

I és que segons les tradicions locals, quan en aquesta nit les sirenes no troben pescadors ni gent de la mar per encantar entren terra endins per encantar a qui trobin. La veritat és que la tradició no deixa ben clar com ho fan aquests éssers fantàstics, mig dones mig peixos, per endinsar-se terra endins, però bé, quan la màgia està pel mig qualsevol cosa és possible.

El que si expliquen és que una Nit de Nadal dos fadrins que anaven a la missa del gall a Sant Pere de Roda van tenir la malastrugança de trobar-se amb unes sirenes que els van encantar i que els van convertir en dues immenses roques que encara és poden veure avui dia al cim del Cap de Norfeu, vora del mar i que són conegudes com els Fadrins encantats.

Així que si aquella nit, a més de veure Papa Noels, Santa Claus, Tió o gent cantant nadales veieu unes noies estranyes similars a peixos… arranqueu a córrer, no fos el cas…

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

1 comentari:

pons007 ha dit...

Originalment les sirenes eren meitat dona meitat ocell, però cap al segle IX es va posar de moda que fossin meitat peix meitat dona, suposo que lo important es conservar una meitat de dona

Publica un comentari a l'entrada