dilluns, 19 de setembre de 2016

La llengua i la llei

 

L'article 3 de la Constitución Española diu al seu punt 1 que tots els espanyols tenen el deure de conèixer el castellà i el dret d'utilitzar-ho. També diu, al seu punt 3, que les distintes llengües d'Espanya són un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

Tot això bé al cas de que en aquest Estat on uns es dediquen a enarborar les lleis per oposar-se a les peticions democràtiques d'uns altres sovint passa que, depenent dels interessos, aquestes lleis són més o menys respectades, en un cínic exercici que demostra que aquesta societat té encara molt que millorar.

Sense anar més lluny, i agafant tal qual l'article 3 de la Constitución Española allò tan conegut de 'hableme en castellano' que tantes vegades ha aparegut en les notícies és simplement inconstitucional, ja que tens l'obligació de saber-ho, però no d'utilitzar-lo (això darrer només és un dret). Enfront d'això, i amb l'esperit de complir la llei, els organismes públics haurien de preveure requisits lingüístics al personal públic, almenys en els territoris que tenen més d'una llengua oficial. Doncs bé, de fet això a molts indrets no passa, de fet, increïblement des del punt de vista legal, l'habitual és rebre crítiques i queixes si es vol complir, i una mostra la tenim a Euskadi actualment amb les crítiques del PSOE i del PP a aquest fet. Sembla ser que en aquest casos complir escrupolosament la Constitución no és tan important…

Però la cosa encara pot anar a pitjor, ja que es pot arribar al punt d'utilitzar una part de la llei contra una altra.

Això li va passar a un notari d'Elx, que després de demanar reiteradament al Col·legi de Notaris de València que li proporcionessin la documentació en català emparant-se en la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV) (garanteix a tot ciutadà utilitzar el català amb les administracions i obliga a les administracions a complir aquest dret), va rebre una notificació d'una inspecció des d'aquest Col·legi. Òbviament en castellà, i el notari va dir que no acceptaria la inspecció si no la rebia en català.

Li van sancionar amb 21.000 euros i quan va recórrer la multa la jutgessa va determinar que tot i que efectivament el notari havia d'haver rebut la documentació en català el fet era que com havia d'entendre la llengua castellana no estava en situació d'indefensió i per tant desestimava el recurs.

O sigui, el Col·legi de Notaris de València vulnera la llei, un jutge s'ho reconeix i NO PASSA RES. Per l'altra banda, un notari veu com vulneren els seus drets lingüístic però com una altra llei (la Constitución Española) diu que ha de saber castellà el condemnen… tot i que la mateixa Constitución li reconeix el dret a no utilitzar-lo si no vol i a protegir les altres llengües, que és just el que estava fent el notari volen utilitzar el valencià.

I que demostra tot això? Que el problema poden ser les lleis, però que generalment el problema més greu és com moltes vegades s'interpreten, i aquesta interpretació sovint revela moltes coses gens bones de l'Estat que encara ens toca patir….

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Hi ha articles de la constitució que s’han complir sí o sí i d’altres que són opcionals, això ho sap tothom

Oliva ha dit...

SI POTS,FES UN VOL PER LA CIUTAT JUDICIAL DE BARCELONA...I VEURES CON TENIM "LA COSA" A CA NOSTRE...SI PER ELLS FOS ES TORNARIA,SENSA MANIES,AL "HABLE EN CRISTIANO"...

XeXu ha dit...

El que demostra això és una qüestió de voluntats. Seria molt fàcil que tots visquéssim feliços i contents amb aquests temes, però a l'Estat no li dóna la gana. Tots podríem tenir accés a la burocràcia en el nostre idioma, i no ens queixaríem, i ens podrien atendre en el nostre idioma, i seria fantàstic. Fins i tot si un servidor públic, del tipus que sigui, no parla (encara) el teu idioma, si et digués 'si us plau, em pots parlar en castellà, que encara no entenc el teu idioma', sense cap problema canviaríem la llengua i faríem nosaltres l'esforç per la comunicació. Però com que de vegades la resposta és 'em parlaràs castellà, pels meus collons', ja es veu que la voluntat que tenen alguns no és pas la feliç convivència que podria ser. Segurament perquè els han convençut que les altres llengües són una amenaça per la mare pàtria i la seva immutable llengua.

Publica un comentari a l'entrada