dijous, 9 de juny de 2016

Pactes

(Encetem un micaco polític…)

Una de les coses que mai s'ha de fer en política és trencar pactes que hagis signats amb altres forces. Evidentment, aquesta regla va lligada amb aquella altra que diu que no signis mai un pacte si no estàs segur que poder-lo complir. Ningú et pot obligar a signar un pacte, però si hi fas has de assumir la responsabilitat de complir-lo. No fer-ho diu moltes coses de la teva formació, cap d'elles bona.

Sis mesos ha durat el pacte que van signar JxSí i la CUP després del vodevil de desembre passat, i s'ha anat en orris just en el tema estrella que el va generar, els pressupostos. Un no pot evitar pensar que s'ho podien haver estalviat, ja que des de desembre fins ara tampoc ha estat tot pas una bassa d'oli.

En política has de tenir clares quines són les teves prioritats, aquestes prioritats seran les que definiran el teu programa i et permetran elaborar coses com ara pressupostos. Un independentista ha de tenir la independència com a prioritat màxima. Evidentment, i a casos en que s'ha de fer mans i mànigues, és el que té la 'realpolitik', però això no treu en cap cas tenir clar quins són els objectius principals.

Doncs sembla ser que certs sectors de la CUP això no ho acaben de tenir clar, i seria necessari que es posessin d'acord, perquè un partit dividit en temes essencials al 50% és una bomba de rellotgeria, i després passen les coses que passen.

I tampoc caldria oblidar que per governar-se i poder fer un estat nou molt millor, primer el que cal fer és un estat nou.

 
 
 
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

Dan ha dit...

Ja saps que segons la teoria de l'estupidesa hi ha quatre grups:
1- Intel·ligents, les seves accions els beneficien a ells però també als altres.
2- Desgraciats, són aquells que realitzen accions que suposen una pèrdua per a ells però un guany per a algú altre.
3- Malvats, actuen sempre en el seu benefici, encara que això comporti causar algun perjudici a algú altre.
4- Estúpids, perjudiquen els altres i a si mateixos. Les seves accions absurdes fan mal sempre als altres sense que ells hi guanyin res: al contrari, molt possiblement ells també en sortiran perjudicats

On hi encaixa la CUP?

XeXu ha dit...

La classificació del Dan simplifica molt les coses. La CUP està convençuda que està fent el correcte, tant per ells com per tothom. Això els deixaria com a intel·ligents, però això no vol dir que l'altra gent pensem igual. Conec gent que estava eufòrica la nit que van decidir tombar la discussió dels pressupostos. Nosaltres els posaríem al grup 4 per això, però aquesta gent no ho farien pas.

La CUP pensa que aquest és el camí, i ens obliga a nosaltres a agafar aquest camí, encara que no vulguem? S'equivoquen ells, o ens equivoquem nosaltres? No ho sabem encara. Dir que la prioritat absoluta d'un indepe és fer la independència és també una mica simplificat. És cert, sense un estat hi ha moltes coses que no pots fer, però fer un estat que sigui igual que el que ja tenim, i només canviar-li el nom, no serveix de res. Jo no vull una Catalunya que és Espanya-2. La independència va íntimament lligada a un canvi social, si no no serveix. Volem una societat millor, i això és el que volen les CUP també. Però estem en el nostre dret de dir que no volem la societat que ells creuen millor.

Si una cosa se'ls pot criticar, més que trencar un pacte, que és discutible, és que si fas una esmena a la totalitat amb una voluntat constructiva, és a dir, volent dir 'JxSí, es pot fer millor', i no destructiva com els altres, i com fa per sistema l'oposició, la teva negativa ha d'anar acompanyada d'una proposta alternativa de pressupostos. Dir 'mira, nosaltres tenim aquests, que són diferents dels vostres. Parlem-ne'. I això no ho han fet. Han dit que no els volen discutir sense aportar alternatives, i a més diuen que no s'han consensuat, quan han estat a les reunions per fer-los. Això és el que em grinyola a mi.

Carquinyol ha dit...

Dan: Ja saps que tot és relatiu i subjectiu, relatiu en el temps i subjectiu a la persona en que fa la variació. Jo mateix el posaria a un lloc o a un altre segons quan me l'haguessin preguntat, tot i que ara mateix crec que ho tinc força clar.

Xexu: Ho sento company però aquesta cantarella de 'per a fer una nova Espanya 2.0' a mi ja em cansa. No ho pot ser mai de la vida perquè l'Espanya actual no ha trencat amb una inèrcia història que la marca dia a dia, inèrcia que la República Catalana no tindrà. Tampoc ens hem d'obsessionar tant, per un Estat nou, els primers dies, és fer el marc per a poder desenvolupar el nou estat, i aquest marc ha de ser prou flexible i ha de definir, bàsicament, els drets i deures dels ciutadans catalans i les seves estructures de govern. Si aconseguim definir i protegir bé aquests drets, definir una estructura d'estat àgil i proporcionada a la nostra mida i blindem la independència judicial ja tindrem molt de guanyat.

I si després Catalunya serà de dretes, d'esquerres o del que sigui serà una cosa que es decidirà elecció darrera elecció, com a la resta d'estats...

Oliva ha dit...

EL DEIXAR FER DE ERC.,TAMBE EN TE LA CULPA...CALIA ATURAR LES SEVES "XUPINADES",DE BON ENTUVI,PERO "EL SORPASSO",ERA LO PRINCIPAL,I AIXI ENS VA.,

Pons ha dit...

A veure si han aprés la lliçó i quan toqui fer la moció de confiança l’encerten.

Publica un comentari a l'entrada