dilluns, 14 de setembre de 2015

La Revolució dels Somriures

(Encetem un micaco manifestant…)

Fa un any vaig escriure : "Que un poble tregui al carrer un milió de persones per reivindicar quelcom és un fet extraordinari. Que ho faci durant tres anys seguits amb cada cop més movilització és una cosa excepcional. Que ho faci amb un civisme exemplar i amb una absència total d’incidents és simplement increïble." Avui podria tornar a escriure el mateix canviant el tres per un quatre. El poble català ho ha tornat a fer, ha tornat a demostrar que una part de la seva població té molt clar el que vol i ha tornat a defensar el dret que té a decidir el seu futur. I ho ha fet amb somriures, amb un ambient de festa general que contrasta amb les males cares d'aquells que li volen negar el seu dret.

Via Lliure

Un pot estar d'acord o no estar-ho, cadascú té llibertat per creure i pensar el que vulgui. Però després de més de quatre anys de les manifestacions més massives de l'Estat Espanyol els catalans ens hem guanyat el dret a que ens escoltin. Això seria el normal en un estat democràtic i modern. Ho hem aconseguit? No. Al dia següent ja hem escoltat declaracions realment lamentables, coses com que aquestes manifestacions recorden les manifestacions que feien els nazis, que va ser un espectacle vergonyós o que tots estem manipulats per en Mas. Barcelona va tenir durant unes hores més gent a un dels seus carrers que persones viuen a tota Extremadura i per alguns mitjans espanyols això era irrellevant.

Immediatament, les televisions espanyoles es van omplir de comentaristes, la gran majoria de partits unionistes. Que es convidi a Albert Rivera a valorar la Via Lliure i no es convidi a cap representant de la CUP o de Junts pel Sí hauria de fer reflexionar a més d'un de la pluralitat de certs mitjans de comunicació.

No faltes ni dues setmanes per a que saber finalment l'opinió del catalans. Jo també hagués preferit fer un referèndum, però no ens han deixat. Com sempre passa, que no ens deixen fer les coses. Doncs ara que no vinguin amb queixes, jugarem amb les seves regles i finalment podrem saber si la 'mayoria silenciosa' a la que tant fant referència és realment silenciosa o només inexistent.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

pons007 ha dit...

Esperem que la majoria silenciosa tampoc sàpiga votar

XeXu ha dit...

No sé què dir-te, ara segurament ens sortiran que si no tenim majoria absoluta en percentatge de vot, res de res. La veritat és que el que diguin ja s'ho poden confitar. A veure quan ells omplen la Meridiana, o el Passeig de Gràcia. Si poden omplir el carrer Tallers ja seria molt. És aberrant que no es tingui en compte la voluntat d'un nombre tan gran de catalans, fossin els que fossin. Que a sobre es minimitzi i es criminalitzi. Només tenim una sortida, només una. Qui no se'n convenci, va errat.

Oliva ha dit...

NOSALTRES NO ENS CAMSEM DE FER REVOLUCIONS UNICAS...ELLS TAMPOC ES CANSAN DE "CUINAR", MOLT AVIAT ESCUPIRAN UN NOU "EXPEDIENT-VERITATES" CONTRA AN MAS.

Publica un comentari a l'entrada