dijous, 14 de maig de 2015

El català, el franquisme i el ministre espanyol

(Encetem un micaco ofès...)

Una ordre del Ministerio de Educación Nacional espanyol suprimeix qualsevol ensenyament relacionat amb la cultura catalana. És abolit l'ensenyament de filologia catalana, de la història moderna de Catalunya, de la geografia de Catalunya, del Dret Civil Català i de la història de l'art medieval català. A les fàbriques s'instal·len rètols on es prohibeix explícitament als obrers parlar en català. L'Institut d'Estudis Catalans es converteix en el Instituto de la Hispanidad de Barcelona. Les planxes d'edició i els romanents editorials del Diccionari General de la Llengua Catalana són destruïts per l'exèrcit espanyol. Es prohibeix per decret l'ús de la llengua catalana com a segona llengua. El governador civil de Tarragona prohibeix els rètols en català als establiments i a la via pública. El General en Cap de Catalunya multa a M. Casanovas Guillen amb 2.000 ptes per dirigir-li una instància en català. El cinema Euterpe de Sabadell és multat i clausurat per haver parlat el seu director en català. La representació teatral d'Els Pastorets a la Garriga és obligada a fer-se en castellà. Circular sobre el "Uso del Idioma Nacional en todos los servicios públicos" per la qual es prohibeix el català. Ordre ministerial que prohibeix el català a les marques comercials. Prohibició del català al cinema. Decret que aprova el nou Reglament notarial segons el qual necessàriament cal fer les escriptures en castellà. Ordre ministerial que obliga a batejar els vaixells en castellà. Nueva ley de educación primaria que només deixa ensenyar en castellà. Reglament de presons: els presos tan sols poden parlar en castellà. Al Registre Civil els noms només seran en castellà. Nou Reglament de Telègrafs pel qual es prohibeix el català.

Aquest és un petit recull del que va haver de patir la llengua i els seus parlants durant el franquisme. Per sort, això no s’assembla ni per casualitat a la realitat quotidiana que tenen els castellanoparlants a la Catalunya actual. 

Que en Wert, Ministro de Cultura de España, hagi fet la comparació de les dues coses només demostra el grau de manipulació que cap a tot allò que és català realitza una certa Espanya des de temps immemorial. Això que he reproduït al començament de l’apunt es pot considerar fàcilment genocidi cultural, i negar aquests fets, ni que sigui per comparació, és una manipulació de la història barroera, interessada i matussera dirigida a crear un estat opinió favorable a determinats interessos polítics. Per molt menys del que ha dit en Wert a qualsevol país seriós un polític hauria de presentar la seva dimissió immediata.

Senyors del PP, quan busquin discursos que incitin a l’odi no cal que vagin a buscar gaire lluny, els tenen dins del seu propi partit.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

3 comentaris:

XeXu ha dit...

Just aquest matí sentia un recull de perles d'en Wert, i aquesta tan sols és una més. Però t'ho diré al contrari. Ja sabem que la comparació no és possible entre el que ens van fer, i com funciona la cosa aquí actualment. Però creus que, si poguessin, ells no tornarien a implantar tot això que cites? Tot això i més. Ja els agradaria! Però s'hauran de fer fotre.

Oliva ha dit...

"VIVA ESPAÑA COÑO¡¡¡"...QUE PA ESTO SE FUNDO FAES¡¡¡.

pons007 ha dit...

Ah no? Avui en dia això no passa amb el castellà? Llavors no es cert que l’altre dia vam executar a dos castellanoparlants ofegant-los amb una llesca de pa amb tomàquet gegant al mig de la plaça del poble per parlar castellà en públic?

Publica un comentari a l'entrada