Un pou serveix per moltes coses: en pots treure aigua, el pots utilitzar per guardar gel o fins i tot per demanar-ne un desig. I fins i tot també serveix per saber qui i quan es va fundar una ciutat.
Quan fundaven una de les seves ciutats els romans practicaven un ritu que van copiar dels etruscs. Primer de tot, un àugur comprovava si el lloc escollit era aprovat pels déus. En cas afirmatiu, al punt central del lloc escollit es feia un pou votiu amb ofrenes i terra portades del lloc d'origen dels fundadors, que es tancava amb una pedra quadrada. Després, uns bous amb una arada marcaven el perímetre de la nova ciutat (on aniria la muralla) i després, amb el pou fundacional com a centre, s'organitzava i repartien els espais de la nova ciutat.
Moltes de les nostres ciutats actuals van ser fundades d'aquesta manera, de fet, algunes d'elles ho va ser més d'una vegada, com per exemple València. I el més curiós és que avui en dia podem visitar aquests pous votius. Per fer-ho, cal anar a un dels museus que més em crida l'atenció, el Museu de l'Almoina, situat al centre de la ciutat al tocar de la Seu.
En aquest espai es poden trobar restes romanes de diferents èpoques, visigòtiques i fins i tot musulmanes. Les restes romanes a mi em van agradar força, ja que per exemple podem trobar una part de la Via Augusta i les restes d'un nimfeu, una font monumental dedicada a les ninfes de les fonts.
Però una de les coses més curioses de veure són els dos pous fundacionals: un era el de l'any 138aC en temps de la Roma Republicana. Més tard, a l'any 75aC la ciutat va ser totalment destruida en la guerra entre Pompeu i Sertori i el lloc va ser abandonat durant 50 anys, fins que novament, en temps de la Roma Imperial, es va tornar a fundar la nova ciutat.
No és que siguin coses espectaculars, però són aquestes petites grans coses les que m'agraden a mi, els testimonis clars i presents de com eren els temps passats i de com i on va néixer una ciutat. I allà al costat les restes de la Via Augusta, el camí que va articular en gran forma la nostra terra, i que encara avui en dia ho fa.
Evidentment, si esteu per València i teniu oportunitat no puc menys que recomenar-vos visitar el museu, Val la pena.
2 comentaris:
Esperem que no calgui fundar-la per tercera vegada :P
Moltes ciutats no van tenir l'oportunitat de ser fundades per una segona vegada. Segur que la situació de València era immillorable: aigua, molta terra per conrear i per controlar des d'una fortificació al mig.
Publica un comentari a l'entrada