Miro, Penso, OpinoD’uns dies ençà l’actualitat política del país veí està molt esvalotada pels canvis que, diuen, intueixen les diferents enquestes i que, afirmen, trenquen el bipartidisme PSOE-PP que ha estat hegemònic des de fa molts anys. Això, vist des de Catalunya, no és pas cap sorpresa, puix Espanya necessita, com Catalunya, una profunda renovació, encara que no sigui per les mateixes raons. A Catalunya el motor de la renovació és la voluntat de construir un nou estat independent, mentres que a Espanya el motor d’aquest canvi és concedir el poder a unes forces que, diuen (i això està molt per veure) reformaran l’Estat Espanyol. I quines són aquestes forces? Doncs a hores d’ara sembla ser que bàsicament Podemos i Ciudadanos.
Podemos és un cas curiós, és un partit creat al voltant de la figura d’un lider carismàtic, o sigui, primer es va tenir al lider carismàtic i després s’ha fet el partit al seu voltant. Això ja és una cosa perillosa per si mateixa, perquè no saps ben bé qui (i sobretot perquè) s’apunta al nou partit. Però si a més es fa amb presses per presentar-se a les diferents eleccions que es convoquen aquest any la cosa es torna potencialment encara més perillosa. A tot això, s’ha de sumar un canvi de discurs notable també en breu temps (segurament per interessos electorals) que queda ben demostrat en el cas de Catalunya, on s’ha passat a dir que el futurs dependria només dels catalans a dir que la Constitución no ho permet que depengui només dels catalans (o sigui, el discurs clàssic PP-PSOE de sempre)
Una cosa curiosa de Podemos és que els unionistes el venen com el millor remei contra l’independentisme, arribant a assegurar que els independentistes els hi tenim mania perquè ens poden prendre la majoria i això ens fa por. Bé, jo no sé que opinaran ‘els independentistes’ només sé la meva opinió com independentista i a mi, la veritat, no me'n fan gaire de por, la veritat. Em fan més aviat ràbia, bàsicament perquè em trobo amb el mateix discurs de sempre, això sí, guarnit i dissimulat com sempre però amb l’habitual dosi de prepotència que estem acostumats a escoltar quan ens parlen des del centre de la Península. I només per això, ja em molesta, i molt. Potser a Espanya trobaran el seu discurs innovador i progressista però jo veig el mateix de sempre. També em fa ràbia veure com es dediquen a vendre fum, exactament igual que els altres, aprofitant-se de la desesperació i el desig de canvi de molta gent. I això d’innovador no té gens.
Respecte això que diuen que treu votants als independentistes… bé, jo no crec que cap independentista convençut deixi de votar Esquerra o la CUP (i de CiU ja millor ni parlar) per votar Podemos, la veritat. Jo crec que més aviat el seu viver de vots està en votants del PSC, ICV, C’s o fins i tot el PP. Podrien aquests votants cansats del seus partits votar partits independentistes com a càstig i ara no ho faran per votar Podemos? Ho veig improbable, la veritat. En tot cas, quan vegin el que fan els amics de Podemos sens dubte sí es tornaran independentistes...
I dels amics de Ciudadanos que puc dir? Sí, d’aquests que es van canviar el nom català de Ciutadans a Ciudadanos mentres ens venen les bondats del bilingüísme. Fa gràcia veure com ara surten treien pit i venent-se com una de les grans alternatives a Espanya mentre amaguen el seu fracàs a Catalunya. Perquè recordem que els antics Ciutadans van néixer al Principat per oposar-se a les idees ‘nacionalistas’ dels separatistes… i el que han aconseguit (amb l’ajuda del PP, del PSOE i d’altres) és que els separatistes siguem majoria. O sigui, el seu propòsit fundacional ha fracassat però, lluny de replantejar-s'ho, el que fan es reconvertir-se en ‘una nova esperança’ pel conjunt d’Espanya. Realment, s’ha d’estar molt desesperat per a creure-s’ho.
Per acabar només una darrera reflexió: tant Podemos com Ciudadanos tenen una més que notable presència en mitjans televisius privats, tot i ser forces sense representació a nivell estatal o de segona fila a nivell autonòmic. Potser hom hauria de pensar sobre tot això, ja que veig difícil que els propietaris d’un mitjà d’informació es dediquin a fer publicitat d’unes persones que poden anar en contra dels seus interessos. Una última reflexió: quantes vegades ha sortit la CUP en aquests mitjans?
2 comentaris:
Jo una mica de problema sí que hi veig, encara que ha de quedar clar a tothom que votar Podemos és votar en contra de la independència. Però molta gent que podria triar independència el que vol és un canvi perquè està fart del que hi ha, i quan dic això, dic de CiU també. Potser l'opció Podemos els atrau més que la independència, si es creuen que és un canvi real, cosa que coincideixo amb tu que no és. Són uns estafadors de primera.
Sobre Ciutadans no comento res, aquí ja els coneixem prou.
Podemos cada vegada s'assembla més a un partit tradicional, tant en organització com en idees. Potser al final parlarem de PPSOEDEMOS? Els altres també volen apuntar-se a quedar-se part del pastís però no tenen res més que semblar una força nova (i valgui el doble sentit).
Publica un comentari a l'entrada