El món on vivimQuan tenía entre dotze i tretze anys sovint els caps de setmana els meus pares em portaven a la Barceloneta. El pla era més o menys sempre el mateix: passejar pel Port, dinar a un 'xiringuito', passar per l'Estació de França i passejar pel Parc de la Ciutadella. I a l'Estació de França sovint també tenia la sort que em compraven una revista, de vegades un tebeo (ara dit 'comic') de vegades una d'ordinadors d'aquelles que portaven una cinta de cassette amb programes (si, abans els programes es gravaven en cintes de cassette, ni disquets, ni CDs, ni DVDs, ni USBs ni res de res)
Els programes (generalment jocs) que anaven en aquelles cintes no eren cap meravella. Però, de sobte, un dia, una d'aquelles cintes em va sorprendre, ja que portava jocs realment bons! Al mes següent va tornar a passar el mateix, i al següent també ! El misteri es va resoldre poc després... vaig comprar un joc original i... sorpresa! Era un dels que apareixien en aquelles cintes. Traduits de forma barroera, amb un altre nom i de vegades amb petites modificacions, però exactament el mateix.
O sigui, el que feia aquesta gent era agafar els millors jocs del mercat, els canviaven de nom, els traduien malament, els gravaven, li afegien una revista (que eren quatre fulls) i els venien als quioscos. Legalalitat de tot aìxò? Cap ni una... però van estar com dos anys i escaig fent-ho. Si us interessa podeu trobar més informació d'aquesta "revista" aquí.
I ara saltem al 2015, i gràcies a la Ley de Propiedad Intelectual a partir de l'1 de gener si enllacem alguna notícia dels mitjans d'AEDE (aquí podeu llegir als associats) hem de retribuir a aquets mitjans per l'enllaç. Legalitat? Tota, l'ha aprovat el Gobierno Español. Dret de Cita? Se l'han passat per....
Bé, diuen que aquesta retribució només és pels 'agregadors de notícies', que 'ells' (AEDE) associen a coses com Google News (que ja ha tancat perquè diu que no pensa pagar per enllaçar), Meneame i pàgines similars. Curiosament, no consideren així a Facebook, Twitter o altres xarxes socials (de moment...) També diuen que bloggers i similars no aplicaran la taxa però la veritat és que a hores d'ara tot està molt indefinit i es bassa molt en interpretacions i declaracions d'uns i altres.
I aquests és un clar exemple més de com funciona Espanya, el lloc on o bé no s'arriba o bé a passen tres pobles, dues pedanies i un llogaret.
Jo, per la meva part, el que penso fer a partir del 1 de gener és no enllaçar res de cap mitja d'AEDE. Per sort, els mitjans que més utilitzo (Vilaweb, El Punt Avui, Ara) no formen part d'AEDE.
1 comentari:
Jo a això ho considero 'no arribar', com dius tu. No és que es passin, és que és tal collonada i tan de cara a afavorir als amiguets que clama al cel. I així seguim amb la caspa ultradretana, el gran germà i tot plegat, però res, que els segueixin votant.
Publica un comentari a l'entrada