En aquestes èpoques una de les típiques pel·lícules que posen els diferents canals de televisió és la de 'El Senyor dels Anells : Les Dues Torres'. En aquesta pel·lícula van aparèixer per primera vegada els Ents, els Pastors dels Arbres, éssers amb forma d'arbres que caminen i parlen. En Tolkien es va inspirar en el folklore de diversos pobles que parlen d'arbres que caminen per a crear-los. I un dels folklores en que apareixen arbres que caminen és el català.
La tradició explica que fa molts anys els arbres caminaven i parlaven. De fet, baixaven ells solets des del bosc i s'anaven a les cases per oferir-se com a llenya per al que calgués. Evidentment, els humans estaven encantats.
Una Nit de Nadal hi havia una fadrina molt vella que de forma inesperada va escoltar la música de la banda que anava a tocar al ball del poble. Tot de pressa va anar a empolainar-se per anar a ballar i provar de trobar casador. Enfeinada com estava va escoltar com picaven a la porta, va obrir i era un arbre que li va dir :
"Déu et guard. Aquí em tens pel que faci falta"
La fadrina, que feia tard, li va contestar de molt males maneres
"Perquè ves a distreure'm, maleït? Ves-te'n i no tornis mai més que m'haig d'anar a ballar"
L'arbre, tot empipat, va tornar al bosc i els va explicar als seus companys què li havia passat. Tots restaren molt ofesos perquè en comptes d'agrair-los el seu sacrifici els varen maleir, i van decidir que mai més sortirien voluntàriament del bosc.
NOTA: Aquest serà el darrer apunt fins després de festes, i per això ...
2 comentaris:
O sigui que per culpa d'aquella noia no tenim Ents! Casum!
Bon nadal!
Només espero que els arbres catalans no fossin tan pesats com els Ents, caram quina xerrera! Bones festes micacos!
Publica un comentari a l'entrada