El món on vivimAny 1951, en plena dictadura franquista. La companyia Tramvies de Barcelona fa un augment del preu de bitllet. El greuge comparatiu amb el preu del mateix servei a Madrid és la guspira que encén el profund malestar de la població per les duríssimes condicions de vida d'ençà de la fi de la Guerra Civil Espanyola. Hi ha un boicot total cap als tramvies durant dues setmanes per part de la població, acompanyades de manifestacions de protesta durament reprimides i on hi va haver morts. El resultat: El governador civil i el batlle de Barcelona van ser destituits i la pujada de preus anul·lada.
Any 1959, de nou en plena dictadura franquista, Luis Martínez de Galinsoga director de La Vanguardia, surt de missa profundament molest perquè el sermó va ser en català dient "todos los catalanes son una mierda". Un grup anomenat Cristians Catalans (liderats per en Jordi Pujol) organitza una campanya contra el diari. La crispació va anar en augment i els intents de en Galinsoga d'apaivagar les protestes no tenen resultat: el diari perd 20.000 suscriptor i redueix la seva tirada en 30.000 exemplars. En febrer de 1960 el Consejo de Ministros destitueix a en Galinsoga (i posa a l'avi de l'Aznar com a director de La Vanguardia…)
Any 2014, en plena 'teòrica' democracia. El Tribunal Constitucional prohibeix dues vegades una consulta sobre la independència del Principat de Catalunya. Quina penseu que ha de ser la resposta dels catalans ?
3 comentaris:
Toca anar aprenent de les experiències passades...
Boicotejar el tribunal constitucional i no comprar-li merchandising...?
De la manera que ho has exposat, em temo que la resposta d'en Pons és la correcta. El que toca no és anar contra aquest organisme que no ens hauria de fer ni fred ni calor, el que toca és votar perquè ho ha decidit el poble de catalunya. Majoritàriament, volem anar a expressar la nostra opinió, sigui quina sigui aquesta, perquè som un poble prou madur per fer-ho. Ja ho anàvem a fer quan aquests galifardeus han decidit que hi ha un dia del calendari que no existirà, així que no sé si hem d'actuar com els exemples que poses, sinó com ja teníem previst, anant a votar. No 'qui ho decideixi', o 'si vols' com diuen els anuncis institucionals, s'hi ha d'anar i punt.
I parlant dels exemples, no està malament que Jordi Pujol liderés una campanya contra La Vanguardia. En aquells moments era un diari franquista, i ara és el TBO convergent, què devia canviar? O va ser la seva evolució natural...?
Publica un comentari a l'entrada