Miro, Penso, Opino(Encetem un micaco al·lucinant…)
Riure és sovint una acció misteriosa i inesperada, tan bon punt ens posem a riure sense saber ben bé perquè com no riem tot i que fa un moment pensàvem que ho anavem a fer. Hi ha tants motius que poden generar el riure que és impossible enumerar-los. Per exemple, a mi una de les coses que em va fer riure la setmana passada va ser llegir això ...
... i en aquest cas sí que sé ben bé perquè vaig riure, va ser perquè recordava tot això que havia llegit amb anterioritat ...
... i que ens demostra que una de les coses que fa riure és la pocavergonya i la barra que hom aplica a les coses que fa. Evidentment aquest és un riure irònic. I és que de tipus de riure també n’hi ha molts, però aquesta és una altra qüestió.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
I l'Alicia, tota seria, dient que la Generalitat pressiona l'audiència de Barcelona. Això si que fa esclatar a riure incontrolablement.
Venia a dir que te'n deixaves una, la més hilarant de totes, però en Daniel m'ha passat a davant. La PPera catalana no té cap mena de vergonya ni escrúpol. És tot amor.
“Pressions” Es una paraula molt relativa, en aquest cas es referia a que no han apuntat als fills dels fiscals amb una pistola perquè es querellessin (crec).
Per molt que diguin tots tenim molt clar que si que pressionen. Si "la unitat d'Espanya està per sobre de la veritat" imagineu "la justícia".
Publica un comentari a l'entrada