Ara que al Principat estem recordant el tricentenari del 11 de setembre de 1714 no estaria de més recodar que al País Valencià aquest tricentenari va passar ja fa 7 anys. Ara fa 7 anys, un dia del mes de maig, el centre de València estava ben ple de quatribarrades i d'estelades que reivindicaven la llibertat perduda i rememoraven la repressió patida durant centenars d'anys.
Un problema que veig sovint quan es parla d'aquest tema és que parlem de 'repressió' de forma molt genèrica i no estaria de més recordar de forma més explícita que va passar, amb exemples. El Decret de Nova Planta va eliminar les Constitucions Catalanes i els Furs del Regne de València, entre altres coses. Això el que feia era substituir el sistema pacticta rei-subdits a través de les Corts pel sistema de monarquia absoluta.
I que va implicar això? En el cas del Regne de València els Furs el que feien era que el rei no pogués canviar els impostos sense l'acord de les Corts. Això va desaparèixer. Si fins aquell moment els recursos que aportava el Regne de València a la Corona eren més o menys voluntais i oscil·laven entre unes 18.000 i 35.000 lliures anuals amb el sistema imposat per Felipe V de Castella el sistema fiscal es va tornar permanent i el 1714 es va fixar en 637.000 lliures anuals.
Fins i tot molts borbònics valencians van estar descontents amb això, sobretot els membres de l'alta noblesa que van donar suport a Felipe de Borbón per por a que Carles d'Austria eliminés els privilegis senyorials. El que no s'esperaven és que el Borbón eliminés els Furs i amb ells part del seu poder convertint-los en titelles del que es decidia a Madrid. Un eclesiàstic valencià borbònic ho va resumeir molt clarament dient que al Regne de València “ni le tienen ni le quieren por rey de las cien partes de hombres y mujeres, las noventa”.
Tampoc va ajudar que el nou rei no complís les seves promeses. Tot i que el 8 de juny de 1707 va dir que atorgava a la gent del Regne de València «perdó general del referit delicte, indultant-los de la vida i altres penes corporals que es van fer reus», però la veritat és que la forca va continuar funcionant a tota màquina i que, amb aquesta excusa, el que va fer és augmentar encara més la rapinya i la confiscació de bens.
Tot amb la voluntat de crear un estat sòlid i uniforme que, 300 anys després, s'esta desintegrant a marxes forçades a causa, sobretot, de que no oblidem.
3 comentaris:
Allà al País Valencià sí que van fer una bona feina. Si l'haguessin fet tan fina a Catalunya, no estaríem ara fent-nos moltes preguntes i en ple procés independentista.
A més, gran part de les famílies nobles van ser substituïdes per nobles castellans, fossin borbònics o no.
xexu: No creguis, no van fer tan bona feina com sembla...
jordi: les famílies no sé, els càrrecs oficials que tenien sí
Publica un comentari a l'entrada