Era abril de 2001 i el Rey de España estava en Alcalá de Henares per entregar el Premio Cervantes a Francisco Umbral. Com és norma en aquests casos havia de llegir un discurs, però el que no s’imaginava ningú és que una part d’aquell discurs la recordaríem molt de temps. En concret aquesta part :
'Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyos, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes'
Tretze anys després podem seguir comprovant la ‘veracitat’ d’aquella afirmació :
En 2001 van haver diverses explicacions i diversos intents de justificar les paraules del rey español. Evidentment, allò no es podia defensar de cap manera, però almenys van fer l’intent ni que sigui per dissimular. Ara, en 2014 ni això, cap comentari, de fet més aviat al contrari. Sembla ser que entra dintre de la normalitat democràtica espanyola tenir llengües de primera i llengües de segona i que les més fortes s’imposin a les més dèbils amb l’ajuda dels aparells de l’Estat i la seva maquinaria jurídica.
I jo ja estic cansat d’haver-ho d’aguantar...
3 comentaris:
Mira, que el rei visqui en un món de fantasia passa. Però aquest discurs li van escriure, i suposo que els guionistes no eren de tan alt bressol. Quina absurditat més gran, no es podia defensar, i ja no pel passat, sinó perquè continuen fent-ho sempre que poden. I més que ho farien si no fos perquè això d'imposar i discriminar no es porta massa a la vella Europa. Més d'un cop deuen desitjar que Àfrica comencés als Pirineus...
Espanya s'ha caracteritzat per reescriure la història. Només que aquesta vegada es van oblidar de modificar tots els documents que indiquen les imposicions. Ja no és com fa uns segles on el nombre de documents era accessible.
A la seva constitució posa que el català és llengua oficial a determinats territoris però només es dediquen a combatre'l o a insultar fins i tot quan un jugador de futbol fa una roda de premsa en català.
xexu: Ja veus que ells ho continuen provant...
Jordi: La Constitución té parts que són més importants que unes altres, no ho saps?
Publica un comentari a l'entrada