El món on vivimUna de les nombroses crítiques que des d'Espanya li fan al procés independentista català és la seva falta de seriositat. Adjectius com 'feble', 'volàtil’, 'frívol' o 'confús' apareixen sovint a les notícies, comunicats o discursos que realitzen els contraris a la independència del Principat de Catalunya. Al mateix temps, no escatimen moments per a recordar-nos la 'seriositat' d'Espanya i els seu 'gran reconeixement' a l'exterior.
La 'seriositat' és una característica que depèn de molts factors, dels quals uns són objectius i uns altres relatius. Però podríem acordar que un dels factors bàsics és la coherència. Doncs bé, anem a veure tres exemples de la coherència de la 'seriosa' Espanya.
· 1. Independència i economia
Una de les màximes repetides des d'Espanya és que Catalunya viu pràcticament subsidiada per l'Estat Espanyol i que amb la independència Catalunya s'arruïnaria...
... aleshores, com pot ser que el Ministro de Economía espanyol ens digui que serà Catalunya qui traurà Espanya de la crisi ?
· 2. Independència i diàleg
Una altra de les constats repetides des d'Espanya és que hi ha d'haver diàleg, diàleg i més diàleg per resoldre la situació ...
... però quan veus la sensibilitat i empatia que t'ofereixen des de l'altra part la cosa és fa difícil ...
Realment, és difícil dialogar quan l’altra bàndol t’apunta al cap amb una pistola i està desitjant prémer el gallet.
· 3. Rigor de la Justícia
Per molt que hom pensi, és molt difícil d'argumentar que l'Audiencia Nacional espanyola investigui el genocidi realitzat per la Xina al Tibet i, alhora, es mostri contrari de col·laborar amb la justícia argentina per investigar els crims que el franquisme va fer en Espanya al·legant que 'són de fa molt temps' o 'han prescrit'. De fet, no haurien d'estar investigant-los ells mateixos ?
Tres exemples només (en podríen trobar més) de la 'seriositat' d'aquells que diuen que nosaltres 'no som seriosos'...
3 comentaris:
Més que contradiccions, jo parlaria de desesperació. D'arguments no en tenen, el que més s'ha acostat a la seva reticència real és Montoro: no volen perdre la seva gallina dels ous d'or, però no ho poden dir obertament. Com sempre, s'imposarà el poble, si aquesta és la seva voluntat. Molts altres països s'han independitzat d'España i no ha passat res. I el mateix passarà amb Catalunya. Però només si nosaltres volem.
ui, com continuis així, fent-los quedar malament vindrà la audiència nacional i et tancarà el bloc. O pitjor encara l'Aznar!
xexu: De moment, sembla que volem
pons007: mentre no m'enviïn els que canten a l'anunci de la Loteria...
Publica un comentari a l'entrada