El món on vivimL'altra dia mirava d'analitzar els resultats de les eleccions al Parlament del Principat de Catalunya fixant-me en el eix nacional. Avui faré el mateix però centrant-me en el eix de polítiques socials.
Comencem per l'oferta. De nou, ens fixarem en els partits parlamentaris:
| Partit | Orientació |
|---|---|
| CiU | Neoliberal |
| PSC/PSOE | socialdemocràcia moderada |
| PP | neoliberal |
| Esquerra | socialdemocràcia |
| ICV | ecosocialisme |
| C's | sense identificar |
| CUP | Socialisme democràtic |
Cal especificar dos casos :
· En el cas del PSC he optat per socialdemocràcia moderada perquè estan en el poder no ha estat pas estrany veure'ls adoptar posicions més neoliberals que no pas socialdemòcrates.
· El discurs de C's està tan centrat en l'espanyolisme i l'anticatalanisme que les poques pincellades que de tant en tant surten sobre polítiques socials o bé fan directament menció a temes identitaris (com ara retallar subvencions a entitats d'un determinat tipus) o són contradictòries des d'un punt de vista ideològic (es poden arribar a declarar de centre-esquerra i liberals…)
Recordem els resultats de les eleccions …
… i analitzem ara el resultat cas per cas ...
| Orientació | 2010 Vots | 2012 Vots |
|---|---|---|
| Neoliberals | 56,30% | 42,75% |
| Socialdemòcrates | 28,13% | 27,56% |
| Ecosocialistes | 8,17% | 9,71% |
| Socialisme democràtic | 0% | 3,41% |
| Sense identificar | 3,46% | 7,46% |
Podem observar que els partits que han realitzat polítiques neoliberals han tingut una disminució del número de vots significativa (14 punts), les opcions moderades (socialdemòcrates) pràcticament no han variat i han crescut les opcions més esquerranes i la no identificada.
Evidentment, l'opció 'sense identificar' ha variat per l'eix nacional, que ha tingut més pes en els seus electors que no pas l'eix social. I és precisament aquesta cohabitació de dos eixos una de les característiques de la societat principantina i el que fa que els anàlisis dels resultats siguin tan complicats en el nostre cas. Sabent que Catalunya no és precisament un país on la majoria de la població visqui a la riquesa i sabent també que ara mateix la taxa d'atur és massa elevada, hom s'esperaria precisament uns resultats de baixada en picat dels neoliberals, pujada significativa dels socialdemòcrates i augment encara més considerable de les forces més esquerranes (com a principi de reacció a les polítiques neoliberals aplicades).
I tot i que sembla que, en part, el resultat és aquest, quan combinen els dos eixos això no surt ben bé així: en el cas dels neoliberals, per exemple, sabem que uns baixen força però uns altres (que han aplicat la mateixa política social) augmenten.
És precisament aquesta confluència dels dos eixos la que fa que sigui tan difícil adoptar acords, ja que sovint forces pròximes en l'eix nacional no ho són en l'eix social. I és el que ens fa perdre molta força i moltes energies per a fer el mateix que fan en altres indrets on les forces polítiques només es mouen en l'eix social. Per això és important poder assolir el més aviat possible la independència del Principat. Per poder deixar de banda d'una vegada per totes l'eix nacional i centrar totes les forces en millorar la societat mitjançant l'eix social.
Per acabar només volia comentar que des de la banda unionista la idea també es acabar amb aquesta dualitat d'eixos, però imposant només una nacionalitat. Això, des del meu punt de vista, no és del tot correcte. Si en gairebé 300 anys no s'ha pogut fer, dificilment s'aconseguirà fer ara. D'acord que tampoc és clar que amb la independència s'aconsegueixi eliminar de sobte el doble eix (segur que en un primer moment hi ha partits que defensin la annexió amb Espanya) però a la llarga sembla ser el camí més estable i segur per a acabar tenint només l'eix social com a únic eix.
1 comentari:
Hi ha una contradicció aquí, nosaltres també volem imposar una sola nacionalitat: la catalana. Volem lliurar-nos de l'eix nacional portant-ho al nostre terreny, i ells també ho fan a la seva manera. No cal dir que jo em quedo amb la teva, és clar, però al cap i a la fin no podem negar que hi ha certa imposició en aquests arguments perquè un percentatge gens menyspreable de la població, proper a la meitat, no estan d'acord en fer aquest pas cap a una única nacionalitat catalana independent d'Espanya.
Però avui parlaves d'eix social, estic d'acord que la confluència dels dos eixos dificulta els acords. Però és cert que com més aviat ens lliurem del debat nacional, abans ens podrem dedicar a fer polítiques que afavoreixin el poble.
Publica un comentari a l'entrada