Molt s'ha parlat de la influència que les noves tecnologies de la comunicació tindran sobre el correu postal, i és que sembla ser que el correu tradicional cada vegada pateix més la implementació de forma massiva del correu electrònic, els sms, els mms, els whatsapp i similars. Tot i així, de tant en tant passen coses que comuniquen aquests dos mons que semblen enfrontats. Avui us explicaré una que em va passar a mi.
Aquesta història comença al Flickr, a la pàgina on m'agrada penjar les fotografies que publico al bloc. Ara fa uns mesos es va posar en contacte amb mi a través d'aquesta pàgina un membre d'una associació filatèlica de Zaragoza demanant-me permís per a utilitzar una de les meves fotografies en unes targetes postals que volien realitzar. La fotografia era de les Torres de Serrans de València i era aquesta …
… com sempre que em passa el mateix (no és que sigui habitual però alguna que una altra petició d'aquest estil he tingut) sempre els autoritzo a utilitzar la fotografia (de fet ja les publico sota llicència CC per a que tothom les pugui utilitzar, tot i que sembla que per a fer-ho sobre paper amb aquesta llicència no hi ha prou).
Doncs bé, fa poques setmanes aquesta persona va tornar a contactar amb mi i em va comunicar que ja tenien les postals realitzades i que m'enviava unes quantes a la meva adreça. Als pocs dies em va arribar un sobre des de Zaragoza amb cinc postals a l'interior, una d'elles una mica especial. Segons m'explicava la persona que em va contactar era una 'tarjeta máxima', una denominació que en filatèlia vol dir que és una postal amb el segell del mateix motiu i el mata-segell de la població on està aquest motiu. Aquesta 'tarjeta máxima' tenia aquest aspecte …
I així va ser com la fotografia 2.0 del món digital es va donar la mà amb les tarjetes postals clàssiques de tota la vida mostrant com, de moment, tot té un lloc al nostre món. I jo haig d'afegir que m'agrada veure com algunes de les fotografies que faig amb la meva petita i abonyegada IXUS 70 són útils a unes altres persones.
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
5 comentaris:
Felicitats! Tot i que jo hagués deixat el teu enquadrament, té mes aire i respira millor.
Per cert et volia demanar un favor, per què no fas un post dedicat al nou passeig marítim de Badalona, n'he sentit a parlar i m'agradaria veure com és.
Moltes gràcies !
Respecte el Passeig tenia pensat fer quelcom de similar, el que passa és que suposo que ho faré en setembre.
El Passeig l'acaben d'inaugurar aquest cap de setmana, i el dia 7 de juliol inauguraran el monument a l'Anís del Mono al mateix passeig. Així que m'esperaré a una data posterior per anar una tarda entre setmana (que no hi hagi gaire gent i en Micaquet no passi gaire calor) per a fer una passejada i unes quantes fotos.
Com no escric al bloc en juliol (el bloc té vacances i jo, massa feina) ja no faré l'apunt fins el mes de setembre. Ara bé, t'avanço que el que vaig veure de passeig la setmana passada (encara en obres) no era pas cap meravella...
Ei!!! La Ixus 70 és una molt bona càmera!!!! Jo en tenia una que va suportar unes quantes travesses de muntanya i un viatge d'un mes a l'altra punta del món. Unes fotos estupendes i amb el mínim esforç... I a sobre m'havia costat poquíssim cèntims perquè era l'última de la botiga! Si mai torno a les compactes, buscaré una Ixus!
Tema fotogràfic a part, és molt xulo, això que expliques! Que aprofitin una foto teva per fer-ne una postal, i a més te l'enviïn. A part, no sabia això de la Targeta Máxima, són termes que se'ns escapen totalment, a la majoria... pero`no deixa de ser interessant!
Per cert, hem de treure alguna conclusió que a l'enquadrar la foto per la postal hagin retallat la bandera? No, oi...?
Doncs res, m'agrada molt la teva idea que les noves i les antigues tecnologies es donen de la mà, i que encara hi ha lloc per a tot i tothom en aquest món.
Amb l'IXUS estic content. No és pot comparar amb càmeras rèflex ni a altres compactes 'menys compactes' però per la mida que té fa les coses prou bé.
Jo a això de la bandera no li dono més importància, suposo que és per a fer més gran el motiu principal.
Si tothom pensés que tots tenim un espai en aquest món ens anirien millor les coses !
Publica un comentari a l'entrada