Tanta pena et dóna? A mi no me'n dóna gens la quatribarrada. No poden conviure? És que haurem d'estar sempre igual? Posem una miqueta de pau, que ja estaria bé. La veritat és que dóna ganes d'enviar-ho tot a fer punyetes.
Sóc espanyola, valenciana i castellonenca i estic contentíssima de ser-ho. Si tu no ho ets, perquè has d'ofendre qui no pensa com tu?
De veritat que vinc per ací de tant en tant i m'agradaria participar i conversar amb gent molt veïna i molt estimada pels valencians. Però quan vinc, se me'n van les ganes, de debò.
Garcia. Primer dius que hem de conviure, però els espanyols no ens deixen ser el que som, ni als principatins i molt menys als valencians. La darrera ofensa a la llengua a l'Aragó ho demostra. Després parles de viure en pau, però en acabat treus la supervia espanyolista i claves la puia amb el teu darrer comentari, sincerament si no fos el blog de l'estimat cartinyol, te'n diria de molt gruixudes, jo no sóc tan tolerant amb els botiflers.
xexu: Ja veus noi, és mes fàcil que un independentista publiqui una bandera espanyola que escoltar 'rescate' o 'la roja' a TeleMadrid o que anomenin 'català' a la llengua que parla la Franja a l'Aragó.
Garcia: A mi m'agrada ria respectar Espanya i els espanyols, però el respecte ha d'anar pels dos fronts. una miqueta de pau? A mi em sembla bé, però no ho posen gens fàcil.
Economia: Catalunya i el País Valencià són les CCAA amb més deute, però alhora són de les que més aporten a l'Estat com a solidaritat amb altres territoris... m'ho expliques? Si aquí estem tan malament (tenim entre els dos el mateix forat que ha fet Bankia si fa o no fa) com potser que encara puguem continuar 'ajudant' a altres llocs ?
Infraestructures: Quan vaig a València en tren em passo 15 minuts aturat a Hospitalet de l'Infant i 10 a Salou. Tot perquè en aquelles zones només hi ha una via. Ens hem cansat de parlar del Corredor Mediterrani i la seva importància,però a Espanya això és clar que no l'interessa perquè continua preferint foradar els Pirineus i fer trens que no connectin ports, i quan amb sort hom parla de Corredor Mediterrani el que en realitat està parlant és de l'AVE Barcelona-València i no és això, ni de bon tros. Ara bé, al mateix temps van fent AVEs deficitaris arreu.
Llengua: A l'Aragó li censuren fins i tot el nom i a les Balears i al País Valencià miren d'arranconar-la tot el que poden i més a l'escola. Sent la llengua més feble les lleis sempre protegeixen més a l'espanyol que no pas al català.
Símbols: Amb la que esta caient es posen a debatre si xiular a una bandera (bé, una no, a la seva) és delicte o no. Per a mi hom pot xiular la senyera, la espanyola o la bandera que vulgui, ho trobo un dret legítim (tot i que no crec que jo ho fes). Ara be, si les protegim les protegim totes.
Sistema Judicial: Tenim un sistema judicial que no es pas cec, de fet mira bé a qui està jutjant. Nomes cal veure el punt anterior o saber que a Catalunya avala l'escolarització de nens en castellà a petició dels seus pares però al País Valencià no li importa que hagi pares que no poguessin escollir la línia en valencià (ara com només hi haurà una línia trilingüe això ja no passarà...ehem...)
Amiga Garcia: Em smebla molt bé posar pau, però l'hem de posar tots. Això de posar pau només sempre els mateixos no cola.
Ah.. i no dic que a Catalunya siguem magnífics i ho fem tot la mar de bé, ni de conya. Però amb preocupar-me només pel que fan malament per aquestes pobres terres jo ja en en prou.
Isaac: No t'enfandis company, que na Garcia sempre ha tingut aquest vena sulfurosa !! ;)
Garcia, en Carquinyol t'ha contestat molt bé i estic totalment d'acord amb el que t'ha dit.
Jo no em sento ni vull ser espanyol però vull portar-me bé amb tothom. El problema és que aquesta bandera per a molts de nosaltres és la del conqueridor, la que no vol que siguem com som. La de la imposició ("por cojones"). I, personalment, la que hem mereix respecte és la tricolor, no aquesta tot i que reconec que va més amb la manera de ser de molts mesetaris.
I responent a la teva qüestió: la convivència d'aquestes dues banderes significa la desaparició de la nostra. Per tant, no és possible per a nosaltres, no ens respecta.
Veiem les coses des de diferents punts de vista, doncs no solucionarem res. Donat que he llegit "no em sento ni vull ser espanyol", no hi ha solució.
Sóc mestra, no faig política. En moltes ocasions, i sempre en els últims anys, mestra de i en Valencià. No podràs trobar ningú que et diga que no m'he deixat l'ànima pel Valencià, però també pel Castellà. Per cert, no esteu ben informats: a la província de Castelló només queda un col.legi públic que té línia només en Castellà. I els de doble línia són, la immensa majoria, dues línies en Valencià. Els pares que volen línia en Castellà van bojos buscant plaça en col.legis concertats o privats.
No pense discutir amb vosaltres perquè es faria massa llarg.
Carquinyol: això de sulfurosa va relacionat amb el dimoni? No pensava que la meua categoria havia arribat tan alt. I sentint-ho molt, he de dir-te (em surt la vena laboral), que continue trobant en el teu blog expressions castellanistes.
De València i Alacant no tinc ni idea. Les meues dades només són d'aquesta província.
Això del "quillo", ja seria massa. O no? T'he de dir que les llengües, tot i que jo també em trobe les meues errades a posteriori (o no les faria), són la meua arma per emprenyar una mica la gent.
I en quant als avions, temps al temps...
Molt amistosament (encara que no t'ho cregues)...
Garcia (cognom alemany per excel.lència). Que he de fer, si em ve de família!
La meva arma per emprenyar una mica a la gent és... to t una mica !! aeroport inclòs ! Però seriosament, desitjo que ben aviat es pugui començar a rendibilitzar (sigui econòmicament sigui socialment) la inversió realitzada.
Molt ben argumentat company! No cal dir res més, és més cec qui no hi vol veure.
Per cert "provincia de Castelló", vol dir les comarques de Maestrat, les Planes, Altatén i els Ports? És que la terminologia espanyola no la tinc molt per la mà. El què em preocupa més és que els mestres del País Valencià pensin d'aquesta manera. Per cert, Garcia no és germanic ( tot hi que hi a teories ), la més acceptada és que és basc i el nom d'un poble de la Ribera d'Ebre, al Principat, ara resultarà que prefereix tenir el cognom alemany que català (^_^). Fa molt de temps, de viatge amb la meva família vàrem conèixer un senyor Garcia a Ginebra, Suïssa, que molt amablement ens va convidar a casa, era un empresari molt ric, president d'una farmacèutica. Recordo que ens va ensenyar la guia de telèfons de la ciutat i ens va dir que com ell, tots els Garcia de la llista eren catalans. Viatjant pel món s'aprenen moltes coses.
Isaac, ja sé que el meu cognom no és germànic. Era una imitació del que deia mon pare quan parlava dels seus cognoms. Quan li preguntaven quins eren els seus cognoms contestava: García Gómez, cognoms alemanys. Hauria d'haver-ho escrit entre cometes.
Basc, potser; encara que no acaba d'estar clar perquè hi ha moltes branques d'aquest cognom. Com sabràs, el més freqüent en Espanya (més del doble del que el segueix) i el primer també a Catalunya. Però que siga d'origen català... ni de conya. Encara que no em sabria mal, no cregues. Que no coneixes la província de Castelló perquè ÉS Espanya? Pitjor per a tu: jo sí que conec la geografia de Catalunya (que per cert, de moment, continua sent Espanya). A mí no em preocupa l'assumpte, que conste.
Bona nit, amics catalans no espanyols. Que tingueu bons somnis.
Garcia tambe és el nom d'un poble català. L'origen del nom no és clar. Quan he dit que no coneixia la provincia no em referia a la zona geogràfica física sinó a la nomenclatura ( de petit estiuejava a Peníscola ), l'ús de la nomenclatura espanyola no m'agrada, primer per la separació politica anti-natural que en van fer i segon perquè a ningú li agrada que li canviïn el nom. He viatjat molt per aquella zona, visitant clients, era ridícul quan éssent tots valencians es parlaven en castellà entre ell fins que s'agrafeven confiança. Dius que no et preocupa però tens molta obsessió en que Catalunya continua éssent Espanya, però no es veriat, no és Espanya, és espanyola, i francesa, per haver perdut la guerra, espanyola, de moment, però com ho va ser Flandes, Cuba, Filipines, Argentina, etc...
Ja t'he dit que em dóna igual el que siga, no m'importa gens ni mica. A mí m'agrada Catalunya sense importar-me el que siga, com també m'agrada Itàlia, França o la República Txeca.
El que tinc clar és que la llengua és la millor manera de comunicar-se. A mí m'agrada entendre'm amb la gent sense importar-me l'idioma; això ho trobe secundari. T'he de dir que un dels llocs on he començat a parlar en Valencià i m'han contestat en Castellà (i no només una volta...) ha sigut a Barcelona. Ací, a Castelló, no m'ha dit mai ningú que havia de parlar en Castellà (sóc de parla valenciana per part de pare; francesa, per part de mare i castellana, per part de... tot allò que era oficial).
Però això sí: tu no et sents espanyol; jo, sí. Tu vols l'independència; jo, no. Em pareix bé, sempre que ens deixem tranquils els uns als altres.
García. Tu vols la pau dels vencedors. Doncs no podem viure en pau, perquè els unionistes coŀlaboreu amb l'invasor que ens espolia els diners, ens nega els recursos, ens empresona i prohibeix la llengua ( la prohibeix, llegeix les notícies! ) A mi sí que m'han obligat a parlar en castellà, a València ciutat, a Barcelona en restaurants, a Terrassa als jutjats... i la les comissaries de la policia. No estem tranquils ni ho volem estar, ni mesells ni passius. Però no val la pena discutir, és a paraula contra el mur. L'estiu és molt llarg i hi ha molta feina per fer.
Miro, Penso, Opino
18 comentaris:
Per la cançó s'ho val. Però a tu et surt a compte posar una foto així en primer pla del teu blog?
Tanta pena et dóna? A mi no me'n dóna gens la quatribarrada. No poden conviure?
És que haurem d'estar sempre igual? Posem una miqueta de pau, que ja estaria bé.
La veritat és que dóna ganes d'enviar-ho tot a fer punyetes.
Sóc espanyola, valenciana i castellonenca i estic contentíssima de ser-ho. Si tu no ho ets, perquè has d'ofendre qui no pensa com tu?
De veritat que vinc per ací de tant en tant i m'agradaria participar i conversar amb gent molt veïna i molt estimada pels valencians. Però quan vinc, se me'n van les ganes, de debò.
Garcia.
I no m'agrada gens el senyor Llach.
I encara no ha tombat!!!
Garcia.
Primer dius que hem de conviure, però els espanyols no ens deixen ser el que som, ni als principatins i molt menys als valencians.
La darrera ofensa a la llengua a l'Aragó ho demostra.
Després parles de viure en pau, però en acabat treus la supervia espanyolista i claves la puia amb el teu darrer comentari, sincerament si no fos el blog de l'estimat cartinyol, te'n diria de molt gruixudes, jo no sóc tan tolerant amb els botiflers.
xexu: Ja veus noi, és mes fàcil que un independentista publiqui una bandera espanyola que escoltar 'rescate' o 'la roja' a TeleMadrid o que anomenin 'català' a la llengua que parla la Franja a l'Aragó.
Garcia: A mi m'agrada ria respectar Espanya i els espanyols, però el respecte ha d'anar pels dos fronts. una miqueta de pau? A mi em sembla bé, però no ho posen gens fàcil.
Economia: Catalunya i el País Valencià són les CCAA amb més deute, però alhora són de les que més aporten a l'Estat com a solidaritat amb altres territoris... m'ho expliques? Si aquí estem tan malament (tenim entre els dos el mateix forat que ha fet Bankia si fa o no fa) com potser que encara puguem continuar 'ajudant' a altres llocs ?
Infraestructures: Quan vaig a València en tren em passo 15 minuts aturat a Hospitalet de l'Infant i 10 a Salou. Tot perquè en aquelles zones només hi ha una via. Ens hem cansat de parlar del Corredor Mediterrani i la seva importància,però a Espanya això és clar que no l'interessa perquè continua preferint foradar els Pirineus i fer trens que no connectin ports, i quan amb sort hom parla de Corredor Mediterrani el que en realitat està parlant és de l'AVE Barcelona-València i no és això, ni de bon tros. Ara bé, al mateix temps van fent AVEs deficitaris arreu.
Llengua: A l'Aragó li censuren fins i tot el nom i a les Balears i al País Valencià miren d'arranconar-la tot el que poden i més a l'escola. Sent la llengua més feble les lleis sempre protegeixen més a l'espanyol que no pas al català.
Símbols: Amb la que esta caient es posen a debatre si xiular a una bandera (bé, una no, a la seva) és delicte o no. Per a mi hom pot xiular la senyera, la espanyola o la bandera que vulgui, ho trobo un dret legítim (tot i que no crec que jo ho fes). Ara be, si les protegim les protegim totes.
Sistema Judicial: Tenim un sistema judicial que no es pas cec, de fet mira bé a qui està jutjant. Nomes cal veure el punt anterior o saber que a Catalunya avala l'escolarització de nens en castellà a petició dels seus pares però al País Valencià no li importa que hagi pares que no poguessin escollir la línia en valencià (ara com només hi haurà una línia trilingüe això ja no passarà...ehem...)
Amiga Garcia: Em smebla molt bé posar pau, però l'hem de posar tots. Això de posar pau només sempre els mateixos no cola.
Ah.. i no dic que a Catalunya siguem magnífics i ho fem tot la mar de bé, ni de conya. Però amb preocupar-me només pel que fan malament per aquestes pobres terres jo ja en en prou.
Isaac: No t'enfandis company, que na Garcia sempre ha tingut aquest vena sulfurosa !! ;)
Garcia, en Carquinyol t'ha contestat molt bé i estic totalment d'acord amb el que t'ha dit.
Jo no em sento ni vull ser espanyol però vull portar-me bé amb tothom. El problema és que aquesta bandera per a molts de nosaltres és la del conqueridor, la que no vol que siguem com som. La de la imposició ("por cojones"). I, personalment, la que hem mereix respecte és la tricolor, no aquesta tot i que reconec que va més amb la manera de ser de molts mesetaris.
I responent a la teva qüestió: la convivència d'aquestes dues banderes significa la desaparició de la nostra. Per tant, no és possible per a nosaltres, no ens respecta.
Veiem les coses des de diferents punts de vista, doncs no solucionarem res. Donat que he llegit "no em sento ni vull ser espanyol", no hi ha solució.
Sóc mestra, no faig política. En moltes ocasions, i sempre en els últims anys, mestra de i en Valencià. No podràs trobar ningú que et diga que no m'he deixat l'ànima pel Valencià, però també pel Castellà. Per cert, no esteu ben informats: a la província de Castelló només queda un col.legi públic que té línia només en Castellà. I els de doble línia són, la immensa majoria, dues línies en Valencià. Els pares que volen línia en Castellà van bojos buscant plaça en col.legis concertats o privats.
No pense discutir amb vosaltres perquè es faria massa llarg.
Carquinyol: això de sulfurosa va relacionat amb el dimoni? No pensava que la meua categoria havia arribat tan alt.
I sentint-ho molt, he de dir-te (em surt la vena laboral), que continue trobant en el teu blog expressions castellanistes.
That's all.
Molt atentament.
Garcia.
Garcia: A València i a Alacant la situació dels col·legis es tan ideal com a Castelló ?
Sulfurosa evidentment va relacionada amb dimoni o diablesa, com més t'agradi a tu :P
I respecte les expressions... el que és estrany és que no trobis un 'oú mi arma, killo' :P
Per cet, sentint-ho molt, continue sense veure avions a l'aeroport de Castelló :P :P :P :P :P :P :P
De València i Alacant no tinc ni idea. Les meues dades només són d'aquesta província.
Això del "quillo", ja seria massa. O no? T'he de dir que les llengües, tot i que jo també em trobe les meues errades a posteriori (o no les faria), són la meua arma per emprenyar una mica la gent.
I en quant als avions, temps al temps...
Molt amistosament (encara que no t'ho cregues)...
Garcia
(cognom alemany per excel.lència). Que he de fer, si em ve de família!
Conste que, per a mi, la situació de Castelló a les escoles no té res d'ideal.
Herr Garcia ;)
La meva arma per emprenyar una mica a la gent és... to t una mica !! aeroport inclòs ! Però seriosament, desitjo que ben aviat es pugui començar a rendibilitzar (sigui econòmicament sigui socialment) la inversió realitzada.
Molt ben argumentat company! No cal dir res més, és més cec qui no hi vol veure.
Per cert "provincia de Castelló", vol dir les comarques de Maestrat, les Planes, Altatén i els Ports? És que la terminologia espanyola no la tinc molt per la mà.
El què em preocupa més és que els mestres del País Valencià pensin d'aquesta manera.
Per cert, Garcia no és germanic ( tot hi que hi a teories ), la més acceptada és que és basc i el nom d'un poble de la Ribera d'Ebre, al Principat, ara resultarà que prefereix tenir el cognom alemany que català (^_^).
Fa molt de temps, de viatge amb la meva família vàrem conèixer un senyor Garcia a Ginebra, Suïssa, que molt amablement ens va convidar a casa, era un empresari molt ric, president d'una farmacèutica. Recordo que ens va ensenyar la guia de telèfons de la ciutat i ens va dir que com ell, tots els Garcia de la llista eren catalans. Viatjant pel món s'aprenen moltes coses.
Carquinyol, herr no: frau.
Isaac, ja sé que el meu cognom no és germànic. Era una imitació del que deia mon pare quan parlava dels seus cognoms. Quan li preguntaven quins eren els seus cognoms contestava: García Gómez, cognoms alemanys. Hauria d'haver-ho escrit entre cometes.
Basc, potser; encara que no acaba d'estar clar perquè hi ha moltes branques d'aquest cognom. Com sabràs, el més freqüent en Espanya (més del doble del que el segueix) i el primer també a Catalunya. Però que siga d'origen català... ni de conya. Encara que no em sabria mal, no cregues.
Que no coneixes la província de Castelló perquè ÉS Espanya? Pitjor per a tu: jo sí que conec la geografia de Catalunya (que per cert, de moment, continua sent Espanya). A mí no em preocupa l'assumpte, que conste.
Bona nit, amics catalans no espanyols. Que tingueu bons somnis.
Garcia tambe és el nom d'un poble català. L'origen del nom no és clar.
Quan he dit que no coneixia la provincia no em referia a la zona geogràfica física sinó a la nomenclatura ( de petit estiuejava a Peníscola ), l'ús de la nomenclatura espanyola no m'agrada, primer per la separació politica anti-natural que en van fer i segon perquè a ningú li agrada que li canviïn el nom.
He viatjat molt per aquella zona, visitant clients, era ridícul quan éssent tots valencians es parlaven en castellà entre ell fins que s'agrafeven confiança.
Dius que no et preocupa però tens molta obsessió en que Catalunya continua éssent Espanya, però no es veriat, no és Espanya, és espanyola, i francesa, per haver perdut la guerra, espanyola, de moment, però com ho va ser Flandes, Cuba, Filipines, Argentina, etc...
Ja t'he dit que em dóna igual el que siga, no m'importa gens ni mica. A mí m'agrada Catalunya sense importar-me el que siga, com també m'agrada Itàlia, França o la República Txeca.
El que tinc clar és que la llengua és la millor manera de comunicar-se. A mí m'agrada entendre'm amb la gent sense importar-me l'idioma; això ho trobe secundari. T'he de dir que un dels llocs on he començat a parlar en Valencià i m'han contestat en Castellà (i no només una volta...) ha sigut a Barcelona.
Ací, a Castelló, no m'ha dit mai ningú que havia de parlar en Castellà (sóc de parla valenciana per part de pare; francesa, per part de mare i castellana, per part de... tot allò que era oficial).
Però això sí: tu no et sents espanyol; jo, sí. Tu vols l'independència; jo, no. Em pareix bé, sempre que ens deixem tranquils els uns als altres.
Que passeu un bon estiu!
García.
García.
Tu vols la pau dels vencedors.
Doncs no podem viure en pau, perquè els unionistes coŀlaboreu amb l'invasor que ens espolia els diners, ens nega els recursos, ens empresona i prohibeix la llengua ( la prohibeix, llegeix les notícies! )
A mi sí que m'han obligat a parlar en castellà, a València ciutat, a Barcelona en restaurants, a Terrassa als jutjats... i la les comissaries de la policia.
No estem tranquils ni ho volem estar, ni mesells ni passius.
Però no val la pena discutir, és a paraula contra el mur.
L'estiu és molt llarg i hi ha molta feina per fer.
Home senyor Carquinyol ... no sabia que ara veníeu tabac
Fique'm un paquet de Winston, si us plau
gràcies
;-)
Publica un comentari a l'entrada