Deia l'altra dia el sr Peces-Baraba (i opinen igual molts nacionalistes espanyols) que els catalans només celebrem derrotes. No és veritat. Els catalans també recordem victòries i conquestes, com el 9 d'octubre al País Valencià o el '31 de Desembre a Mallorca. El que no recordem gaire sovint son les traïcions, i potser ho hauríem de fer més sovint, ja que n'hem patit unes quantes.
Quan la gent mira la zona est dels Pirineus molts només veuen una zona muntanyosa que els agradaria visitar, altres en canvi es fixen més en que en aquella zona hi ha una frontera que separa dos estats europeus. Jo en canvi hi veig la traïció d'un rei espanyol al meu poble.
Tal dia com avui 352 anys enrere la monarquia espanyola va amputar un tros del meu país i se'l va cedir a la monarquia francesa, Ho va fer utilitzant les mateixes formes que actualment, més de tres cents anys després, continua utilitzant el gobierno español quan tracta amb Catalunya: la mentira, la traïció i actuar d'amagatotis.
En aquell moment, el rei Felipe IV de Castella i III d'Aragó, el nostre rei, no va consultar el que volia fer amb les Corts Catalanes (no només això, sinó que s'ho va amagar expressament) i va violar un dels juraments sagrats que havien de fer tots els Reis de la Corona d'Aragó quan juraven les Constitucions Catalanes: el Jurament per les Illes, pel qual el Regne de Mallorca amb les illes adjacents i els comtats del Rosselló i de la Cerdanya no es podien separar mai del Regne d'Aragó, del Regne de València i del Comtat de Barcelona, preservant la unió de tots aquests territoris.
En tot aquest temps, cap monarca ni govern espanyol ha estat interessat en recuperar aquest territori. En tot aquest temps que ha passat, heu escoltat a cap espanyol reclamant el retorn d'aquests territoris? els heu escoltat reclamant el retorn de Gibraltar? Doncs ja teniu una prova de l'espanyolitat que ens assignen ells mateixos...
2 comentaris:
Molt bon recordatori! No hem d'oblidar el moviment de resistència a l'ocupació francesa que es va organitzar a les terres de la Catalunya Nord, sota els nom d'Angelets de la Terra, amb en Josep de la Trinxeria com a màxim exponent.
Si bé és cert que el moviment violent va aparèixer, en un inici, com una revolta contra l'impost de la sal (aquests catalans sempre mirant per la pela...) al final la cosa es va acabar transformant en un moviment de lluita contra aquesta ocupació francesa.
Per una altra part al senyor Peces Barba jo li contestaria (si és que val la pena contestar-li) que els catalans no CELEBREM una derrota, si no que, COMMEMOREM la data en que vam perdre les nostres llibertats nacionals per tal de no oblidar MAI allò que ens van prendre per la força de les armes i el dret de conquesta i seguir tenint com a objectiu SENSE DESCANS la recuperació d'aquestes llibertats i la sobirania com a poble.
Apa, ja he acabat el discurset!
Ells que segueixen amb les seves coses, que el dia que menys s'ho esperin estarem dient "Adéu Espanya"
Publica un comentari a l'entrada