dilluns, 11 d’abril del 2011

I ara, què ?


(Encetem un micaco expectant...)Barcelona Decideix

Finalment ahir van arribar les consultes sobre la independència del Principat a Barcelona, i ho van fer amb nota. Sense suport des de l'Ajuntament van aconseguir una participació cinc punts per sobre de la consulta sobre la Diagonal que va organitzar el consistori barceloní no fa gaire, i ha aconseguit que més de 250.000 persones hagin dit la seva opinió, tot i els esforços fets des de diversos sectors per a que això no passés. Com ja he comentat altres vegades, el moviment de les consultes (deixant de banda els resultats, on el Sí ha guanyat per amplia majoria, cosa gens estranya per una altra banda) és un gran exemple d'organització feta des de la societat civil, un exemple clar de democràcia que, sorgit dels ciutadans, a fet arribar l'esperit bàsic de la democràcia als mateixos ciutadans i, a més, han aconseguit certa atenció mediàtica internacional per a donar a conèixer 'el problema català'. Només per aquests tres motius tots els organitzadors i voluntaris haurien de sentir-se plenament satisfets i se'ls hauria de felicitar.

Però una vegada s'han realitzat aquestes consultes no puc evitar preguntar-me.... i ara, què ? Hi haurà alguna organització o algú que recollirà les energies i l'esperit de tot aquest moviment i el seguirà potenciant ? Perquè deixem-ho clar per un moment: les consultes han estat un exemple magnific d'organització i un exercici extraordinari de democràcia... però, a hores d'ara, a la pràctica, som tan espanyols com ho eren divendres o com ho eren fa quatre anys. I no només això, sinó que la nostra llengua segueix essent dividida (per exemple a la mateixa pàgina de la Agencia Tributaria Espanyola), TV3 segueix sense poder-se veure al País Valencià (per moltes protestes i ILP que s'han fet), seguim patint un Estatutet fet a Madrid i retallat pel Tribunal Constitucional Español i el Gobierno Español segueix controlant els nostres aeroports, els nostres ports i decidint quines infraestructures es fan i quines no.

I és que fins ara hem fet moltes protestes simbòliques, hem fet moltes manifestacions i hem recuperat molts símbols. S'ha deixat ben clar que al Principat molta gent vol anar més enllà... però ara ha arribat l'hora de posar a la pràctica tot això. I per això em pregunto... qui agafarà ara el relleu ? I haig de confessar que no hi veig una resposta satisfactòria. Alguns partits polítics ja han declarat la intenció de continuar l'esperit 10-A, però clar... és que són els mateixos partits que o bé ens deien que votéssim a favor d'un estatutet retallat, o van pensar-se molt oposar-se a aquest estatutet o es barallen entre ells a les primeres de canvi. A mi em costa creure en ells, la veritat.

Així que com deia un cèlebre acudit de l'Eugenio... "gràcies,... però què hi ha algú més?"



Nota Personal: La societat civil ha fet la seva, i ara toca als polítics escoltar-la. Què s'hauria de fer... bé, si serveix de res l'opinió d'un pelagats que escriu un bloc, jo penso que és absolutament necessari que tots els partits polítics que volen la independència (o si més no que defenen el dret dels pobles a l'autodeterminació) s'uneixin en les properes eleccions estatals i autonòmiques. Això seria un gran pas endavant.... però realment crec que a hores d'ara és massa utòpic. Així que hi ha una segona opció: votis al partit que votis, durant la campanya fes-los arribar un missatge al Twitter, al Facebook o un correu electrònic (millor l'opció mes mediàtica i que pugui llegir més gent) i explica que, tot i ser votant d'aquell partit, si no defenen de forma clara la independència del Principat no els hi votaràs i atorgaràs el teu vot a qui sí ho faci. És una cosa fàcil de fer i que pot tenir una repercussió força interessant, sobretot si som uns quants els que la fem.


Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!

8 comentaris:

Sergi ha dit...

Bé, tornem-hi. I dic això perquè el sermonet que ara fotré és tediós i ja l'he fet mil cops, en mil blogs.

Què ens diuen els resultats de les consultes? Doncs clarament que la gent del nostre país, els catalans, no volen la independència. El 'sí' aquest que has sortit és la pràctica totalitat de gent que vol la independència, els que esperaven aquest moment amb candeletes per dir la seva. Tota la resta, els del 'no' i els que han passat, no la volen, o el que és pitjor, els la sua.

Per tant:
- Bravo per l'organització i per haver pogut dur a terme aquestes consultes, encara hi ha esperança per la democràcia.
- Endavant amb les veus que volen seguir proposant una Catalunya millor, una Catalunya lliure de lligams i cadenes. S'ha de seguir fent pedagogia, no ens podem tancar a casa a partir d'ara.

Però:
- No tenim dret a imposar res ni a afirmar que Catalunya vol ser independent. Qui volem, tu i jo? I el 80% que no ha votat per sistema a totes les consultes, no són catalans amb dret a opinar?

Estaria bé que d'una plomada poguéssim dir 'Adéu Espanya', a mi m'agradaria. Però el meu poble ha parlat alt i clar, el meu poble no es creu ni es vol país. Per tant, jo seguiré pensant igual, jo no em sentiré mai espanyol, però no puc fer la guerra contra el meu poble.

Ah, per descomptat, cap partit polític mourà un dit per la independència. Quan hi ha pasta pel mig, no hi ha ideologies que valguin.

Carquinyol ha dit...

De la mateixa manera que penso que en una consulta vinculat el resultat no seria el mateix, penso que dir que el 80% de la gent que no ha votat votaria 'no'. Aleshores, a les pròximes municipals que haig d'entendre del 50% de població del meu municipi que no vagi a votar, que no els hi agrada cap alcalde? Quin dret tenim aleshores d'elegir-ne un?

La gent que volia dir 'no' ho podria haver dit, eren lliures de fer-ho. I també ho podran dir si algun dia es fa una consulta vinculant, ara bé, sinó ho fan després que no vinguin amb queixes, ni esperin que jo defengui allò que ells no han defensat quan els hi tocava.

Per cert, jo no he pogut dir la meva opinió sobre la qüestió...

sànset i utnoa ha dit...

Ara passarà el mateix que va passar al juliol... que els polítics no sabran estar a l’alçada. Uns diran que volen prendre’n el relleu, uns altres potser també. Però no se sabran entendre. I ja sabem tots com acabarà això. Però ens serveix d’alguna cosa, cada dia hem de tenir més clar que la llibertat no ens arribarà de la mà dels nostres polítics “constitucionals”. Si algun dia arriba –i espero veure-ho- serà perquè algun moviment social prou fort ha aconseguit aglutinar totes les voluntats que anhelen el mateix.

*Sànset*

Anònim ha dit...

ARA QUE?....DONCS QUE ELS "POLITICS"HAN PENDRAN NOTA....COM SEMPRE,RECORDEU FELIPE GONZALEZ,ZAPATERO,MONTILLA....
UN DEU PER L'ORGANITZACIO,UN DEU PER ELS VOLUNTARIS,UN DEU PER EL NOSTRE POBLE. I QUE VAGIN "PRENEN NOTA" AQUESTA COLLA DE.....I UN RECORD ESPECIAL PER DURAN I LLEIDA
JUGANT AMB BCN.

Anònim ha dit...

i ara què? Doncs què tal continuar amb la crema de peatges? xD

El porquet ha dit...

Malauradament, Carquinyol, penso que passarà el de sempre. És a dir, res.

Els nostres polítics o són covards, o pràctics, o realistes o no volen problemes o no ho sé.

Quan dius la frase, la societat civil ha parlat ara és el torn dels polítics.... això em crea un desassossec espantós. No tenim ningú capaç de liderar cap esperit del 10-A, com no n'hi ha hagut per a liderar el del 10-J, ni cap altre.

I és fotut, perquè la democràcia, teòricament, s'articula al voltant dels partits polítics...

Josep Ma. ha dit...

Discrepo completament d'En Xexu. Només valen els vots, qui no hagi votat no ha expressat el seu parer.
Que qui va votar son els independentistes de sempre? Segurament, i altres. Es nota molt la falta de campanya publicitaria, 15 dies, ara si i ara també, d'anuncis a favor, en contra, etc. Això fa votar a la gent. L'altre es ens fem independents, i ara que? Cal explicar-ho a tothom que vol dir, en que ens afecta i que hi guanyem, a part de tindre país propi.
Carquinyol, i ara que? No ho sé, si em d'esperar als polítics que tenim...CiU ja ha dit que agafa el relleu pel dret a decidir...però que no era una consulta per a independitzar-nos d'Espanya? Em sembla que ens ensarronaran de nou.
Cal hom nou, amb força i empenta.

Vull creure que això no mor aquí, i que la independència es una mica més propera, una mica més possible, una mica més creïble que fa un any i mig

Carquinyol ha dit...

sànset: penso el mateix que tu.

anònim: el sr. Duran... estic preparant un apunt sobre ell...

pons007: xDDD segur que podem trobar altres coses a les que també els hi podem calar foc

El Porquet: Veig que tots tenim la mateixa idea al cap !

Josep Ma. Sembla que hi ha moviments per a que no mori... almenys tenim una mica d'esperança.

Publica un comentari a l'entrada