En primera persona
Aquests passats dies de Setmana Santa vam aprofitar per viatjar fins a València amb en Micaquet per a que comencés a conéixer la seva altra ciutat i a part de la família. Han estat dies de visites familiars i breus passejades on el millor ha estat veure com en Micaquet cada dia sociabilitza una mica més amb l'entorn i com els seus somriures i les seves riatlles són cada vegada més freqüents.
Però tot el bo s'acaba i les vacances no van ser una excepció, i així va arribar dilluns de Pasqua i nosaltres vam anar a l'estació dels trens de gran velocitat de València per agafar un Euromed que en portaria cap a casa. Tres hores i escaig després sortíem de l'andana de l'estació de Sants per agafar el metro que ens portaria cap a casa... fet que ens permetria conéixer de primer mà una d'aquelles situacions incomprensibles en un lloc que és una de les principals portes d'entrada a la Ciutat Comtal.
Us heu fixat mai que no hi ha cap tipus d'ascensors que comuniquin l'estació de ferrocarrils de Sants amb l'estació de metro de Sants-Estació? Bé... això no és del tot cert... si que hi ha un ascensor que realitza aquesta comunicació, però està uns 200 metres a l'exterior de l'estació i s'han de creuar dos carrers per arribar-hi.
Ja us podeu imaginar l'odisea que ha de fer la gent amb mobilitat reduïda que hagi arribat a la ciutat en tren. En sentit contrari la situació és una mica millor, ja que l'accés des de l'estació de metro a l'estació de ferrocarrils compta amb un accés mitjançant escales mecàniques, però tot i així és del tot insuficient per a un punt de connexió tan important com és l'estació de Sants.
Tot això em portà a preguntar-me perquè ni l'Ajuntament de Barcelona ni la Generalitat de Dalt han fet res per millorar la connectivitat del tren i el metro a l'estació de Sants. I és que a mi em crida molt l'atenció veure com hi ha forces estacions de metro als barris molt millor adaptades a la mobilitat de les persones que no pas una de les estacions més transitades de tota la xarxa, i més encara sabent que no fa pas gaire, amb l'arribada dels TGV, l'estació de Sants va romandre durant messos en obres, obres que es podrien haver aprofitat per arreglar tota aquesta problemàtica i així evitar que aquesta important estació de Barcelona continuï sent un gegant amb peus de fang.
Nota editora: Aquests dies he aprofitat també per a posar-me al dia amb el meu nou iPad, i haig de dir que fins ara les sensacions són del tot satisfactories. I com a mostra aquest apunt, que he fet íntegrament amb l'iPad, des de la redacció del text, passant per l'edició de les imatges i arribant finalment a la publicació de l'apunt.
4 comentaris:
Visca Barcelona... visc a Barcelona!
Ja poden anar fent propaganda pamfletària que hi ha coses que clamen al cel (i el que tu comentes no és cap estupidesa, que estem parlant de la principal estació de tren de Barcelona).
L'estació depèn d'Adif que no està per a invertir a infraestructures a Catalunya. I quan s'ha de pactar, s'allarga tant que els negociadors es cansen o triguen anys. Potser ara es podria fer per donar feia a alguna empresa de construcció amigueta però no amb la intenció inicial de fer un servei.
Qui sap perquè... N'hi ha tantes coses sense logica a Barcelona. :-(
el porquet: Doncs estaria bé que algú s'ho recordés...
Jordi: I perquè no van aprofitar quan Adif va fer les obres de l'AVE per millorar la connexió del metro? Jo crec que Adif té part de culpa, però l'Ajuntament i la Generalitat també, ja que poca voluntat han posat, la veritat.
NoName: Doncs s'ha de reduir el número !!! :)
Publica un comentari a l'entrada