Les columnes del fènix

El món on vivim

(Encetem un micaco renascut...)

Avui en dia és molt habitual veure com la figura del ruc s’ha assimilat com un dels símbols més coneguts del catalanisme. Però si realment existeix un animal que reuneix tots els requisits per ser símbol d’allò que hem estat, allò que som i allò que volem ser aquest no és pas cap altre que el fènix. No és aquesta idea pas nova, de fet és bastant antiga: al segle XIX els primers catalanistes i els primers independentistes catalans ja van utilitzar el fènix com a símbol de la Renaixença, i fou precisament la revista anomenada així, “la Renaixença”, la primera que va començar a utilitzar aquest animal mitològic com a símbol.

Perquè, digueu-me si un animal que pateix la seva fi entre plomes i ressorgeix amb més força d’entre les seves cendres no és el més indicat per a representar als catalans, aquest poble que ha patit dures derrotes, que hem vist cremar les nostres banderes, prohibir la nostra llengua i desfer les nostres institucions i que, tot així, una vegada rere una altra ha tornat a reivindicar la seua llengua, a recuperar les seves institucions i a fer onejar les seves banderes sota el cel.

I justament d’un d’aquests ressorgiment entre les cendres us voldria parlar avui, ja que gràcies a la bona feina i la constància de moltes persones, però sobretot de La Xarxa d’Entitats Cíviques i Culturals dels Països Catalans i del seu secretari i fundar, n’Enric Padrosa, el poble català pot recuperar un d’aquells símbols nacionals que han patit, com molts dels nostres avantpassats, la fúria d’aquells que ens volen fer desapareixer. I cal a dir que no ha estat una feina fàcil, puix n’hi ha que, tot i dir-se amics, sempre miren de posar pals a les rodes, com ja vaig explicar anteriorment en aquest i en aquest altre apunt.

Però passades ja totes les dificultats i arribats a bon port, ara toca el moment de la celebració. I aquesta celebració es realitzarà el proper diumenge 27 de febrer a dos quarts de dotze del migdia. No cal dir que encoratjo a tots els que em llegiu a que hi assistiu per dos motius: el primer per agrair amb la vostra presència l’enorme tasca realitzada als que ho han fet possible i la segona perquè, lamentablement, poques ocasions tenim els catalans per recuperar coses que ens han manllevat.

I no estaria de més recordar que, si ens organitzem, treballem junts i deixem pors inculcades per altres de banda, podem aconseguir coses que no gosem ni imaginar...

• Columnes enderrocades...
• Les columnes de la vergonya

• La Xarxa
• Viquipèdia

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!