Miro, Penso, OpinoSi una cosa bona té la política és que, al final, tot es redueix a números. Així que per molt que et vulguin entabanar o engalanar les coses, si t'hi fixes una mica pots veure clarament que ha passat. Per tant, val la pena mirar els números claus de la jornada d'ahir per mirar de fer quatre operacions força simples...
... i veure el fonamental: uns partits guanyen votants i altres els perden. En concret, de la banda guanyadora està CiU que obté +262.254 vots (+28%), el PP amb +67.797 (+21%), C's amb +15.985 (+18%) i SI amb +102.197 (+100%). La banda perdedora està composada per tres partits: PSOEc amb -225.812 (-28%), ICV amb -52.708 (-19%) i Esquerra amb -198.309 (-48%).
Però tot això és només aritmètica, el més divertit de tot es provar de trobar els perquès dels números. Jo aposto pel següent :
· Esquerra s'havia ficat en un segon tripartit oferint una mena d'independentisme aigualit que ha mantingut fins i tot durant la campanya electoral amb l'objectiu, sembla ser, d'atreure electors del PSOE. Una baixada del -48% dels seus vots demostra que no només no ho ha aconseguit sinó que ha perdut part del seus votants. Quan un partit és declara independentista ha de saber que hi ha unes quantes coses que els seus votants no li perdonaran mai, i Esquerra les ha superades amb escreix. A més, qualsevol habitant d'un barri de la corona metropolitana li podria haver explicat que per a molts votants del PSOEcEsquerra no seria ara mateix alternativa. Sembla mentida que aquestes dues coses tan obvies no les hagin vist a venir. A on han anat els seus vots: Uns quants a ajudar als del SI, uns altres al forat negre del Reagrupament i uns altres a CiU. A aquests darrers realment se'ls hauria d'explicar que demanar-li la independència aCiU és com demanar-li al PP una república islàmica.
· PSOEc ha vist com part del seu electorat els ha abandonat per la nefasta gestió que ha realitzat de la crisi el PSOEc, les reiterades promeses trencades per part del govern del PSOE i el compartir elements amb elements no desitjables (llegiu Esquerra). Això ha fet que, segurament, uns vots s'escapessin cap a CiU (els dels sectors més C), altres cap el PP (els dels sectors més E) i altres cap a C's (els dels sectors que es diuen C però que en el fons són E).
· ICV viu en un món paral·lel on els efectes es noten però menys, com estan però sense estar noten poc els canvis i es fan notar poc. I com realment no tenen gaires partits en el seu espai (que encara no entenc ben bé quin és) segueixen més o menys igual, és el que passa quan mires de fer poques coses i no agafar gaires responsabilitats, que no pateixes gaire desgast.
· PP només ha hagut de crear una mica de polèmica en el tema de moda (tot i que de poc els de PxC li donen un disguts) i esperar tranquilament els fruits del desencert socialista deixant ben clar que el que votem aquí només serveix com a preparació de quan es voti per a Madrid, lloc on per cert és el primer on han anat per a celebrar els seus bons resultats. Si els resultats no haguessin estat com a ells els hagués agradat segurament haguessin portat les eleccions al Constitucional.
· C's ja poden estar ben contents que es mantenen com estan, perquè, per molt que diguin, haver repetit més o menys els mateixos resultats ara que disposaven de mitjans i minuts als medis de comunicació és per començar-se a preocupar.
· SI l'ha passat una mica com al PP però a l'altra extrem, només li ha calgut oferir una mica de radicalitat a aquells independentistes desencantats d'Esquerra. Ha sabut oferir-los allò que volien i ha obtingut un resultat força bo, ara només cal esperar que l'utilitzi amb saviesa.
· CiU ha jugat a oferir una imatge de moderació i de tranquil·litat més orientada, penso, cap a fora del Principat que no pas cap a dintre. Aquí sabien que després del desastre de l'Estatut (desastre on per cert ha participat) i de la feblesa i ineptitud del tripartit en gestionar la crisi molt malament ho havien de fer per no obtenir un gran resultat. I no ho han fet, han jugat la seva carta d'ambigüetat calculada en tots els camps (tan social com nacional) i els ha sortit d'allò més bé la jugada.
I bé, ara ja tenim nous governants que ens han de portar allò que ens han promès. Tot i això jo segueixo sense veure-ho clar, i potser seré pesat però de 'CiU no em refiu' i penso que d'aquí quatre anys l'únic concert econòmic que veurem serà el del Palau de la Música. I digueu-me mal pensat, però en un exercici de premonició tinc la sensació de que les estel·lades al voltant del sr. Mas les deixarem de veure de sobte mentre el govern de CiU començarà el seu mandat fen-nos saber reiteradament el malament que ha deixat la Generalitat de Dalt el tripartit i la buidor existent a la seva caixa (més o menys com ha fet en Rosell al Barça) mentre es dedica a no cercar aliats visibles ni estables més o menys diguem-ne fins el 2012...
Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!
4 comentaris:
Quin panorama més trist que pintes... Em servirà de consol per pensar que no només al meu país la política és una animalada. :-(
L'has clavat! T'ho diu un des del "forat negre"
En general, un anàlisi encertat. A més de radicalitat, SI també ha ofert regeneració política i un missatge nou que fins ara Esquerra mai havia pronunciat: la declaració unilateral d'independència. Aquests poden ser també uns factors de la seva entrada.
I tampoc me'n refio de CiU. Han recollit molt vot independentista però aquest li continuarà fent suport el 2014 si continua amb el trist peix al cove de sempre? Jo espero que no! Més que un vot "pro-CiU" ha rebut molt vot "anti-tripartit", a l'estil del vot "anti-PP" que rep el PSOE a les generals. I pot ser que només sigui un vot temporal.
De moment, el senyor Felip Puig ja ha deixat caure que el concert econòmic és inviable.... i això el segon dia després d'haver guanyat les eleccions.... agafem-nos fort que vindran revolts i revirades espectaculars.
Publica un comentari a l'entrada