Història i Llegendes
Avui en dia quan arriben aquestes dates voltants al dia de Tots Sants i al de Difunts no és gens estrany trobar diferent indrets guarnits amb elements aliens a la nostra arrel cultural però que, gràcies sobretot a la influència del cinema, s’arrelen cada vegada amb més força en les nostres costums. Així, hom pot trobar perfectament normal trobar com als diferents aparadors les tradicionals castanyes i panellets comparteixen espai amb les carabasses de cara diabòlica o els barrets de bruixa. I de la mateixa manera que han variat els guarniments també ha variat el comportament de la gent, ja que si bé els nostres besavis miraven d’evitar sortir per les nits per aquestes dates, per por de no trobar-se amb les ànimes dels difunts que s’encaminaven vers les cases on residien quan eren vius, avui en dia estan força generalitzades la celebració de festes de disfresses de Halloween.
Segur que tots coneixeu una de les activitats més típiques de la celebració de Halloween al món anglosaxó, allò tan aparegut a centenars de pel·lícules del ‘trick or treat’ i que deriva del captiri que es feia de casa en casa en noms de les ànimes i que sovint estava encapçalat per una persona que figurava ésser una ànima, tot i que ben aviat va ser tota la colla qui simulava ser-ho.
El que potser no coneixeu és que en aquesta societat nostre, tan fortament cristianitzada, no era estrany trobar aquestes costums. Així, per exemple, a Blanes la mainada es presentava de casa en casa dient ‘Dia dels Morts, si voleu fer caritat’ i rebien generalment una fruita seca o un dolç, a canvi de la qual resaven una oració pels difunts de la llar; a Sant Climent de Llobregat en canvi la frase que es solia dir era ‘Caritat pels vius i pels morts’; a indrets del Camp de Tarragona la mainada solia visitar els parents per captar girandons (fruites seques i llepolies) i al Baix Llobregat el captiri col·lectiu era un costum propi de la fadrinalla i es feia amb un gran respecte i enmig d’un gran silenci.
Com podeu veure, tot i semblar que això del Halloween es força aliè a les nostres costums, alguna similitud hi tenim ! Ja sigui amb festes d’Halloween o bé menjant panellets i moscatell espero que tingueu un molt bon pont de Tots Sants... i vigileu les misterioses ombres de la nit, que mai es sap...
Nota Fantasmal : I com aquestes dates conviden a contar llegendes d’esperits i apareguts, us contaré una creença que hi havia entre els veïns de Vilaseca, d’Altafulla i d’altres pobles de la rodalia. Així, hom deia que la nit de Tots Sants les animes dels que foren veïns del destruït poble de Tamarit ventaven les campanes dels pobles de la rodalia al punt de la mitjanit per demanar a llurs veïnats la caritat d’una oració pel seu etern repòs.
6 comentaris:
No es d'estranyar, als EUA no tenen res seu, tot és heretat i potser no només dels altres països anglosaxons, potser és una barreja de vells costums europeus.
Ull si feu cap a Miravet, que els vells diuen que s'hi apareix l'esperit d'en Ramon de Saguàrdia (darrer comanador templer) i no para de fer soroll tota la nit!
Que provin els tres dies!
*Sànset*
No sabia de l'existència d'aquestes tradicions a Catalunya. Que vagin bé les fstes!
A mi la cosa que no em queda gens clara és si el micaco és castanyer o carbasser. Trobo que no n'estaria gens malament que la cosa s'aclari.
Per cert, a Rumania el Halloween és de préstec 100%. Les creences d'aquell poble van ficar una nit de morts vius, homes-llops, dimonis petits i esperits de nens no bautejats al 30 de novembre, essent la tal nit anomenada "la nit del Sant Andrei" i governada per tot tipus de regles estranyes sobre les coses a fer dins la casa perquè les criatures abans esmentades no hi entrin. El 1 de novembre el tenim com a dia dels morts, la gent va als cementiris amb flors i coses i res més.
però per a tots és un dia diferent per un motiu o un altre. Encara que només siga perquè hi ha el pont! :))
xexu: totes les tradicions solen heretar d'alguna altra, el que fa pena es veure com s'adapten d'alienes mentre es desconeixen les pròpies.
sànset i utnoa: un any d'aquests anirem a mirar... ;)
Albert: Les explica d'allò més bé en Joan Amades.
AhSe: la nit de Sant Andrei... fa por només d'escoltar-ho i tot !! Per Catalunya també tenim tradicions per evitar que les criatures ens ataquin aquestes nits... un altre any a veure si explico algunes.
Nimue: El pont ja és de per si un bon motiu !!! ;)
Publica un comentari a l'entrada