En primera persona
Visc a un pis massa petit per a guardar tot els records que tinc i massa jove per a recordar tota la història que té dins seu. I és que en aquest petit pis d'un barri obrer aixecat durant la dècada dels anys setanta del segle passat hem arribat a viure durant anys tres generacions juntes. I encara que sembli mentida en un piset d'extensió tan minsa quan la llei més dura de la natura se'n portava un dels membres és notava una buidor immensa, tant per dins com per fora.
Això ha implicat varies coses: què es barregessin molts records i que, durant molt temps, no es poguessin fer grans reformes. Doncs bé, des de fa pocs anys això va canviar, i es van poder començar a realitzar totes aquelles millores que les necessitats dels moments van ajornar. I revisant el munt de records guardats per triar quins es guardarien i quins no (una tria a vegades dolorosa però necessària) han començat a aparèixer coses inesperades, com ara uns llibres la fotografia dels quals adjunto tot seguit ...
... un llibre del Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola ! El més interessant, però, era l'anotació que va escriure una de les persones que el va llegir ...
... que miro de transcriure tot seguit :
Novembre del 37
Terol: possició K: central 5ª
Fa molt de fred, el cantir té l'aigua gelada... ¡ quantes hores, passo amb els cascos posats ! estic açí d'esde fa vuit ó nou hores, no ho se pas... i sense menjar; el meu cos no mes hi tinc una taça de malta que m'han donat a l'hora del relleu: les 5 de la matinada i son prop de les 3 de la tarde !! ....
Sort en tinc de tu, volgut amic, carissim llibre, car emb recorda que en altres llocs no hi han guerres i que en aquesta hora, es senten al davant d'una taça i fan grinyart una cullareta !!
¿ Podrem tornar-hi ?
Un testimoni en primera persona d'aquella guerra de la qual encara no s'han tancat totes les ferides i que ens recorda, amb paraules provinents del passat, que el que més anhelen els soldats de qualsevol guerra és que aquesta s'acabi, poder viure en pau i gaudir de les petites coses de la vida. Serem capaços d'aprendre la lliçó?
Nota: El company Isaac ha fet un interessantíssim apunt que complementa perfectament aquest. Moltes gràcies !!
Nota Personal: Comença l'època de l'any més enfeinada !!
13 comentaris:
Penso que és un document impagable, hauria d'estar en un museu! Quina troballa, així sí que dóna gust fer neteja.
En qualsevol situació adversa acabem tenint ganes de recuperar els detalls més petits i inversemblants, fins i tot aquells que no teníem. Qui sap, potser a qui ho va escriure no li agradava el te. Però en aquell moment un te amb tota la tranquil·litat podia ser el millor dels regals.
Avui m'has ben emocionat, Carquinyol!
El primer paràgraf ja és preciós i diu tantes coses... Però és que l'anotació, a més de ser un document excepcional, desprèn una sensibilitat extraordinària: en una situació com aquella, passant gana, fred, cansament i amb el neguit d'una guerra, qualificar el llibre de benvolgut amic només pot venir d'una persona molt especial...
Un apunt preciós de debò!
Petons, maco!
Què trist... I crec que no, no som capaços d'aprendre la lliçó. :-(
estic com la rita, emocionada pel que he llegit. per tot!
Ostres! Quina troballa! Deseu-lo ben desat!
Un document emocionant que ens recorda que el més inhumà que podem provocar els que ens considerem humans és una guerra. I les pitjors de totes, les més carregades d'odi, les més "incivils"; són les guerres civils.
*Sànset*
Molt interesant, la nota manuscrita realment fa pensar en aquell temps no tant llunyà, en el qual hi va una guerra
Què hagues passat si hauries encetat un micaco domestic??
Quin llibre! Ni t'imagines el que hi ha al darrere tot gratant...
Increïble, quina troballa!! desa-la com un tresor, com el que és...
:)
xexu: no hi ha res per no poder-les gaudir per valorar les petites coses de la vida.
rita: suposo que en situacions com aquella qualsevol cosa que permetés evadir-te ha de ser un tresor impagable.
ahse: per sort, alguns sí ;)
kika: jo també em vaig emocionar !
tirai: està perfectament guardat :)
sànset: I pensar que hi ha gent que parla de guerres alegrement...
nutbcn: ajuda a pensar a on no s'ha d'arribar mai
ahse: que hagués acabat fent pa amb tomàquet :P
isaac: realment no !
ull de cuc: just el que hem fet !! :)
Aquest post em va recordar aqueta cançó dels Obrint Pas.
http://www.youtube.com/watch?v=D2iFJyySQ40&feature=related
Una troballa digna d'un bibliòfil!
Tenir aquesta edició d'El llibre del Té és molt important. No només per la data, sinó també per la pàgina manuscrita pel soldat. M'impregna molt la qualitat humana i la bagatge cultural del milicià.
Vaig conéixer el El llibre del Té de la mà del Professor Isidre Vallès a la Universitat de Barcelona. Ell em va introduir al món estétic oriental i a la importància de la antropologia i els models holístics per a l'anàlisi del món on vivim.
Vallès recomanava l'edició realitzada per l'Editorial Altafulla. Un llibre estèticament també molt ben treballat. I que recomano obtenir.
Gràcies a aquest post, he pogut complementar la cabdal importància que El llibre del Té hauria de tenir per a la Cultura Catalana.
Hem de ser conscients, que als pisos del nostre país hi ha autèntics tresors dins les biblioteques particulars. Cal: conservar, catalogar, publicitar i respectar aquest patrimoni particular.
Ara, una assignatura pendent seria fer un article sobre aquells personatges que s'han encarregat de la difussió d'aquest text a ca nostra, començant per Fenollosa fins arribar al Professor Isidre Vallès Rovira.
Publica un comentari a l'entrada