El món on vivim
Montroi és un petit poble d'uns 2500 habitants situat a uns 30 quilòmetres al sud-oest de València cap i cassal. Situat a la comarca de la Ribera Alta, i més concretament a la subcomarca històrica del Vall dels Alcalans, té una economia bàsicament agrícola, que es pot apreciar en les grans extensions de camps de tarongers que envolten la població, entre els quals encara podem veure, de tant en tant, algun camp de vinyes, d'oliveres i de garrofers, cultius tradicionals d'aquelles contrades.
Alqueria musulmana en els seu origens, el nucli de població que va adquirir una certa importància en temps islàmics. Després de la conquesta cristiana va passar, entre altres, per les mans del mestre del Temple i del mestre de Montesa. Indret de moriscos, va quedar força despoblat a causa de la seva expulsió. Justament dels temps medievals prové la imatge més típica del poble, la torre de defensa d'origen musulmà del segle XIII que corona el turó a raser del qual va créixer el poble i que és visible des de llocs força allunyats...
Des de fa dies se'n parla molt d'aquest poble, però no pas per les seves bones fruites o el seu agradable clima sinó per una d'aquelles coses que comença a ser massa habitual : els delictes urbanístics que pressumpatment va realitzar el ex-battle del poble. En concret se li acusa d'haver edificat 80 xalets en sòl no urbanitzable, però pel que sembla ser la cosa va encara més enllà i ja diuen que en quatre anys el número d'habitatges del poble es va doblar.
Alguns dels nous habitants d'aquests habitatges eren parelles angleses jubilades que volien venir a viure a España (sí, així li diuen...) a causa del millor clima i els millors preus (era l'època en que el canvi lliura esterlina - euro els hi era molt favorable). Per si no ho sabeu és força habitual trobar en Montroi i en els pobles del seu voltant aquests tipus d'habitants. I va ser precissament un d'ells qui va destapar tot el cas quan li van vendre un xalet d'aquests il·legal com "de luxe"... això sí, sense subministrament ni elèctric ni d'aigua corrent (ho substituien per panells solars i aigua de pous).
Però el que em crida a mi l'atenció de tot això és que, com sempre, només s'ha investigat el cas quan ha aparegut una denúncia prou ferma (en aquest cas d'un ciutadà britànic) però que si es molestessin a fer unes quantes indagacions d'ofici trobarien molts casos similars a aquests ja no només a Montroi sinó a molts pobles del seu voltant (i de la costa del País Valencià, i del Principat de Catalunya, i de les Illes Balears....) És una tremenda hipocresia que cada vegada que salta a la llum un cas d'aquests es tracti com a un cas aillat... quan de fet són els més comuns i tothom ho sap !
I és que en aquella zona (com en moltes altres) és un secret de coneixement públic que els ajuntaments han permés (i permeten) fer barbaritats urbanístiques i paisatgístiques per especular amb els terrenys. És força decebedor veure que la justícia es posa una bena més fosca de l'habitual en determinats casos en que, pel que sigui, no es vol arribar al fons de la qüestió. Penso que en un estat com cal això no hauria de passar, però clar... sembla que no estem a un estat com cal, ni tan sòls a un món com cal...
... però val la pena denunciar-ho i provar de canviar-ho, no?
Nota regant: Em contaven fa un temps que un grup de llauradors d'aquelles terres tenien els drets d'explotació d'un manantial que utilitzen per a omplir les basses que fan servir per a regar els seus camps. Doncs bé, un cert dia un promotor va comprar uns terrenys no gaire lluny amb la intenció de construïr una urbanització.... i al cap de poc temps el president dels regants anava parlant amb els del seu col·lectiu per a demanar-los que reguessin sempre que puguessin de forma que les basses no estiguessin mai plenes, ja que circulaven per la zona tècnics de la Generalitat de Baix per a comprovar si "hi sobrava aigua" i poder "cedir-la" per a usos residencials...
5 comentaris:
El què ens has explicat és vergonyós, i no només això, sinó que és massa habitual. L’especulació immobiliària és una forma fàcil i còmoda de fer diners. Els ajuntaments ho saben i els polítics també. Per això només es destapen casos flagrants i aïllats, però, si ens hi poséssim, podríem acabar provocant un efecte dominó de molt de compte (de “agárrate i no te menees” com dirien els capitostos de la generalitat valenciana). I, mentrestant, nosaltres a anar tragant...
*Sànset*
No pot ser que els Països Catalans acabin esdevenint només el lloc de jubilació d'europeus. És una vergonya que es carreguin el territori per embutxacar-se diners. I sí, per desgràcia, d'exempels així n'hi ha uns quants.
A mi la cosa que més atenció em crida és que un britanic denuncia mentre un espanyol passaria o s'apanyaria.
I els catalans? Què acostumen fer?
N'està farcit de casos d'aquests, alguns autèntiques petites colònies angleses o alemanyes enmig d'un paisatge de camps de conreu, sense distància al poble, tancats, però aprofitant el comú dels serveis públics. Hi entres, i fins els rètols són en una altra llengua... Coi de país...
sanset: ai companys si s'ho miressin...
Albert: El que és veritablement una vergonya és el poc control que se'ls fa als ajuntaments en aquest tema tan important.
AhSe: jo crec que els espanyols i els catalans també denunciarien... ara bé, la pregunta seria: se li faria el mateix cas que a un britànic? Perquè a un britànic si no li fan cas sempre es pot anar a queixar a l'ambaixada, però l'espanyol i el català, a hores d'ara, només li queda el veguer (o el defensor del pueblo) i això realment sembla que pesa bastant menys que un ambaixador.
zel: Tot ha d'arribar a un equilibri. A mi em sembla lògic que aquesta gent es vulgui venir a viure aquí, ara bé, potser s'haurien de re-mirar les coses aquestes d'evitar crear colònies tan tancades, això de les despesses de la seguretat social, etc etc...
Publica un comentari a l'entrada