dilluns, 8 de febrer del 2010

La xarxa i els peixos


(Encetem un micaco polític...)Xarxes

En una escena de la pel·lícula d'animació 'Buscant a en Nemo' es comenta que els peixos no poden fugir de les xarxes perquè cadascú mira de fugir pel seu compte malgastant d'aquesta manera les seves forces, i que si en comptes d'això es posessin tots d'acord en fer força cap a un costat aconseguirien escapar de la trampa. Sincerament no sé si això és cert o només un mite de la ciència però, per a mi, és la versió de Disney de la inoblidable "l'Estaca" de Llach que tan i tan ens ha fet somiar en alguna de les seves moltes versions.

I tot això bé a compte de que l'altre dia estava llegint aquest article de Vilaweb sobre política catalana i al veure el següent diagrama ...

Diagrama Vilaweb

... no vaig poder evitar pensar en peixos, en uns quants peixos catalans de diferents mides tancats dins d'una xarxa que és diu España i que proven de sortir d'ella pel seu compte sense mirar, pensar o parlar (ni m'atreveixo a insinuar qualsevol cosa semblant a coordinar) amb els altres que estan en la seva mateixa situació. També, haig de confessar, que d'alguns d'ells no sé si realment volen escapar de la xarxa o simplement el que volen és que l'amo de la xarxa els hi doni la millor posició possible dins d'ella.

I mentre tots ells segueixen fent els seus moviments jo miro la xarxa i el que veig és decebedor: els d'Esquerra s'han enfonsat ells solets quan se'ls ha donat una miqueta de poder; els de CiU segueixen com sempre, o sigui, volent manar; les CUP continuen com a l'eterna promesa pels independentistes d'esquerra, però per a molts independentistes de centre i tots els de dreta (què tambe n'hi ha i són necessaris) no són una opció a tenir en compte; els de Reagrupament ja s'estan barallant abans de ni presentar-se a unes eleccions i la "gran promesa sobiranista" per a molts és... el president del Barça ! Ja només això últim indica que estem molt malament ! Sincerament, no us agafaríeu a conya que la gran esperança del nacionalisme espanyol fos el president del Real Madrid?

Necessitem, i de forma molt urgent, algú que sigui capaç de generar il·lusió, algú que sàpiga aglutinar les diferents tendències i fer-les treballar per a obtenir les fites comunes (allò tan anomenat darrerament de crear sinergies), algú que deixi de banda la visió hispanocentrista de la política i de la societat, que sigui independentista de debò i no només de gestos i, per tant, conseqüent amb les seves idees i, sobretot, algú que vulgui arribar al poder no tan sols per governar sinó per a poder desenvolupar un projecte nou i dedicar-se a allò tan oblidat de servir al poble i fer una societat millor i més lliure. Perquè digueu-me, amb el cor a la mà,... penseu seriosament que cap dels anteriors ens portarà a la independència ?

Jo no.



Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

8 comentaris:

Sergi ha dit...

I si aquesta persona fos en Laporta? No ho sé, no ho tinc gens clar. En Guardiola millor, no?

kika ha dit...

bon aquesta xexu! el guardiola millor que el laporta! :-D

més en serio... crec que tens raó. l'estaca o la història del nemo posen de manifest que la solucio ja la sabem, però no la tenim.

Rita ha dit...

Conicideixo plenament amb tu, però... no existeixen els miracles, oi? ;-)

Seriosament, diria que aquesta persona que demanes encara ha de néixer o no es dedica a la política, dissortadament.
Bona setmana!

Carquinyol ha dit...

xexu: Jo no crec pas que sigui Laporta, i basar-se en la seva bona tasca com a president del Barça per a validar les seves pretensions polítiques no fa més que despertar-me recels. Per molt que ens ho vulgui fer creure, no és el mateix.

Canviar el president del Barça per l'entrenador? Més enllà de consideracions sobre les seves diferents personalitats, no veig pas que tingui molta més preparació política que Laporta.

kika: ens cal "allò" que faci d'ensamblar tot l'invent...

rita: possiblement perquè és la persona que necessitem és que no es dedica ni a la política ni altres temes de promoció personal

Anònim ha dit...

En Guardiola, com proposen per aquí, es presenta ara i treu majoria absouta. La metàfora dels peixos descoordiants dins de la peixera, per desgràcia, és encertada.

AhSe ha dit...

Jo segur m'ho agafaria a conya aixo de l'esperança del nacionalisme espanyol essent el president de Real Madrid, pero no oblidis que el governador de California se'n diu Arnold Schwarzenneger, va neixer a Austria, va començar essent culturista, va passar pel cine i va acabar com a figura politica...

AhSe ha dit...

Perdona el typo del Schwarzenegger!

Carquinyol ha dit...

Albert B. i R.: a mi m'entristeix això, de debò... quina mena de país tenim?

AhSe: I així està Califòrnia, en suspensió de pagaments !!

Publica un comentari a l'entrada