Una tornada mogudeta

En primera persona

(Encetem un micaco de retorn...)

Sembla mentida el que poden arribar a l'organisme uns quants dies fora de la rutina habitual, tant d'horaris com de menjars. Ja fa un parell de dia que vaig tornar de les vacances nadalenques i encara em trobo força fora de lloc i amb el cap espès. Bé, no és res preocupant, suposo que el cos s'acostuma molt fàcilment a la bona vida i no tan fàcilment a la no tan bona...

I per si el fet d'haver acabat les vacances de Nadal i de tornar a la "normalitat" no fos ja de per si prou dificultós, el viatge de tornada va ser una miqueta més mogudet que de costum, res d'excepcional, però que combinat i comparat amb les notícies de la seguretat que volen implantar als diferents aeroports crida força l'atenció. Tot va començar l'Estació del Nord de València, amb l'Euromed 01392 amb sortida a les 19:35h del Cap i Cassal valencià i arribada a les 22:37h al Cap i Cassal principantí... això en teoria, és clar. Com era un dia crític de tornada vam ser dels primers en pujar al vagó per poder col·locar les maletes tranquil·lament i vam anar veient com pujaven la resta de passatgers,... i precisament un d'aquests passatgers ens va cridar l'atenció, un noi magrebí prim amb una motxilla que es va asseure a un seient de la nostra mateixa fila a l'altra banda del passadís.

El viatge va transcórrer sense cap cosa digne de destacar fins a Castelló de la Plana. Allà van pujar nous viatgers, un dels quals tenia assignada la plaça que ocupava el jove prim. Avisa't l'interventor del tren aquest va venir per veure que havia passat, ja que no és estrany que assignin el mateix seient a dos viatgers. Al demanar el billet al noi de la motxilla aquest no sabem el que li va dir, alguna cosa semblant a que no tenia o que no portava. L'interventor a l'escoltar això li va dir que hauria de baixar a la propera estació (Tarragona) i aleshores aquest va actuar d'una forma inesperada: amb la mà li va fer un gest com dient-li que el deixés en pau i se'n va anar a sentar al seient a on estava. L'interventor el va seguir i li va dir que trucaria a la policia, cosa que va fer davant de la total indiferència del personatge. A tot això, la persona que ocupava aquell seient (i la del seient del costat també) van preferir cercar un altre lloc de viatge. El jove va continuar el viatge assegut escoltant música mentre un membre de personal del tren estava vigilant-lo des de l'espai que hi ha entre vagons. Al cap de poca estona, el noi es va aixecar i va sortir del vagó direcció al bar...

I així va continuar la cosa fins que, ja propera Tarragona, va tornar al vagó i va anar directe al bany i es va tancar dintre. A l'arribar a l'estació de Tarragona la tan amenaçadora policia no va aparèixer per enlloc i davant d'uns quants intents frustrats de treure al personatge del bany el tren va continuar el viatge.... amb ell a l'interior. I de nou al cap de poca estona va haver un nou canvi, ja que es veu que va decidir que ja podia sortir del bany i es va anar a asseure al mateix seient, on es va posar tranquilament a dormir. A tot això jo, per la meva part, ja estava desitjant arribar a Barcelona, més que res pel neguit de no saber com reaccionaria aquell personatge a "allò" que l'esperés a l'arribada... i sembla ser que el destí volia que continues neguitós una estona més, ja que per l'alçada de Vilanova i la Geltrú se'ns va informar que el tren arribaria amb uns 45 minuts de retard ja que el trànsit ferroviari patia retards com a conseqüència d'un incident ocorregut a Castelldefels. Arribat finalment a Barcelona, vaig veure com dos enormes guàrdies de seguretat s'esperaven a l'andana... i van entrar per la porta equivocada mentre el noi continuava dormint tranquilament. Ja des de l'ascensor el darrer que vaig veure es com parlava amb els guàrdies de seguretat.

De fet no va passar res, però no estaria de més que algú tingués en compte que a l'estació de València una persona va entrar a un tren de llarg recorregut portant una motxilla sense passar cap tipus de seguretat. En aquella estació, per agafar un tren de llarga distància, heu de passar el control de bitllets i heu de passar obligatòriament el vostre equipatge per l'aparell de raigs,... però tot aquest procediment es pot saltar fàcilment travessant les vies i accedint, així, directament a l'andana. De fet, a l'estació de Tarragona pots introduir directament l'equipatge sense cap tipus de control (igual és que els malfactors no l'utilitzen...), cosa que et porta a pensar si tota aquesta mena de controls serveixen realment per a alguna cosa. Si es posen controls, el menys que es pot demanar és que tinguin un cert grau d'efectivitat, no?

• El clatellot de l'ocellot
• Els descomptes de Renfe

Nota Personal: Jo de moment segueixo cercant-me i crec que ja em trobaré d'aquí a poc. Per cert, aquest és l'apunt número 200 que he publicat des de que vaig passar el blog a Blogger!

Me'n vaig al badiu...

Visca la terra !!