Jo no sé de qui va ser la idea original, però aquesta moda del "políticament correcte" ens ha complicat més la vida que cap altre cosa. I mireu que els catalans això ho sabem de fer temps i per això ens agradava parlar "clar i català", però ara està mal vist, ara sembla que hagis de dir les coses com sense dir-les, mesurant les paraules i demanant perdó amb anticipació cada tres minuts no sigui pas que algú es senti ofès. Doncs jo ho sento molt, però com en aquest aspecte sóc força tradicional, deixaré la correcció política per a aquells a qui els agrada parlar molta estona sense dir res.
Per a solucionar un problema el primer que s'ha de fer és explicar-ho de forma clara, evitant qualsevol floritura. Doncs bé, *España és un problema pels catalans*, de fet és "el problema". Diguem-lo ben clar, a España no hi tenim lloc. España no serà mai ni la "nació de nacions" que diuen uns ni "la unión de los pueblos en lo universal" que prediquen uns altres. I perquè? Doncs perquè España, com altres estats, ha volgut ser homogènia des del principi, des d'abans d'existir, des de que era Castella i uns altres reines peninsulars units per motius dinàstics. Des d'aquells mateixos moments, Castella, el que després seria España, ha volgut eliminar, per activa o per passiva, qualsevol identitari que no sigui castellà, ja sabeu, "Castilla es España y lo demás tierra conquistada".
Gran part dels espanyols i tots els espanyolistes (que cal dir que no són el mateix) tenen clar aquesta idea d'homogeneïtat, sobretot en tema lingüístic. Així, per a ells, en França es parla francès, en Anglaterra l'anglès, en Suïssa el suís, en Austria l'austríac i en España l'espanyol (ja, he exagerat, però pregunteu-ne a més d'un i ja veuríeu les respostes que obteniu). Per això no porten gaire bé que dins d'aquesta España tan estimada per a ells hi hagi gent que tingui com a llengua mare una diferent a l'espanyol, i encara menys que la vulguin posar al mateix rang que la "lengua común". I no us enganyeu, per molt que els espanyolistes facin veure que respecten aquesta pluralitat lingüística i cultural, en quan poden impulsen aquesta homogeneïtzació que porten impresa de sèrie als seus gens culturals, sense importar-los res més.
Sense anar més lluny, el mateix dia podíem trobar aquests dos titulars en dos diaris de l'Estat Espanyol que demostren clarament per on van els trets :
Mentre la Brunete mediàtica espanyola posava el crit en el cel perquè l'ensenyança en el Principat es fa (en teoria) en català, allà on els espanyolistes manen a plaer fan desaparèixer la llengua de la terra substituint-la per una d'estrangera, de la "pérfida Albión" per a més inri !! Així, mentre uns buscaven augmentar els decibels dels brams de la caverna espanyolistes amb titulars incendiaris creats amb l'estratègia exacte per a despertar les seves més baixes passions (o sigui, utilitzant els mots "independència","Catalunya" i "España" tots junts), els altres mostraven que eren els veritables defensors de la "llengua valenciana" i atacaven la línia de flotació de la seva supervivència expulsant-la de les aules per afavorir dues llengües forasteres.
Això sí, les explicacions les tenen totes preparades: Així, mentre que al Principat "els nens de família castellanoparlants no tenen dret a rebre ensenyament en el seu idioma" al País Valencià els que vulguin l'ensenyament en català "podran anar a altres escoles". El que no diuen els molts murris és que cada vegada hi dediquen menys recursos per a aquestes escoles, que cada vegada hi ha menys i que cada vegada és més difícil poder accedir-hi, de fet, avui en dia ja hi ha molts nens que no poden cursar l'ensenyament en valencià per falta de places. Tampoc diuen que al Principat no trobaràs un sòl d'aquests nens que no entengui, parli i escrigui espanyol. A més, si mirem el percentatge de castellanoparlants aquest augmenta any rere any, de forma sorprenen per una llengua "atacada" i "reprimida" segons defenen contínuament els espanyolistes. I després de tot això, veus la campanya que han llançat els peperos que viuen al Principat contra la llei d'educació principantina amb arguments com ara que "nega als pares la llibertat constitucional d'escollir la llengua bàsica dels estudis dels seus fills i arracona i menysprea definitivament el castellà", cosa que ells fan a l'inrevés de forma descarada al seu feu del País Valencià i et poses de molta, però molta, mala llet.
Tornem a dir les coses pel seu nom: Els espanyolistes no estan pas en contra de la societat bilingüe. I tant que no, puix només ho veuen com un estat transitori fins arribar a allò que volen: la total castellanització del territori. Així que millor deixar-nos de punyetes i posar-nos mans a l'obra, ja que cada dia que passa ens queda menys temps i menys marge de maniobre per a reaccionar i obtenir la solució a tot això, la única possible i que té un nom: independència.
Nota Badalonina: Tot i que ja va cremar ahir a la nit, el disseny del dimoni d'aquest any era aquest ...
6 comentaris:
Coincideixo plenament amb el que dius: no hi ha solució amb ells i per tant millor sols i independents.
De tota manera, no entenc què ha passat els darrers anys. Aquest tema de la llengua a l'escola era un tema que es va introduir fa anys i no havia passat res. I després de molts anys, més que assumit, sorgeix com si fos una cosa nova. Què ha fet que enlloc d'anar endavant haguem anat tan endarrera?
Primer de tot gràcies per la foto del dimoni, la estava eperant-la, ets els meus ulls a Badalona.
Segon, et recomano la lectura, si no ho has fet ja del llibre de Víctor Alexandre, "Despullant Espanya" on explica les trampes del biligüisme i perquè només hi hauria d'haver una única llengua oficial a Catalunya, el català. Una joia de llibre!
Per cert a Suissa hi ha quatre llengües oficials, però cadascuna al seu Cantó, com s'entenen entre ells és un misteri, a Zurich poc que parlen francès, i a Ginebra, l'alemany costa de veure...
no ens volen però tampoc ens deixen marxar.
Fa uns dies, el discurs del rei, durant els actes de promoció de Madrid com a seu olímpica, va dir que ja toca l'hora d'uns jocs olímpics en clau hispana. Evidentment, suposo que els de Barcelona no els consideren en clau hispana
Un micaco educatiu!!! Quina il-lusio em va fer... fins que vaig llegir aixo de la "perfida Albion" i se'm va pujar el dimoni linguistic a l'esquena. Pero com t'atreveixes a parlar aixi d'un pais que va veure mes barrejes - linguistics i culturals - a la seva existencia que molts pero molts altres! No saps que l'idioma d'alli es una mescla mes rara de llati amb briton amb angles amb danes amb saxon amb noruec amb frances amb... Et marejes nomes pensant-hi! Es mes, despres de tantes barrejes el seu idioma ha aconseguit dominar el mon. Et sembla poc? No et suggereix res? No veus que assimilar te mes exit que eliminar? No t'adones? En la vostra impossible batalla catala-castella nomes pot guanyar l'idioma que pugui *assimilar* a l'altre. Mentre s'intentin eliminar reciprocament cap no en tindra exit.
bones companys, molt ilustradror i molt clar, aquesta és la lluita de sempre, aqui els catalans som els dimonis amb totes les accions que fem, però quan els altres fan el mateix que passa?¿?¿ doncs res de res, és la vida , i està clar que Espanya mai entendrà als catalans, ni a catalunya, no els interessa.
Rita: Jo crec que van provant a veure si defallint i ens la claven, apart de que és un excel·lent tema per a que els partits espanyolistes agrupin els seus votants i, de pas, tapar problemes dels que no els agrada tan parlar...
Tobuushi: Bon apunt el del llibre, no l'he llegit, me l'apunto.
Jesús M. Tibau: segurament amb la balladora aquella no hi va tenir prou el bon home...
AhSe: El detector d'ironies no t'ha acabat de funcionar bé, companya... el terme "pérfida Albión" l'utilitza sobretot el nacionalisme espanyol més ranci, just el mateix que utilitza l'anglès per fer desaparèixer el català. Saps com és guanya la batalla? Fent només el català idioma propi, crea la necessitat i veuràs com s'ha d'utilitzar. De fet, és el que fan els altres...
Albert: I tan que no els interessa...
Publica un comentari a l'entrada