En primera personaUn dia hom hauria d’estudiar el curiós cas dels Ciudatanos C’s. Van aparèixer no sé sap ben bé com pel Principat per anar ‘contra el nacionalismo’, tot i que des de bon començament el que tothom sabia era que realment anaven contra ‘el independentismo’ puix ja feia anys que ‘el nacionalismo’ funcionava sota les sigles de CiU i fins aleshores cap ‘ciutadano’ havia sortit a dir res de res. Des del seu origen, tot i no tenir mai poder decisori real al Parlament, ha tingut una forta presència als mitjans (sobretot espanyols), molt superior a la d’altres partits amb més representació, però ha estat en aquests darrers dies quan aquesta presència s’ha disparat exponencialment. Sembla ser que davant de l’enfonsament del bipartidisme a Espanya i del fenomen “Podemos” qui sigui que estigui al darrera de Ciudadanos ha decidit que ha de ser alternativa, i Déu n’hi do com s’han posat a fer feina !
No fa pas tants gaires anys sabeu quin era un dels polítics millor valorats a Espanya? Duran i Lleida (increïble eh?) Sabeu quin és ara un dels més valorats? Albert Rivera. Que podem deduir d’això? Bé, jo no ho sabria dir exactament, però a mi em fa la sensació que la base d’aquest fenonem és una barreja de desconeixement i de la sensació de ‘va contra los independentistas’. I just al voltant de C’s hi ha molt desconeixement per part de la gent de les Espanyes en general. Anem a veure uns “moviments ciutadanos” ben curiosos...
Comencem per Sant Cugat del Vallès. A una web d’informació municipal es van escriure dos articles d’opinió d’un simpatitzant de Ciudadanos, com de forma regular fan tots els partits que van presentar-se a les darreres eleccions. El curiós del cas és que la foto facilitada per Ciudadanos del ‘simpatitzant’... és la d’un professor d’una universitat alemanya! Contactats C’s des del mitjà de comunicació (que va ser qui ho va descubrir) els van assegurar que havia estat un ‘error informàtic’ (ehemm) i que controlarien més la informació per a que no tornés a passar… però no els van dir pas qui era el “simpatitzant” que va escriure els articles! A mi aquest cas em recorda molt al de Bernad Weiss, aquell “suposat” catedràtic alemany que els blavers utilitzaven per a donar justificació acadèmica a les seves esborrajades teories lingüístiques i que realment no va existir mai. Curiosa aquesta coincidència entre aquests dos col·lectius, eh?
Seguim per la vessant del País Valencià. Resulta que el candidat a la batllia de la ciutat de València és un tal Fernando Giner, economista i conseller d’empreses. Fins aquí tot correcte, el problema és que segons la normativa interna de Ciudadanos per a que un militant pugui presentar-se a unes primàries ha de tenir una antiguitat com a militant de sis mesos, i el bo d’en Fernando… no portava ni un mes! Però bé, Ciudadanos ho va justificar com que si una persona és ‘relevante para el proyecto’ es poden fer excepcions... i apa! O sigui, que es salten les seves pròpies normatives alhora que van defensant que tots els altres ‘hemos de cumplir la legalidad vigente’. Per cert, aquest senyor és conegut per ser força pròxim al PP...
I és que una cosa que també és com indefinida és la vessant ideològica de Ciudadanos, sovint diuen que no són ‘ni de izquierdas ni de derechas’ recordant massa al discurs que feia un altre ‘Rivera’ fa més de 80 anys. El problema és que, com diuen els castellans, “entre el el dicho y el hecho hay mucho trecho”, per això, i tot que el ‘dicho’ ja sabem quin és, el ‘hecho’ és que el candidat de Ciudadanos a l’alcaldia de León és un empresari conegut per haver proposat que són els treballadors acomiadats els que han de pagar una indemnització a l’empresa que els acomiada. Aquest fet sembla deixar ben clar cap a on va l’ideologia “ciutadana".
Arribats a aquest punt no puc evitar parlar de les eleccions andaluses on els senyors de C’s han obtingut diputats i poden ser clau en la governalitat d’aquella comunitat (cosa que a Catalunya no els hi ha passat mai…) M’ha fet gràcia escoltar que des d’ahir tothom parla de possibles pactes més o menys estables entre PSOE i C’s, pactes que ràpidament han desmentit els uns i els altres. I m’ha fet gràcia bàsicament perquè sí hi ha una cosa clara per aquells que coneixem als Ciutadanos és que, ara mateix, no pactaran amb ningú! Perquè? Doncs perquè això seria posicionar-se políticament i a ells (com als Podemos i Guanyems varis) el que més els interessa és la màxima indefinició possible per atreure vots de tots els camps ideològics. I no feraixò, en un any com el 2015 en que hi ha moltes convocatòries electorals, per a ells seria un error fatal.
Ara mateix ja els hi està bé vendre fum i imatge, ficar-se en un govern seria renunciar gratuïtament a un abundant viver de vots, perquè fer-ho? Quan tinguin els vots i vegin que no en poden guanyar més serà quan decidiran amb qui i a on pactar (i manar, si s’escau) i serà aleshores realment serà quan veurem la seva veritable cara, la que ara encara resta a la foscor de la indefinició.
1 comentari:
Interessant article. Realment, per ser que es venen com a partit transparent i van contra la corrupció en les institucions (mentre la practiquen per darrere, però no a les institucions, ja que no hi han estat), el seu discurs és molt poc esclaridor. Per com parlen no sabries dir si són d'esquerres o de dretes, perquè el discurs és neutre en aquest sentit, però tots sabem que són de dretes, no en tenim cap dubte, i no dreta moderada precisament, per què deu ser que ho tenim tan clar? Algú hauria d'explicar què s'amaga darrera d'ells, certament. Fas un bon repàs per posar-ho en perspectiva, ara falta que algú acabi de posar les peces que falten al trencaclosques perquè ho entenguem bé.
Publica un comentari a l'entrada