dilluns, 16 de juny de 2014

Som Escola

(Encetem un micaco educatiu...)

Dissabte vam tenir a Barcelona una multitudinària manifestació per defensar el nostre model d’escola pública. Hi ha ball de xifres (com sempre) respecte l’assistència: uns diuen sí 100.000, uns altres que sí 25.000… tant s’hi val, en tot cas moltes més que les 5 famílies per les quals ens obliguen a canviar el nostre sistema educatiu. Vivim a un lloc tan democràtic que l’idioma de cinc famílies val més que l’idioma de milers.

Vivim temps on la llengua catalana és atacada arreu en el món educatiu: A Catalunya volen carregar-se la immersió lingüística, al País Valencià són notícia un dia sí i un altre també els atacs contra les línies en valencià i la seva manca d'oferta, a les Balears el món educatiu ja porta molt temps revoltat per la polèmica imposició del trilingüisme que, a la pràctica, redueix la importància a l’educació de la llengua catalana. Una menció separada mereix en Jaume Sastre, professor en vaga de fam des del 8 de maig que fa la següent demanda ‘radical’ a Bauzá: “president, assegui's a negociar amb els docents”.

Veient tot l’anterior està més que justificada la defensa que fem d’utilitzar la nostra llengua a l’escola, però de vegades potser encara no som conscients com n'és d’important. Fa temps vaig escriure les meves vivències en una escola sense immersió. Ara que el meu xiquet ha començat P3 puc fer una cosa similar amb el seu cas.

La gran majoria dels companys de classe d’en Micaquet són de famílies castellanoparlants, res sorprenent en un barri on la immensa majoria de la població és castellanoparlant. Són gent que entenen el català i el parlen però que no l’utilitzen en el seu dia a dia. Això fa que el lloc on els xiquets estan en contacte amb un ambient on la llengua catalana és la predominant sigui bàsica i únicament l’escola. Si els hi treuen això tindríem un conjunt de nens que escoltarien i utilitzarien el català només unes poques hores a la setmana, cosa que fa quasi impossible l’aprenentatge de cap idioma. Això en l’any 2014 i en la ciutat catalana de Badalona.

Amb això només vull recordar la importància vital per a la cohesió de la nostra societat que té la immersió lingüística, ja que permet que els xiquets puguin adquirir les nocions mínimes i bàsiques que els permeten parlar i entendre els dos idiomes i, per tant, els hi dóna la llibertat de parlar en un idioma o en un altre sense haver de limitar la llibertat de tria d'idioma dels seus interlocutors. No deixa de ser curiós i aclaridor que qui més parla del trencament de la cohesió de la societat catalana sigui qui més s’oposa a un dels mecanismes que més l’assegura.

Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada