Miro, Penso, OpinoAhir en Vicent Partal comentava a Vilaweb que havíem viscut una setmana plena d'esdeveniments, esdeveniments que ens recorden com són d'excepcionals els temps que vivim i que hem de tenir molta cura en allò que es fa si volem que 'el procés' acabi en bon port. I per donar-li la raó poques hores després passava un altre d'aquests esdeveniments de dimensions històriques.
Alhora que en Rajoy es mostrava disposat a parlar d'una posible reforma constitucional que a hores d'ara ni ens interessa ni ens solucionarà res però que mostra cert esquerdament d'aquesta política de mur de formigó envers el procés independentista que fa el Gobierno Español des de fa anys, els carrers de Barcelona s'omplien de foc i altercats per l'intent d'enderrocament de Can Vies, que va comportar que no-sé-sap-com i de forma extremadament ràpida apareguessin 300 antiavalots de la Policia Nacional Española al Principat.
I és que avui ha estat això de Can Vies, però demà potser pel tancament dels canals de TV3 o per l'immersió lingüística a les escoles,... hem de pensar que des de l’altra bàndol mirarant de posar tots els pals a les rodes que puguin posar, per això una de les nostres màximes prioritats es tractar tots els temes amb la major delicadessa i preocupació possible per evitar donar arguments i oportunitats als nostres adversaris, tot i que en algun moment sembla que estiguem cedint. Sempre hem de tenir en ment el cost-benefici i el que pot implicar un cert esdeveniment en el delicat moment actual en que vivim i actuar en conseqüència. Per aquells més impacients o més rigorosos només una observació: el temps passa i no sempre estarem en aquesta situació, una mica de paciència que quan la passem ja podem resoldre els problemes de la forma en que només nosaltres decidim fer-la.
Però si amb tot això no hi hagués prou ara, de sobte, s'ha de sumar la successió reial al Reino de España, una cosa que sens dubte també ens afectarà. Com? És molt díficil de saber, tot i que a Vilaweb van mirar de fer una estudi més o menys detallat. Tot i així, seria absurd pensar que Espanya no aprofitarà el canvi d'imatge en la Corona per mirar de redreçar les relacions amb Catalunya d'una manera o d'una altra.
I com a mostra dels dos eixos que us comentava abans un petit exemple: en l'hipotètic cas de que Espanya organitzés un improbable referèndum per votar si vol ser república o monarquia, que votarien els independentistes i els unionistes? Sembla clar que la idea majoritària entre els independentistes és la república i entre els unionistes és la monarquia, però els independentistes monàrquics votarien monarquia saben que és l'opció preferida dels unionistes? I els unionistes republicans votarien república saben que és l'opció preferida dels independensites?
En tot cas nosaltres hem de tenir força clar que només depenen de nosaltres mateixos i que a aquestes alçades ja hem aconseguit el dret de decidir el que volem ser. Perquè que això acabi com volem la majoria només depèn de nosaltres i de com gestionem allò que fem. És el que hem de tenir molt clar, hi som a res d'aconseguir allò que volem, la llibertat total del nostre poble, i no ems hem de deixar entabanar per cants de sirenes.
5 comentaris:
Vaig dir fa temps que el diumenge 25 de maig seria el darrer dia de normalitat política. I sembla que l'he encertat.
Igual que no votaria (ni per possibilitat ni per interès) sobre si França ha de ser un regne o una república, me la porta molt fluixa què decideixi ser España. Si volen seguir sent monarquia, fantàstic per ells, que els aprofiti. De veritat, hi estem posant massa importància. Això és el que volen, i el perill que tenim. Si Catalunya en pes digués 'ah, que canvien de rei, doncs fantàstic. I-inde-independència!!'. Però no, ja estem fent càbales i càlculs de com ens afectarà. Doncs de cap manera. Saps quina és la meva postura al respecte? En saber la notícia vaig pensar 'ah, però encara hi havia un rei?'. I és que no serveix per una punyetera merda, joder! I perdona l'expressió, però és com si penséssim que el capellà del poble és la màxima autoritat! M'està pujant la mosca al nas ja, per no dir que n'estic fins els collons.
Ara m'interessa votar per la independència. Un cop fet, ja votaré per lo de posar un rei, no posar-lo o posar-hi una marmota. Ja t'avanço que sense dubte prefereixo una marmota.
Ull! que hi ha qui demana el referèndum perquè així els catalans decidirien. Però només el model d'estat espanyol és clar, res de decidir un estat català. Així que el més encertat seria, si el fan (els espanyols són al·lèrgics a les consultes), seguir com si no res.
Josep: Realment no sembles errat !
Xexu: Per la República Española ja va lluitar el meu avi, la meva és una altra lluita.
Pons007: ummm marmota, bé al Pirineu hi ha tot i que són importades dels Alps, però almenys són de casa i no com certs reis...
Jordi: A mi decidir segons què com que m'importa ben poc ;)
Publica un comentari a l'entrada