En menys d'una setmana als diferents habitants dels Països Catalans se'ns ha il·legalitzat diferents coses: als del Principat se'ns recorda que el referèndum és il·legal, al País Valencià han il·legalitzat les emissions de Catalunya Ràdio i a Ses Illes s'ha il·legalitzat la senyera quatribarrada en les escoles, entre altres coses.
Vol dir això que als catalans ens agrada saltar-nos la llei? No, això vol dir que les lleis no les redactem nosaltres. I és que les lleis, com moltes coses a la vida, es poden utilitzar de dues formes diferents: per regular o per reprimir. Un mal govern és aquell que les utilitza més pel segon cas que pel primer.
Però de fet tampoc és res de nou, de fet hi ha una llegenda-rondatlla barcelonina que parla justament d'això. Explica la tradició que mentre Barcino estava sota control musulmà a les esglésies de la ciutat s'utilitzava un missal mossàrab que barrejava la tradició catòlica-romana amb rituals gots i àrabs i que s'adequava als costums de la majoria de la població cristiana.
Poc temps després de que les tropes de Lluís el Pietós reconquerissin la ciutat per als cristians, el Papa va contactar amb el Rei per a que desterrés el culta mossàrab i recuperés el netament cristià i romà. El Rei volia complair al Papa però al mateix temps no volia enfrontar-se al poble i a l'església local, així que el que va fer va ser organitzar un Judici De Déu per a veure qui tenia raó.
Un Judici de Déu era un duel que tenia que seguir un ritual precís i on, es creia, no era tan important les habilitats o les forces dels duelistes sinó la força que donaria Déu a qui tingués raó per a guanyar el combat. En aquest cas, seria la lluita de dos cavallers: un defendria el missal mossàrab i l'altre el catòlic-romà.
Així que es va preparar la lluita al Born, que era el lloc on es realitzaven les justes de cavallers i els Judicis de Déu a la Barcelona antiga. Evidentment el Rei va triar un cavaller força més hàbil i fort per a defensar el ritual catòlic-romà que no pas el que es va triar per defensar el mossàrab, però... ai-las, tot i els preparatius, el cavaller del ritual mossàrab va derrotar al del ritual catòlic, davant l'estupefacció de Rei i l'alegria de la població.
Les notícies no van trigar a arribar a Roma, així com la ira del Papa no va trigar a arribar al Rei en forma d'amenaces d'excomunió. Entre l'espada i la paret, no va veure més solució que anunciar que l'anterior Judici de Déu quedava anul·lat perquè no s'havia seguit el ritual preparatori tal com calia i que, per tant, s'havia de preparar un de nou. En aquesta ocasió, el Rei, per assegurar-se la jugada, va decidir canviar el format del Judici de Déu i va promulgar que es faria una gran foguera en mig del Born on es llençarien els dos missals: el que es cremés abans seria amb el que Déu estaria en desacord.
El Rei sabia que el missal mossàrab era molt més prim que no pas el catòlic, però tot i així va cridar discretament al botxí i li va ordenar que preparés la foguera de tal manera que una part cremés molt més que l'altra i que a aquella part llancés el missal mossàrab.
Va arribar el dia del Judici de Déu i el botxí va fer les coses talment se les va ordenar el Rei, però al llançar el missal mossàrab va bufar el vent i el va fer rodolar just al peus de la foguera, on el foc no havia arribat. En canvi, el missal catòlic va caure allà on volia el Rei i es va cremar totalment.
Al veure això, el poble es va mostrar molt alegre i tothom reia content alhora que el Rei es quedava blanc, ja que no sabia com reaccionar. En aquell moment, un conseller seu se li va acostar a cau d'orella i, a l'escoltar-lo, se li va canviar del tot la cara.
Va fer callar a tothom i els va dir : "Entenc que estigueu contents al veure el resultat de la prova, però alegrar-se de la crema d'un missal és una gran heretgia a ulls de Déu, un greu crim que mereix un càstig. I cap càstig més adient en aquest cas que adoptar el missal del que tant us heu rigut i fet burla." I de seguida va tramitar les ordres per abandonar el missal mossàrab i s'adoptés el catòlic-romà.
Evidentment, aquesta decisió va crear un profund disgust a la població, que no s'estava de dir 'Com va la llei?, com vol el rei!', frase que es va convertir en un refrany per a demostrar que la llei es modela segons el gust dels poderosos.
2 comentaris:
Lo del judici de Deu es com el judici per combat de joc de trons :D
Es interessant la llegenda i lamentablement totalment certa la dita creada Com va la llei?, com vol el rei!
Avui cal afegir al rei, les grans corporacions, determinats cercles privats, etc.
Publica un comentari a l'entrada