Aquest pròxim diumenge serà la Diada Nacional del País Valencià, que commemora la data en que el rei Jaume I va entrar amb les seves tropes a la ciutat de València. Però a més d'aquesta data història, el 9 d'octubre té altres coses a celebrar i una forma molt específica de celebrar-les.
I és que aquest dia, en que es celebra la festivitat de Sant Dionís també coneguda com Mocadorà, la tradició obliga a la fadrinalla a regalar a les seves promeses un mocador per al coll que embolica dolços de massapà cru que representen les fruites i hortalisses de l'horta de València, envoltant dues figures més grans i principals fetes de massapà cuit: la piuleta i el tronador. La costum també diu que les noies han de guardar tots els mocadors que la seua parella els hi ha regalat.
Segons la llegenda romàntica, aquest fet representaria els fruits de l'horta de València que les valencianes van oferir a Jaume I i a la reina Na Violant d'Hongria el 9 d'octubre del 1238, quan van entrar a València després de la conquesta.
La història, però, generalment no és tan romàntica i ens explica que aquesta tradició tindria el seu origen en la costum medieval que tenien les viles i ciutats d'oferir safates d'argent plenes de viandes a llurs convidats. Amb el pas del temps, les viandes es van substituir per dolços, van aparèixer les figures especials de la piuleta i el tronador per a recordar els coets i focs d'artifici que es llançaven en aquella data i que van ser prohibides per un monarca espanyol a causa d'un accident i, finalment, s'hi va afegir el mocador al segle XIX.
I a més de ser una tradició ben dolça i maca, també va servir per a burlar una prohibició. I és que al segle XVIII els Decrets de Nova Planta van suprimir la celebració oficial de l'entrada de Jaume I a València… però els valencians van continuar celebrant-la, amb l'excusa de que no celebraven pas aquell fet, sinó la festivitat de Sant Dionís. I és que en aquella època i amb un sant per mig les prohibicions ja no eren tan fàcils de justificar.
Quanta raó tenia en Quixot al dir la famosa frase "Con la Iglesia hemos topado" !!
3 comentaris:
Oh! Quina tradició més bonica i antiga! No la coneixia. Gràcies per descobrir-me-la. Ara, segur que hi ha "valencianos" que deuen afirmar que la tradició únicament es deu a "San Dionisio" i que el tal "Jaime I" ni déu sap qui és... llàstima, amb la història tan bonica que tenen...
D'acord amb tot el que diu en Porquet. ;-)
Però a més, llegir aquesta llegenda en aquesta hora de la tarda...uuuhm, quina gana m'ha fet venir. Em sembla que me'n vaig a la pastisseria a comprar quelcom que incorpori massapà! :-D
El porquet: D'aquests 'valencianos' no crec que trobis gaires, trobaràs més aviat d'aquells que parlen del 'Rey de Aragón Don Jaime I' !! ;)
Marga: Jo vaig llegir el teu comentari prenent-me un capuccino i un croissant de xocolata a l'Antic Cafè del Mar ;)
Publica un comentari a l'entrada