El món on vivimDesprés de la comunicació que va fer ETA el passat dijous, el president del Gobierno Español va realitzar unes declaracions...
… i jo voldria fer-hi alguna matisació, ja que és cert que la democràcia espanyola té memòria, no és pas una democràcia amnèsica (tot i que en determinades circumstàncies ho sembli). Ara bé, no és menys veritat que és una memòria com a mínim "curiosa".
Quan en el conjunt de l'Estat Espanyol es parla de víctimes del terrorisme i de la violència per motius polítics es sol fer referència de forma gairebé exlusiva les víctimes dels terroristes d'ETA i, com a molt, del GRAPO. I sense treure gens d'importància al patiment d'aquesta gent i llurs famílies voldria fer notar que sovint se n'obliden unes quantes víctimes, "massa quantes" diria jo, com per exemple…
· Guillem Agulló, assassinat l'any 1993 per un grapat de militants d'extrema dreta. De tot el grup només es va condemnar a un membre a 14 anys de presó, dels quals només va complir 4 i anys més tard es va presentar a les eleccions municipals en les files d'Alianza Nacional.
· Manuel Sanchís i Guarner, aquest il·lustre escriptor, historiador i filòleg va patir un atemptat amb bomba l'any 1978 i l'any següent un altre intent. Mai es van trobar als responsables.
· Revista 'El Papús', la redacció d'aquesta revista satírica va patir un atemptat amb una potent bomba el dia 20 de setembre de 1977 que va matar al senyor Juan Peñalver, conserge del edifici i va ferir setze persones més. Mais es va trobar els responsables.
· Miquel Grau, assassinat l'any 1977 durant una enganxada de cartells. Al responsable el condemnaren a 12 anys de presó. No va complir ni 4.
· Joan Fuster, va patir dos atemptats, un l'any 1978 i l'altre l'any 1981 mitjançant aparells explosius. Mai es van trobar als responsables
Aquestes persones (i moltes altres) també són víctimes de la violència, però sovint no tenen el mateix tracte que els que han hagut de patir les bestieses d'ETA. És més, moltes vegades són ignorats i fins i tot insultats públicament.
Així que sí, sr. Zapatero, l'Estat Espanyol és una democràcia amb memòria, però amb una memòria selectiva que tracta diferent a les persones segons qui ha estat el seu botxí.
7 comentaris:
Bravo! Molt ben dit, en part jo em referia a això en el meu post. ETA ha fet bestieses, però se'l té com a únic enemic de la pàtria, quan la pàtria mateixa ha estat un gran enemic pels seus ciutadans. No podem condemnar unes coses i oblidar-ne d'altres.
Joan Tardà va iŀlustrar d'una manera exemplar el què descriu al teu post. Es pot veure la seva intervenció al YouTube, on a més a més es veu com Tardà renya Zapatero que es feia el distret.
http://www.youtube.com/watch?v=Huw4OJCM5rg&feature=related
NEGATIVA A REVISAR AL JUDICI A SALVADOR PUIG ANTICH...QUINS DEMOCRATES¡¡¡¡¡
NEGATIVA A L'ANULACIO DEL JUDICI DEL MOLT HONORABLE LLUIS COMPANYS...QUINA IGUALTAT¡¡¡¡¡
BATISTA I ROCA...QUI VA FER JUSTICIA?
JUGANT AMB BARCELONA
Però, si deixen fer els feixistes per València, els autoritzen manifestacions que a altres estats d'Europa estarien prohibits,... què voleu?
Aquestes declaracions no se les creu ningú. El senyor Zapatero va recordar la promesa de donar suport a l'Estatut de Catalunya aprovat pel Parlament? Va fer memòria llavors? Potser li mancaven cues de pansa? ... potser és que no vivim en una democràcia i llavors, de segons què, ja no cal fer-ne memòria?
xexu: Hi ha qui si pot continuar així...
Isaac: Bona aportació !!
Anònim: La justícia només serveix a uns quants...
Jordi: ai si digués el que vull !!!!
El porquet: oh... segons alguns, hi ha coses que no cal recordar...
Publica un comentari a l'entrada