dimecres, 16 de març de 2011

El pitjor cataclisme


(Encetem un micaco preocupat...)Cataclisme

Com si fos una Atlàntida del segle XXI, Japó ha hagut de patir fa pocs dies les terribles forces desencadenades de la natura. Primer un fort terratrèmol va fer tremolar bona part d'aquella terra i després, per si no hi hagués prou, una part del mar que l'envolta va entrar en forma de mur d'aigua força quilòmetres endins emportant-se tot al seu pas i deixant només solars ple de runes allà on hi havien hagut cases, escoles, museus, ports, aeroports, pobles i ciutats. Realment les imatges d'edificis agitant-se al ritme que marcava la terra o la dels tsumanis entrant a les poblacions són d'aquelles que no s'obliden mai en la vida.

I tot i que la destrucció provocada per aquests fenòmens ha estat apocalíptica no és menys cert que els supervivents i els equips d'emergència han pogut començar de seguida a treballar sobre el terreny afectat, ja que els efectes destructius han estat limitats en el temps i en l'espai permetent una hipotètica ràpida reconstrucció. Això, però, no passa amb el tercer gran cataclisme que amenaça ara mateix als japonesos: el nuclear.

Amb aquest nou cataclisme que acaparà l'atenció del món sencer ens trobem davant de la curiosa paradoxa que el més mortal de tots els cataclismes als que s'enfronta el Japó té origen en l'activitat humana. Un cataclisme aquest que no proporciona imatges espectaculars però que pot arribar a ser el responsable de la malaltia i de la mort de milers de persones durant molt temps i obligar a que molta gent hagi d'abandonar casa seva, qui sap si per sempre. El que no van aconseguir les terribles onades ni els forts tremolors ho aconsegueix els efectes colaterals d'una energia enfront la qual no tenim eines efectives per a combatre-la o eliminar-la quan es rebel·la. Com a mínim ens hauria de fer reflexionar.

Ara no és el moment de fer balanços, però d'aquí un temps hom hauria de reconsiderar si val la pena de córrer grans riscos per obtenir determinats guanys, i hauríem de recordar que de fonts d'energia en poden haver moltes (i l'enginy humà segur que trobarà moltes més) però de planeta per viure, de moment, només en tenim un.



Nota informativa: La informació que va arribant a la opinió pública no ajuda gaire a confiar en aquells que governen o aquells que controlen les centrals nuclears. Hem passat de no tenir fugues a detectar-se radiació en Rússia, d'una calma expectant a l'anunci de que la població civil es pot veure afectada, de que el succés no es greu i està controlat a l'evacuació de milers de persones i a l'exigència del Primer Ministre japonès d'informació. Realment, aquest món capitalista nostre ens pot fer pagar molt car el veure centrals nuclears només com a màquines de generar diners.


Me'n vaig al badiu...
Visca la terra !!

5 comentaris:

Isaac Zamora i Sitjà (tobuushi) ha dit...

De fer les zones afectades són basant inaccessibles, el fang i la runa en dificulten l'acces. Per acabar-ho d'adobar l'alarma nuclear a fet que s'hagi d'evacuat una zona molt amplia als 30km de radi de la central de Fukushima. I per si això fos poc ahir els va nevar.

AhSe ha dit...

N'hi ha moltes coses que no valen la pena o els diners. Les centrals nuclears només són un exemple. La gent hauria de saber dir NO. Però en quant la cosa passi, tu creus que algú n'aprendrà??

sànset i utnoa ha dit...

Hem d'aprendre a dir NO, ho tinc ben clar. Però les nostres insignes llumeneres han d'aprendre a dir NO i proposar una alternativa. Una alternativa com Déu mana i, sobretot, que se la creguin.

*Sànset*

El porquet ha dit...

No sé per què, però crec que d'aquí a un parell d'anys ningú recordarà això (només els propis japonesos) i tot continuarà igual... i així fins que no hi hagi una crisi a nivell mundial d'aquelles que acolloneixen a tot el món.

Carquinyol ha dit...

Isaac : Jo em referia a que les zones afectades per un tsunami/terratrèmol es poden començar a remodelar des de ja (poc a poc per les normals dificultats que comporta cada cas); les afectades per radiació s'han d'evitar, no es poden tornar a habitar.

AhSe: No

Sànset i utnoa:Tan de bo ho facin

El porquet: La gent només es mou per por.

Publica un comentari a l'entrada