Avui fa 30 anys que va morir el meu pare, massa jove i amb un gran sofriment. Encara el trobo a faltar, tantes coses com s'ha perdut i tantes que haguéssim compartit!
Aquesta foto m'ha vingut com l'aigua de maig. Sempre penso en ell, sempre, però ara ja hi puc pensar com veient aquest carrer preciós, serenament, amb molta pau.
És una gran foto, ben feta, bonica per ella mateixa i per tot el que em suggereix a mi i, en altres circumstàncies espero que més alegres, a tots els teus lectors també.
Si no et fa res, me "l'apropio" i la hi dedico al meu pare, qui fou una persona bona i serena com el carrer de Sant Llorenç de Girona.
Imatges
6 comentaris:
ups!! havia bloquejat els comentaris per error !! Disculpeu les molèsties !!
Sort que na Rita està en tot i m'ha avisat !! Moltes gràcies, bonica !
No entenia res... ;-)
Avui fa 30 anys que va morir el meu pare, massa jove i amb un gran sofriment.
Encara el trobo a faltar, tantes coses com s'ha perdut i tantes que haguéssim compartit!
Aquesta foto m'ha vingut com l'aigua de maig. Sempre penso en ell, sempre, però ara ja hi puc pensar com veient aquest carrer preciós, serenament, amb molta pau.
És una gran foto, ben feta, bonica per ella mateixa i per tot el que em suggereix a mi i, en altres circumstàncies espero que més alegres, a tots els teus lectors també.
Si no et fa res, me "l'apropio" i la hi dedico al meu pare, qui fou una persona bona i serena com el carrer de Sant Llorenç de Girona.
Realment, un títol molt adequat. Gràcies!
Et disculpo de les molesties. (Què gran sóc! :-D)
És que no me'n podia estar de dir-te que és preciosa aquesta foto...
I a més dona una pau... De debò, quines sensacions, Carquinyol, més agradables!
Bona nit!
marga: m'has deixat sense paraules. Només agrair-te el teu comentari i me n'alegro que la fotografia t'hagi mogut alguna coseta.
ahse: :P :P :P
rita: doncs si que sembla que crea bones sensacions, sí !
jo també et volia lo maca qeu trobava la foto i em vaig trobar que no podia... ara ja està dit!
Publica un comentari a l'entrada