Història i Llegendes
A Badalona estem de Festa Major. De fet la ciutat en té dues, aquesta que celebrem a maig i la de la Mare de Déu d'agost que es celebra a mitjans d'aquell mes, i tot i que tradicionalment "la grossa" ha estat sempre la d'agost, ara ja fa uns anys que els papers s'han intercanviat i la important és la que celebrem aquest dies de maig. I què és celebra ? Doncs com a moltes altres viles i ciutats es celebra que el 11 de maig és Sant Anastasi, copatró de la ciutat. I en aquest cas és un sant força interessant ja que... no va existir !
Bé, no és inusual que les històries que s'atribueixen a determinats sants sigui falsa, tot i que sovint hi ha un rerefons històrics que s'utilitzen de certa base per a la tradició que relaciona al sant amb la vil·la o lloc de la que és patró. En aquest cas, i tot i que si existeix un Sant Anastasi comprovat històricament, aquest correspon a un monjo persa del segle VII que no va tenir cap tipus de contacte amb la nostra terra. Com és, aleshores, que va esdevenir patró de Badalona i de Lleida ?. Doncs bàsicament per una confusió toponímica, ja que en la biografia del màrtir persa apareixien les poblacions "barbasana" i "betsalem" que van ser confoses amb "barsalona" i "baetulo". Aquest fet, lligat a la voluntat d'aquestes ciutats de tenir un sant lligat a la seva història van fer que al segle XVII un curiós Sant Anastasi passés a ser patró de Lleida i de Badalona. I a partir d'aquí, la tradició va fer la resta.
Així, la tradició assegura que Sant Anastasi va néixer a Lleida al segle III i ingressà a l'exèrcit romà on arribà a ser centurió de la guàrdia personal de l'emperador (per això se'l representa vestit de centurió romà). Commogut per la fortalesa dels cristians davant dels martiris que patien es va convertir a la nova fe, juntament amb setanta-tres companys. Decretada una persecució de cristians per l'emperador, Anastasi i els seus companys van fugir cap a Lleida però van ser capturats, i després de passar per diferents presons finalment van ser executats l'any 305 a la ciutat de Baetulo (Badalona). I tot i la seva història "oficial" el sant ha protagonitzat diversos miracles al llarg dels segles i es conversen una sèrie de reliquies, que a Badalona custodia la Confraria de Sant Anastasi, que s'encarregà també d'organitzar les celebracions del sant, com ara la "passada" del sant.
Però l'acte central de Les Festes de Maig és la ja tradicional Cremada del Dimoni, acte que esdevé la nit del 10 de maig a la platja de Badalona i en el que es crema una figura que representa a Llucifer. Aquest acte no guarda cap relació amb la biografia tradicional del sant... però si amb la seva Confraria. L'any 1940 Badalona, com altres viles, patia una gran depressió social fruit de la Guerra Civil Espanyola. Alguns membres de la Confraria de Sant Anastasi, juntament amb un historiador, van cercar alguna fórmula per revitalitzar la vida cultural i van trobar un fet puntual ocurregut al segle XVIII i documentat pel Baró de Maldà al seu Calaix de Sastre que els serví: comentava el baró que el dia 8 de maig perscadors de Badalona havien cremat "un figurón" (probablement un vell mascaró) a la platja de Badalona davant d'un nombrós públic. Així que van utilitzar aquest "fet històric" per a fer cremar una figura del dimoni com a cloenda de la "passada" del patró de Badalona. El fet va agradar i va guanyar importància fins arribar als nostres dies.
I des d'aleshores, poc a poc, aquest fet s'ha volgut afegir a la tradició de Sant Anastasi. Tan és així que instants abans de la Cremada del Dimoni és fa l'Acte Sacramental, un ball parlat (diuen que de "tradició centenària"... ) que representa una lluita entre el Bé (Sant Anastasi) i el Mal (Diables, Llucifer i la Diablessa) on el Bé triomfa i el Dimoni és cremat. Vist el vist anteriorment, sembla difícil que aquesta relació Sant Anastasi-Dimoni sigui centenària, però esdevé molt útil per a relacionar tots els sentits de la celebració. A més, el fet que Sant Anastasi vesteixi indumentària de soldat romà facilita la seva assimilació cultural com a enemic del Dimoni, ja que el tradicional enemic d'aquest, Sant Miquel, vesteix generalment igual. No fora estrany que, dintre d'uns anys, la tradició de Sant Anastasi inclogués de forma "històrica" una lluita contra el Dimoni que dotés homogeneïtat a tota la celebració que es viu a Badalona i que tindrien en aquesta festivitat el seu bressol. I és que les tradicions i les llegendes moltes vegades neixen en fets casuals com aquests, però no per això deixen de ser menys interessants !!
Nota fotogràfia : El Dimoni d'aquest any és força simpàtic, oi ?
11 comentaris:
Hahaha! El vostre sant és un sant fals, què bo!! De fet, és bonissim! El següent pas és reconèixer que tots els sants són falsos!!! I que en el fons no us importen per a res, la cosa que vosaltres voleu és disfressar-vos i passejar pels carrers fent soroll! :-D
(Ja ho sospitava jo...)
Gràcies per la foto del dimoni d'aquest any.
És tan bufó aquest dimoni que gairebé sap greu cremar-lo, no?
Per cert, Sant Anastasi no és demà, l'11?
Tinc un company de feina de Lleida i ara em deia que era la festa major també i he aprofitat per dir-li que tenien un Sant fals segons en Carquinyol... ;-)
ahse: Bé, realment la majoria de sants tenen biografies "tradicionals" inventades i alguns ho són totalment. Ara bé, això no és res estrany, sense anar més lluny a la majòria de Déus clàssics o nòrdics els hi passa el mateix i no per això van tenir menys creients. Una altra cosa és que els creients siguin tan fanàtics que s'ho creguin tot de forma literal.
PS: Per disfrassar-nos i sortir al carrer fent soroll no ens calen sants,... amb que guanyi la Lliga el Barça en tenim prou !! :P
tobuushi: de res noi, a disposar.
Rita: ups és cert... és el 11 !! Ara ho corregeixo, moltes gràcies (coses de fer les coses de pressa i de nit) !! I bé... ai mareta que crec que no em deixaran tornar a entrar a Lleida !!! :)
Ha estat cosa del lleidetà eh, jo no en tenia ni idea... :P
Suposo que el comentari d'AhSe és d'aquells que s'entenen millor si es fan al voltant d'una taula, veient-nos i sentint-nos els to de veu. Me l'agafo con si li sentís el to de gresca. ;-)
Carquinyol, com sempre, magnífic el teu relat. De dalt, a baix! :-)
Bones festes a tothom i que les gaudiu en pau i alegria!
Abans no hi havia Barça :-D
P.S.
Thor & Odinn són dés veritables! :-P
Devegades, quan descobreixes algunes coses com aquesta fa molta gràcia. Em recorda a la interpetació bíblica del "camilus".
A Tarragona, va passar alguna cosa semblant amb sant Pau.
Salut i bona història!
*Sànset*
juas!! que xulo el dimoniet! espere que aniria molt bé la cremada!!
rita: espero que no m'hagin declarat "non grato" :)
marga: gràcies !
ahse: havien gladiadors :P I Thor és un personatge de Marvel :P :P
sànset: A veure si m'informo de què va passar amb Sant Pau !
nimue: va cremar molt bé... però jo vaig trobar a faltar una mascletà nocturna !! (segur que els veïns d'allà no, però la festa hagués estat molt més divertida!!)
Molt interessant aquest post. Desconeixia per complet la no-història de Sant Anastasi i d'on venia això de cremar el Dimoni.
Enguany he participat a les Festes de Maig de la teva ciutat, corrent la cursa popular i ara entenc perquè se'n diu del dimoni. "Dimoni de Cursa!", vaig pensar fent els pendents de La Salut, creia que no l'acabaria!
Publica un comentari a l'entrada